
Ser part de l’Acadèmia em permetrà col·laborar amb tot un seguit d’investigadors i investigadores de primer nivell d’arreu d’Espanya, i de camps molt diferents. Estic segur que serà una experiència molt enriquidora
L’Acadèmia Jove d’Espanya busca promoure la ciència entre la joventut, fomentar la recerca i la innovació, i servir com a fòrum per intercanviar coneixement influir en les polítiques científiques, entre d’altres. Cada any s’incorporen 10 nous investigadors i investigadores, que formen part de la xarxa durant cinc anys i participen en diverses activitats. En aquesta edició, un comitè internacional ha escollit deu perfils d’entre més de 120 candidatures, entre ells Marcos Fernández-Martínez, investigador ERC del CREAF. Alguns dels projectes que l’investigador lidera són el projecte STOIKOS, que posa el focus en investigar l’elementoma -la combinació d’elements químics com ara carboni, nitrogen, fòsfor, essencials pels organismes-, en el context de canvi global; o ECOFONTs, que se centra a estudiar l’ecosistema únic de les fonts al Mediterrani.
“L’acadèmia té per objectius la promoció de la ciència i fomentar les vocacions científiques, i em sembla que qualsevol esforç és poc per assolir aquests objectius! Personalment, em preocupa molt el futur de la ciència al nostre país, per exemple, veiem com s’estan reduint les hores de ciència al batxillerat. A més, a escala internacional la ciència tampoc no viu el seu millor moment, tenim els casos ben recents d’Argentina o els Estats Units. Així que vaig decidir presentar-me, perquè vull aportar el meu granet de sorra i fer de contrapès”, destaca Marcos Fernández-Martínez.
En concret, les noves persones seleccionades han estat cinc científiques i cinc científics, que tenen una edat mitjana de 39 anys. En total, compten amb l’autoria de més de 800 articles, han desenvolupat 10 patents i han rebut 7 ajuts del Consell Europeu de Recerca ERC-Stanting i Consolidator. Els seus perfils cobreixen diferents àmbits del coneixement, incloent-hi la musicologia, l’impacte social de la IA, l’epidemiologia, les malalties metabòliques, la bioenginyeria, l’ecologia o la sismologia.
“Ser part de l’Acadèmia em permetrà col·laborar amb tot un seguit d’investigadors i investigadores de primer nivell d’arreu d’Espanya, i de camps molt diferents. Estic segur que serà una experiència molt enriquidora”, continua Fernández-Martínez.
Avaluant la biodiversitat d’una font de Catalunya. Autoria: Galdric Mossoll.
Una iniciativa per fer créixer la ciència
L’Acadèmia Jove d’Espanya van crear-la set investigadors vinculats a l’Acadèmia Jove Global en 2019. En concret, consisteix a una institució que reuneix diversos perfils de joves científics espanyols d’alt nivell amb l’objectiu d’impulsar la ciència com a opció professional, fomentar la recerca i la innovació, i participar en el disseny de polítiques basades en la ciència. Amb un model únic en què els membres només poden formar part durant cinc anys, l’Acadèmia es renova anualment amb la incorporació de nous talents.
Actualment compta amb 50 investigadors de disciplines tan diverses com la intel·ligència artificial, l’arqueologia, la neurociència, la dansa o l’ecologia. Entre els seus membres hi ha perfils guardonats amb premis nacionals i internacionals, titulars de més de 100 patents i beneficiaris de prestigioses beques europees com les ERC o Marie Curie. L’Acadèmia també actua com a nexe entre el talent investigador dins i fora d’Espanya, consolidant-se com una plataforma de referència per visibilitzar la ciència jove i d’excel·lència.
Els nous acadèmics i acadèmiques de 2025 són: Marcos Fernández-Martínez, Cintia Folgueira Cobos, Jaime Ibáñez Pereda, Rodrigo Ledesma Amaro, Ana Llorens Martín, Alberto López García-Basteiro, Patricia Martínez Garzón, Marta Martínez Sanz, Manuel Souto Salom i Ana Valdivia García.