Papallones a la ciutat: ciència, gestió i ciutadania per a una Barcelona més verda

A mesura que les ciutats han anat creixent i la població s’hi ha concentrat, s’ha fet evident la necessitat d’integrar la natura en els entorns urbans. A Barcelona, aquesta visió ha anat prenent forma gràcies, entre altres, a la recerca en ecologia urbana iniciada pel CREAF als anys setanta que ha evolucionat fins a iniciatives actuals com l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS. Durant aquest temps la ciutat ha anat transformant el seu verd urbà i la recerca científica, la gestió municipal i la participació ciutadana s’han alineat per fer de Barcelona un referent en sostenibilitat, biodiversitat i connexió entre persones i natura.

Però, com va néixer la recerca en ecologia urbana al CREAF? Comencem pel principi.  

A finals dels anys setanta, els naturalistes, sociòlegs i urbanistes arreu el món van començar a debatre sobre el paper de la natura en aquests espais urbans i sobre com calia entendre’ls i gestionar-los tenint-la en compte. Els primers estudis sobre la natura a les ciutats s’estaven donant a diferents punts del planeta: Hong Kong, Tokio i Bèlgica ja havien començat a treballar-hi. Va ser arran de la connexió amb aquest últim grup que, Jaume Terradas, fundador del CREAF, va impulsar les primeres recerques sobre natura urbana a Barcelona que van donar lloc a la branca d’estudi de l’ecologia urbana. La primera concreció d’aquesta recerca dona com a resultat, l’any 1985, el llibre Ecologia d’una ciutat: Barcelona, per Jaume Terradas i Margarida Parés qui, a partir del 1986, seria una persona referent d’Ecologia i Medi Ambient de l’Ajuntament.  

A més d’aquests estudis, hi va haver una fita internacional molt rellevant que va acabar d’impulsar l’ecologia urbana: la Cimera de Rio del 1992, on l’ONU va debatre sobre la biodiversitat i el desenvolupament sostenible i que va donar lloc a l'Agenda 21, un pla d’acció per promoure aquest últim. Arran d’això, Barcelona va intensificar els esforços per caminar cap a una ciutat més verda i sostenible, aprofitant el coneixement científic que, entre d’altres, aportava  el CREAF.

Jaume Terradas va plasmar tot aquest coneixement que s’anava generant al  llibre Ecologia Urbana. Es va publicar l’any 2001 i recollia propostes de l’àmbit científic i municipal, moltes de les quals encara són vigents i algunes ja s’han fet realitat.  

Pel que fa a l’administració, durant aquest període també es va fent palès que la presència humana al sistema urbà afegeix molta complexitat a l’hora de planificar el verd urbà. Això fa imprescindible la col·laboració estreta entre la recerca, els organismes municipals i la ciutadania. El compromís de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins per avançar cap a una ciutat més verda i sostenible es reforça amb l’assessorament científic, amb centres de recerca que aporta coneixement i criteris ecològics a la planificació urbana.

Per exemple, l’any 2002, l’Ajuntament de Barcelona va publicar el seu Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, en el marc de l’Agenda 21. Per poder assolir les fites establertes, la interacció entre el CREAF, i d’altres fonts de recerca, i l’Ajuntament esdevenia clau per a contribuir a la concepció del canvi. Així, apareixen contribucions del CREAF com l’actualització i digitalització del Mapa Ecològic de Barcelona existent i els cicles de conferències Aula d’Ecologia de la Ciutat, liderats per Anna Àvila i Jaume Terradas, que van néixer el 1996, fruit de la col·laboració iniciada el 1980 en el camp de l’ecologia urbana entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i el CREAF. L’Aula d’Ecologia té els seus orígens en el propòsit de consolidar un nucli de debat sobre la qüestió ambiental.   

Els estudis que resulten de les diferents col·laboracions entre el CREAF i l’Ajuntament contribueixen i informen aspectes del Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona que s’aprova l’any 2013, i també del Pla Natura 2021-2030, fulls de ruta que busquen assolir les diferents fites ja establertes al Compromís i establir-ne de noves. 

La col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el CREAF s’ha anat consolidant i ampliant amb el temps gràcies a la implicació de diversos investigadors i projectes conjunts. Cap al 2016, Yolanda Melero i Joan Pino, investigadors del CREAF, van començar a donar suport tècnic i científic al consistori a través de diversos estudis i encàrrecs orientats a comprendre i gestionar el potencial ecològic de la ciutat. Aquest concepte fa referència a la capacitat dels ecosistemes urbans per oferir serveis ambientals que millorin la salut, el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. Paral·lelament, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona iniciava canvis significatius en la gestió del verd urbà, com l’eliminació de productes fitosanitaris químics per a l’impuls d’una infraestructura verda més saludable i sostenible. En aquest context, la recerca de Melero sobre la biodiversitat de les papallones urbanes i el seu comportament era un exemple clar de com una pregunta de recerca pot convertir-se en una eina útil per a la gestió.  

El motiu? Les papallones són considerades indicadores de biodiversitat. És a dir, la seva riquesa, abundància i distribució ens expliquen si el territori que habiten és més o menys hostil per a la biodiversitat en general. A això se li afegeix que  són protagonistes de projectes de ciència ciutadana arreu del món, amb un protocol estandarditzat que pot nodrir de dades la recerca i informar l’Ajuntament: i és així com es va començar a gestar l’Observatori ciutadà de papallones urbanes de Barcelona uBMS.  

En concret, l’uBMS és un projecte de ciència ciutadana, que fa set anys que recopila i proveeix a l’Ajuntament de dades científiques. El projecte és fruit de la col·laboració entre ciutadania i recerca per, efectivament, fer el seguiment de la millora del verd urbà. Va néixer l’any 2018 amb Melero al capdavant i compta amb el recolzament de l’Ajuntament des de 2019. En tant que bioindicadores, les papallones s’han convertit en un organisme clau per estudiar l’ecosistema barceloní. Com a protagonistes d’una recerca participativa que ajudarà a promoure canvis i millores en la gestió dels parcs i jardins urbans. 

Els dos grans pulmons verds de Barcelona —Collserola i Montjuïc— concentren la major part de la seva biodiversitat. Gràcies als informes de l’uBMS, és possible identificar quins espais tenen un major potencial per a la biodiversitat i dur-hi a terme tasques de manteniment específiques per conservar-la i potenciar-la.

Les papallones arriben des de Collserola i Montjuïc, però han de poder desplaçar-se a través de la ciutat. L’any 2019, Melero liderava la publicació d’un article científic que utilitzava les dades de ciència ciutadana de l’uBMS. L’article evidenciava que calia promoure la connectivitat entre els espais verds de la ciutat: les papallones trobaven barreres per arribar i moure’s a Barcelona. El mapa que dibuixen les papallones a la ciutat indica el camí per a d’altres espècies beneficioses. El Pla Natura 2021-2030 recull aquesta contribució científica i contempla criteris de gestió per millorar la connectivitat, com poden ser els refugis de biodiversitat i el vol de les nostres protagonistes. Altres resultats de recerca més recents ens donen informació sobre la relació entre la gestió i la diversitat funcional de les papallones. 

La consideració dels resultats de la recerca en la gestió del verd urbà ha contribuït a recolzar alguns dels canvis necessaris per avançar cap a un ecosistema urbà més saludable, fets per l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. Aquests canvis impliquen transformar les pràctiques de jardineria, fer seguiment continu del verd i avaluar les polítiques de planificació, tasques en què l’uBMS hi té un paper clau.  

El verd urbà havia estat tradicionalment format per gespes segades, uniformes i altament dependents del reg. Transformar aquest model implicava reconciliar la ciutat amb espais aparentment més desordenats però rics en biodiversitat. Calia adoptar noves pràctiques: reduir la sega, deixar créixer espècies espontànies i diverses i prioritzar l’ús d’espècies autòctones més resistents a la sequera. Aquesta aposta per la naturalització s’ha traduït en una major varietat de formacions vegetals, com herbassars o zones arbustives. Avui, els espais verds es classifiquen segons la seva freqüentació i el grau de naturalització i la gestió es basa en criteris de biodiversitat i de serveis ecosistèmics.

El personal responsable i tècnic de l’Ajuntament i de Parcs i Jardins ha treballat intensament per transmetre i establir aquest nou paradigma. Han promogut formacions al seu personal de jardineria de Parcs i Jardins i establert un seguiment de les actuacions per tal d’establir una jardineria conciliadora amb la natura i alineada amb la nova visió municipal. Aquesta transformació del verd urbà i la col·laboració activa amb la recerca han permès que Barcelona sigui reconeguda a nivell estatal per la Federación Española de Municipios y Provincias amb el Premi Finalista en la IV edició del Premi de Bones Pràctiques per la Biodiversitat.  

Al llarg d’aquests anys, han passat 101 persones voluntàries per l’uBMS. Actualment compta amb 40 persones en actiu que, de març a novembre, visiten periòdicament els parcs i jardins de la ciutat observant i comptant papallones. S’han realitzat 2.981 censos des de l’inici del projecte fins l’any 2024. Amb aquestes dades s’ha detectat un augment en la diversitat del grup de papallones generalistes, que ara són més abundants i més freqüents. Això podria indicar que es troben més ben repartides pels parcs i jardins urbans, probablement pels canvis aplicats per l'Institut Municipal de Parcs i Jardins en la gestió del verd urbà.  

Sense les persones voluntàries, no hi hauria projecte. Entre elles hi destaca un interès intergeneracional per la biodiversitat i la sensibilitat per una ciutat més verda, que augmenta notablement gràcies a la participació en l’uBMS.  

Potser, la passió i el gaudi que destaca Pau Guzmán deriva del que el projecte aporta al voluntariat, que fins i tot assumeix el fort compromís que suposa la participació a realitzar el cens durant el cap de setmana. La participació en el projecte els ofereix un ampli ventall d’aprenentatges: des d’augmentar el seu coneixement sobre les papallones —aprendre a identificar-les i conèixer-ne els hàbitats— fins a descobrir metodologies de recerca. A més, aquests coneixements els capaciten per transmetre’ls a altres persones. 

Ara bé, si hi ha un element essencial en la ciència ciutadana, aquest és la comunitat. Aquesta comunitat es construeix gràcies a una bona coordinació, que “t’acompanya, resol dubtes o problemes i motiva els voluntaris, i és molt d’agrair perquè aporta un valor afegit important al projecte”, com explica una voluntària. Arran de la seva participació a l’uBMS, s’ha consolidat una xarxa de papallonaires a Barcelona, que es manifesta també en la voluntat de sumar-hi noves persones del seu entorn, com amics i familiars.

En conjunt, l’uBMS ha creat una comunitat de persones implicades, formades i connectades, que contribueixen a una recerca destinada a orientar la gestió del verd i la biodiversitat urbana. Un canvi que elles mateixes ja han començat a percebre i que reconeixen com una clara millora per al benestar de tota la ciutadania de Barcelona.  

L’experiència de l’uBMS demostra que la col·laboració entre ciutadania, ciència i administració pot traduir-se en canvis concrets i positius per a la ciutat. El verd urbà s’ha convertit en un espai viu i valuós per a la biodiversitat i també en una eina per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Però el motor de tot plegat són les persones: des de les investigadores fins a les tècniques i, sobretot, les persones voluntàries que, setmana rere setmana, observen papallones i connecten amb una nova cultura urbana que integra la natura com a part essencial del benestar i la resiliència de la ciutat.