Segons la Fundació Pioneers of Our Time, el voltor negre és l'ocell necròfag més gran del continent europeu. A diferència d’altres espècies, manté una estreta relació amb els boscos, on troba refugi i construeix els seus nius als arbres més alts i robustos. Aquestes estructures, impressionants per la seva mida i pes —arriben a superar els centenars de quilos—, són reutilitzades any rere any.
Amb un bec potent i adaptat per desgarrar tendons i músculs, aquesta espècie s’alimenta principalment de carronya, com ara restes conills o, també, grans mamífers com vaques i ovelles. Gràcies als seus sucs gàstrics extremadament àcids, és capaç de neutralitzar bacteris i virus perillosos per a altres animals i per als humans, jugant així un paper clau en l’ecosistema.
Tanmateix, aquesta espècie amenaçada ha de fer front a nombrosos perills: l’ús il·legal d’esquers enverinats, les col·lisions amb línies elèctriques, l’eliminació de restes animals i la ingesta de diclofenac, present en alguns cadàvers de bestiar que s’han tractat amb aquest medicament. Per això, és especialment important dur a terme mesures que preserven els seus hàbitats i afavoreixen la seva població.