Els fongs que viuen al sòl tenen memòria i noten quan un conreu canvia a bosc
Els boscos que ocupen antics camps de conreu i pastures són cada cop més habituals a moltes zones d'Espanya. Segons el darrer informe de l'State of Europe’s Forests de 2025, la superfície forestal de l'oest d'Europa ha augmentat un 1% a l'any per aquesta causa. Un dels exemples el podem trobar a les pinedes de Pinus nigra dels Pirineus. Aquests boscos "nous" s'expandeixen de manera espontània sobre terrenys abandonats, però els sòls on viuen conserven l'empremta dels usos passats. Acostumen a ser sòls degradats, més compactats i amb una comunitat de microorganismes més dèbil. Aquesta herència pot influir durant dècades en el funcionament dels ecosistemes i al creixement de la vegetació, i també en la seva capacitat per afrontar els efectes del canvi climàtic. Entre els organismes més afectats per aquests canvis hi ha els fongs del sòl.
Per entendre millor aquest fenomen, el projecte MITICFOR, liderat per la investigadora del CREAF Teresa Gimeno, estudia com els fongs dels sòls amb passat agrícola o ramader afecten el creixement de la vegetació. L'objectiu és conèixer fins a quin punt aquesta "memòria" del sòl condiciona la resposta dels arbres davant les condicions climàtiques del futur, especialment l'augment de les sequeres.
Més de 400 arbres en miniatura per simular el futur climàtic
Més de 400 arbres en miniatura per simular el futur climàtic
El projecte se centra a estudiar el paper dels fongs que viuen associats a les arrels dels arbres en una relació de simbiosi, anomenats fongs ecotmicorrízics. Ells ajuden les plantes a captar aigua i nutrients, mentre que reben part dels sucres que aquestes produeixen durant la fotosíntesi. Tot plegat, influeix directament en el creixement dels arbres i en la seva capacitat per emmagatzemar carboni.
Per estudiar aquest efecte amb detall, els experiments del projecte es duen a terme als hivernacles de l'IRTA Torre Marimon, unes instal·lacions que permeten recrear condicions ambientals controlades i simular escenaris climàtics extrems. L'equip investigador treballa amb més de 400 plàntules d'alzina (Quercus ilex) i de faig (Fagus sylvatica), cultivades en sòls inoculats amb diferents comunitats de fongs procedents de boscos amb històries d'ús diverses. Alguns dels sòls provenen de boscos establerts sobre antics camps agrícoles o pastures, mentre que d'altres corresponen a boscos madurs amb una llarga continuïtat forestal.
Durant els experiments, l'equip estudia el creixement de les plantes, la seva eficiència en l'ús de l'aigua i la seva resposta fisiològica tant en condicions normals com sota episodis de sequera. Això permetrà identificar quines comunitats de fongs ajuden a mantenir el funcionament de la vegetació quan hi ha menys aigua.
En un futur, aquestes "fórmules" de fongs es podrien aplicar de manera activa per restaurar a sòls forestals degradats en un escenari climàtic cada cop més càlid i amb menys disponibilitat d'aigua. El projecte MITICFOR està finançat pel Ministeri de Ciència i Universitats.
La investigadora Teresa Gimeno ho explica ella mateixa en aquest Reel a Instagram:
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
INVESTIGADORA
Teresa Gimeno
Sóc ecofisiòloga vegetal i m'interessa com els diferents motors de canvi global afecten el funcionament de la vegetació i les seves interaccions amb el medi biòtic i abiòtic.
