Durant el discurs d'entrega del premi Jordi Catalan ha destacat que l’ecologia, com a àrea de coneixement acadèmic, ha tingut una certa dificultat de definir-se, una mica entre no ser res o ser-ho tot. El Dr. Margalef en tenia diverses definicions que treia segons l’ocasió i la necessitat de ser més precís o més ocurrent. Quan seriosament volia fer èmfasi en l’essència de l’ecologia s’hi referia com la disciplina científica que estudia els ecosistemes, entesos com la projecció en l’espai de la interacció de molts individus de moltes espècies en un entorn físic determinat. Feia èmfasi en l’adjectiu “moltes”, per indicar un sistema complex del qual emergeixen propietats exclusives del conjunt a partir de les interaccions de les parts. D’aquí la seva insistència en que en el desenvolupament de l’ecologia s’havia de considerar una visió més lligada a la física, metodològicament i conceptualment.
Jordi Catalan també ha posat èmfasi en el fet que els boscos tropicals són un dels paradigmes d’aquesta complexitat ecològica. El professor Malhi, amb una formació inicial com a físic, ha abordat aquesta complexitat combinant hàbilment diferents mètodes i integrant progressivament les perspectives funcionals i de biodiversitat que coexisteixen en ecologia. La seva capacitat per establir àrees i xarxes de recerca a llarg termini a tot el món és excepcional, proporcionant dades fonamentals per comprendre la dinàmica dels boscos tropicals i alguns altres ecosistemes sota la pressió humana i canviant punts de vista establerts. “També ha demostrat que treballar estretament i respectuosament amb investigadors locals aporta beneficis a tothom. Ha constatat la major capacitat de les veus locals per influir en la governança i sostenibilitat regionals per acabar abordant satisfactòriament reptes globals”, finalitza Catalan.