Diversos estudis havien descrit els efectes del canvi global sobre l’oceà i l’intercanvi de nutrients, i com l’augment de la temperatura o l’estratificació de l’aigua afecten la producció primària marina. Un dels dilemes per a la comunitat científica gira al voltant dels efectes dels vents associats als afloraments (upwelling-favourable winds). Segons alguns estudis, els vents augmentaran amb el canvi climàtic i impulsaran l’ascens d’aigües profundes riques en nutrients. Ara bé, d’altres postulen l’efecte contrari, és a dir, l’escalfament de les capes superficials de l’oceà intensificarà l’estratificació de la columna d’aigua, i això disminuirà la freqüència, la intensitat i l’eficiència dels processos d’aflorament i la disponibilitat de nutrients a la superfície.
“El nostre estudi aporta una nova perspectiva en mostrar que, si més no a la Mediterrània nord-occidental, el desplaçament del corrent en doll cap al nord està afeblint els mecanismes i interaccions que impulsen l’aflorament, i això ha contribuït a una disminució significativa de la producció primària marina”, detallen els autors.
“Considerem que el canvi en el patró de vents és el factor que condiciona el comportament de l'ecosistema, més enllà de dicotomies sobre la seva intensificació o l'efecte de la temperatura. Així doncs, apuntem a un factor totalment nou que se centra especialment en el comportament dinàmic, tant de l'atmosfera com de l'oceà (i la seva interacció), com a clau per entendre'n l’evolució futura”.
En aquest context, la Mediterrània nord-occidental es presenta com un escenari clau per estudiar aquests efectes i entendre millor les possibles trajectòries futures dels ecosistemes marins en altres regions del món.