La manca d’un pacte final sovint eclipsa les fites que ha assolit la COP16. Una d’històrica és, d’una banda, que les comunitats indígenes i locals intervinguin permanentment en les negociacions del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) i, de l’altra, incloure les persones afro descendents com a custodis de la natura. “És una de les diferències més grans entre l’acció vinculada a la biodiversitat i el clima, perquè cal dotar als governs sub nacionals de les eines per implementar els compromisos, una de les quals és el component científic”, afirma Alicia Pérez-Porro. Aquesta reparació històrica “marca l’inici d’una nova era per al Conveni sobre la Diversitat Biològica i posa fi a 26 anys de reivindicacions dels pobles indígenes i comunitats locals”, valora.
Una fita propera de la conferència de Colòmbia és haver aprovat un pla de biodiversitat i canvi climàtic, que reconeix l’estreta relació entre ambdós temes i subratlla la importància de generar més sinergies per abordar els contextos de crisi dels dos àmbits. Per exemple, organitzacions com ara la UNFCCC, l’IPCC i l’IPBES i, a una altra escala, projectes europeus com ara RESPIN, que va celebrar un taller a la COP16 i que busca identificar les barreres perquè el coneixement d’aquestes grans plataformes intergovernamentals arribin a informar de manera eficient l’acció política.
I rellevant també el consens formal sobre les interrelacions entre salut i biodiversitat, reconeixent que la implementació del Marc Global de la Biodiversitat de Kunming Montreal contribueix a millorar la salut i el benestar, tant física com mental. Així com que després de 8 anys de negociacions s’hagi aprovat el Pla de Conservació i ús sostenible de la biodiversitat marina i costanera i de la biodiversitat insular, rellevant per complir l'objectiu de 30x30 del marc mundial de biodiversitat de Kunming Montreal.