La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat avui el CREAF amb l’objectiu de conèixer de primera mà la realitat del CREAF, les seves instal·lacions, els principals projectes de recerca que s’hi desenvolupen i els resultats dels projectes que el CREAF lidera conjuntament amb el mateix Departament.
A la benvinguda institucional hi ha participat el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente. A la visita també hi han assistit Emili Mató, director dels Serveis Territorials de Barcelona, i Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals.
Per part del CREAF, hi ha participat una comitiva encapçalada per Joan Pino, director del CREAF, acompanyat de Joaquim Escobar, gerent del CREAF; Javier Retana, director científic del programa Severo Ochoa; Alícia Pérez Porro, cap de relacions institucionals i interacció política del CREAF, i Anna Ramon, cap de comunicació del CREAF.
Recorregut pels laboratoris
Recorregut pels laboratoris
Durant la visita, la consellera ha pogut conèixer tres dels laboratoris del CREAF. En primer lloc, ha visitat el laboratori de sòls, on s’han presentat diversos experiments en marxa vinculats a la restauració de sòls degradats, l’ús del biochar com a fertilitzant i com a base per a projectes de restauració d’espais degradats, així com altres iniciatives relacionades amb la biodiversitat del sòl a Catalunya. En aquest espai també s’ha explicat el projecte SISEBIO, un sistema de seguiment de la biodiversitat del sòl coordinat pel CREAF en el marc del contracte programa amb la Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, la consellera ha visitat el laboratori de pol·linitzadors, on ha pogut veure de primera mà les col·leccions de pol·linitzadors del CREAF, úniques a tot l’Estat. En aquest context, s’ha abordat el Pla Intersectorial de Conservació dels Pol·linitzadors Silvestres, un projecte també inclòs en el contracte programa del CREAF amb la Generalitat, que planteja un conjunt d’accions a cinc anys vista per recuperar els pol·linitzadors silvestres perduts al territori català.
La visita ha continuat al laboratori de dendrocronologia, on la consellera ha conegut part de la col·lecció de més de 8.000 cores extrets d’arbres de Catalunya i d’arreu del món, que conformen la coneguda com a “biblioteca del bosc” del CREAF, una col·lecció clau per reconstruir el clima del passat i entendre millor el clima present.
Al llarg del recorregut, la consellera ha pogut conversar amb diversos investigadors del centre: amb Xavier Domene al laboratori de sòls, amb Anselm Rodrigo al laboratori de pol·linitzadors, i amb Xavier Pons, amb qui ha conegut els projectes de cartografia ambiental que el CREAF desenvolupa des de fa més de 30 anys amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Entre aquests projectes destaquen el MiraMon, un sistema d’informació geogràfica creat a Catalunya i en català, àmpliament utilitzat per la Generalitat i les universitats, així com el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya i la seva evolució, desenvolupats en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Reunió de treball durant la visita de la Consellera.
Reunió institucional i perspectives de futur
Reunió institucional i perspectives de futur
Després de la visita als laboratoris, ha tingut lloc una reunió a porta tancada en què la comitiva del CREAF ha compartit amb la consellera altres iniciatives estratègiques conjuntes. Entre aquestes, s’ha abordat l’estratègia de ciència per a les polítiques i de diplomàcia científica del CREAF, amb accions a escala catalana, estatal i global, incloent-hi la participació en espais internacionals clau com els panells intergovernamentals IPBES i IPCC, així com la presència a les COP del clima i de la biodiversitat.
En aquest marc, també s’ha posat en valor el treball del CREAF per integrar aquests avenços científics i els grans reptes globals en les polítiques catalanes, mitjançant projectes de recerca orientats a garantir una transferència efectiva del coneixement cap a la presa de decisions públiques.
Durant la reunió, el CREAF ha exposat els principals reptes de futur del centre, destacant el nivell d’excel·lència assolit especialment en els darrers cinc anys, gràcies al segell Severo Ochoa i a les avaluacions del sistema CERCA. Alhora, s’ha posat sobre la taula la necessitat de disposar de més espais i recursos estructurals que permetin avançar en el creixement i la projecció científica, institucional i internacional del centre.
Per la seva banda, la consellera Silvia Paneque ha defensat que l’actual legislatura és una legislatura i un govern pro-ciència, i ha expressat la voluntat de posar en funcionament mecanismes d’assessorament científic directe, tant a la Presidència de la Generalitat com a les diferents conselleries, amb l’objectiu de garantir que les polítiques públiques es basin en la millor evidència científica disponible.
"Valorem molt positivament els resultats de la reunió, ha estat molt productiva i ha permès acordar la creació d’un grup de treball per definir el futur del centre. Aquest espai servirà per abordar els reptes de creixement i projecció del CREAF, consolidar el finançament basal i avançar cap a un model de centre més estructurat, incloent-hi la planificació d’un nou edifici que doni resposta a l’increment de personal, talent i projectes dels darrers anys” Joan Pino, director del CREAF.
Un creixement que ha consolidat el CREAF com a referent estatal i internacional en els àmbits de l’ecologia, el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat.