S’instal·len nius artificials i figures per afavorir la recuperació del voltor negre al Pirineu Oriental

El voltor negre (Aegypius monachus) està classificada al catàleg d'espècies amenaçades com a vulnerable a Catalunya, on suposa menys de l’1% de la distribució de la població europea. Actualment, només nidifiquen a Boumort (comarca del Pallars Jussà) on hi ha 19 parelles. Aquesta espècie és clau en l'ecosistemes perquè actua com un “servei de neteja natural”, ja que s'alimenten d'animals morts i, així, ajuden a frenar la propagació de patògens que podrien afectar molt greument el bestiar i la fauna. A més, com a espècie paraigua, protegir el seu hàbitat comporta beneficis per a moltes altres espècies de fauna i flora associades als ecosistemes forestals mediterranis. És per aquest motiu que, en el marc del projecte CustForest,  finançat per la  Fundación Biodiversidad i liderat per la Xarxa de Conservació de la Natura, on la Fundació Pioneers of Our Time, soci del projecte, implementa diferents accions per tal d’afavorir la presència d’aquest au a la Vall de la Muga i reforçar la seva recuperació. Entre la bateria d’accions s’hi inclou la construcció de vuit nius artificials en arbres claus, que s’instal·laran juntament amb cinc figures que simulen ser voltors. L’objectiu és que facin d’ efecte crida, és a dir, que les aus que sobrevolen la zona la trobin atractiva per reproduir-se i s’hi quedin. 

“En veure aquesta colònia falsa es poden sentir atrets i quedar-se sedimentats uns dos o tres dies. Es tracta de fer una feina de fons i començar a posar les condicions òptimes perquè en un mig termini l’espècie pugui tenir un nucli de reproducció en aquesta zona.” Aleix Millet - Cap de Biodiversitat de la Fundació Pioneers of Our Time.

Per tal de garantir l’eficàcia i la viabilitat d’aquesta acció, s’ha establert contacte amb el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, i en particular amb el grup de muntanya del Pirineu Oriental, perquè donin suport en la construcció dels nius artificials.  
El Cos d'Agents Rurals, a través del Grup de Suport de Muntanya (GSM), col·labora amb el projecte aportant l'expertesa d'aquest grup en treballs verticals. Em concret, el GSM accedeix a la capçada de l'arbre utilitzant tècniques d'arboricultura, escalada i treballs verticals. Un cop a dalt es fixa la plataforma metàl·lica, en la qual s'hi anirà col·locant el gruix de branques que formarà la plataforma definitiva. També s'hi col·loca una figura artificial de voltor negre, de mida real, que servirà com a reclam per als voltors negres que puguin aparèixer per la zona.

A més de la instal·lació de nius, també s’han realitzat treballs silvícoles orientats a la millora estructural del bosc, afavorint espècies forestals, reduint la càrrega combustible i generant espais favorables per a la nidificació del voltor negre. Per exemple, des del CREAF, el soci científic del projecte, s’ha contribuït a escollir els millors arbres per fer compatible aquesta acció amb una gestió forestal sostenible.

“S’han escollit arbres alts, que sobresurten per sobre de la resta situats en pendent, perquè facilita l’entrada i la sortida del niu”. Marta Josa - Tècnica de comunicació del projecte CustForest (CREAF).

Segons la Fundació Pioneers of Our Time, el voltor negre és l'ocell necròfag més gran del continent europeu. A diferència d’altres espècies, manté una estreta relació amb els boscos, on troba refugi i construeix els seus nius als arbres més alts i robustos. Aquestes estructures, impressionants per la seva mida i pes —arriben a superar els centenars de quilos—, són reutilitzades any rere any.

Amb un bec potent i adaptat per desgarrar tendons i músculs, aquesta espècie s’alimenta principalment de carronya, com ara restes conills o, també, grans mamífers com vaques i ovelles. Gràcies als seus sucs gàstrics extremadament àcids, és capaç de neutralitzar bacteris i virus perillosos per a altres animals i per als humans, jugant així un paper clau en l’ecosistema.

Tanmateix, aquesta espècie amenaçada ha de fer front a nombrosos perills: l’ús il·legal d’esquers enverinats, les col·lisions amb línies elèctriques, l’eliminació de restes animals i la ingesta de diclofenac, present en alguns cadàvers de bestiar que s’han tractat amb aquest medicament. Per això, és especialment important dur a terme mesures que preserven els seus hàbitats i afavoreixen la seva població.

CustForest és un projecte que busca que la conservació de la biodiversitat forestal i l’economia local vagin de la mà. És a dir, protegir la natura i fixar gent al territori al mateix temps. Ho fa en boscos en custòdia, és a dir, llocs on la propietat de la finca té un acord amb una entitat ambiental. L’objectiu és fer una gestió forestal que afavoreix l’hàbitat d’espècies protegides o amenaçades. 

En concret, es fa simultàniament a quatre zones arreu de Catalunya per protegir el gall fer, la tortuga mediterrània, l’àliga cuabarrada,  el voltor negre i i les espècies associades als  boscos madurs. Es tracta d’espècies paraigues: afavorint el seu hàbitat s’afavoreix tota la biodiversitat de l’ecosistema. 

Aquesta iniciativa la finança Fundación Biodiversidad i la coordina la Xarxa per a la Conservació de la Natura. També hi participen el CREAF, com a centre de recerca; i quatre entitats especialitzades en la gestió i conservació dels boscos: la Fundació Projecte Boscos de Muntanya, l’Associació Sèlvans, l’Associació Mediambiental la Sínia i la Fundació Pioners del Nostre Temps.

 Segons l’equip, el projecte representa una oportunitat única per integrar la conservació de la biodiversitat amb el desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals. La combinació de la gestió forestal sostenible amb iniciatives de custòdia del territori reforça el paper dels boscos com a motors de bioeconomia, alhora que contribueix a la restauració d’ecosistemes clau i a la recuperació d’espècies amenaçades. L’enfocament col·laboratiu i la implicació público-privat garanteixen la implementació d’accions concretes amb un impacte positiu tant a nivell ecològic com social.

Podeu veure més sobre el voltor negre en aquesta infografia