Com afecta el fred a les plantes?

Quan arriba el fred sembla que la vida s’aturi. Alguns animals com els ocells migradors marxen, altres s’amaguen o hibernen. I les plantes, fixes al sòl, també sembla que s’aturin:  algunes deixen de créixer, deixen de florir o bé perden les fulles. Però estan realment parades?  

Per a moltes, sobreviure a l’hivern és tot un repte. Com que no es poden moure ni desplaçar, tenen un sistema que els permet “saber” en quin moment de l’any estan i així “decidir” quin és el millor moment per germinar, créixer, brotar i florir. Aquest sistema funciona com un rellotge biològic intern que recull informació de l’entorn per coordinar el que passa a l’exterior amb el seu cicle vital. Sobretot integra dos senyals clau, les hores de llum, en paraules tècniques anomenat fotoperíode, i la temperatura.  

Tot i això, el fred no és un enemic. Per a moltes espècies de plantes, el fred és un senyal imprescindible, que s’ha de donar en el moment adequat i la intensitat adequada, per a completar el seu cicle vital, i sense ell, moltes no sabrien si ja ha arribat el moment de créixer, florir o germinar.

A mesura que els dies s’escurcen i les temperatures baixen, moltes plantes entren en una fase de repòs que es coneix com a dormició. Durant aquest període, deixen de créixer i redueixen el metabolisme al mínim per estalviar energia i fer front a les condicions adverses, esperant que arribi el moment adequat per tornar-se a activar.

Algunes espècies de plantes, especialment les que viuen en zones de clima temperat on les estacions de l’any estan ben definides, necessiten passar un període de temps fred determinat per activar la floració. Aquest procés s’anomena vernalització. En aquest procés, és tan important el nivell de fred, és a dir, la baixada de la temperatura, com la seva durada. Cada espècie, i fins i tot, cada varietat, té les seves necessitats específiques. Com per exemple, en el cas de cereals com l’ordi (Hordeum vulgare) que té varietat d'estiu ivarietat d’hivern, o el blat (Triticum sp.) que es cultiva tant en varietats d’hivern com de primavera.

Alguns exemples de plantes que necessiten el fred per florir són:

• Arbres fruiters: com l’ametller, el cirerer, la prunera, la pomera, els castanyers, l’avellaner o la vinya.
• Cereals: blat d’hivern i l’ordi
• Hortalisses: bròquil, les cols i coliflors, pastanaga o la remolatxa.
• Flors silvestres: l’espígol (Lavandula angustifolia), les tulipes i algunes espècies del gènere Rubus, que inclouen les mores i gerds.

Dins del grup de plantes que vernalitzen, és a dir, que necessiten aquest impuls de fred intens i acumulat, n’hi ha de dos tipus. Per una banda, les que necessiten de manera imprescindible aquest fred per florir (vernalització obligada), i per altra, les que perceben el fred com un ajudant que estimula la floració (vernalització facultativa), però que, sense ell, també podrien florir. A més, també hi ha plantes que no necessiten fred i completen el seu cicle independentment d’aquest.  

Amb el canvi climàtic, els hiverns s'estan tornant cada cop més irregulars i més suaus, i per a les plantes, això té conseqüències, perquè poden "despistar-se" i   desajustar el seu cicle vital.  

Si les  plantes que vernalitzen no acumulen el fred necessari, poden florir amb menys quantitat de flors, florir tard i produir menys fruits.  En altres casos, pot passar el contrari, si acumulen una part del fred necessari, i arriba abans d’hora un període càlid, poden florir anticipadament, i si això passa, hi ha risc que es gelin i que hagin gastat energia de manera innecessària quan no tocava. Tanmateix, pot ser que no es trobin amb espècies amb les que tenen relació ecològica, com els seus pol·linitzadors o bé herbívors. Tot plegat afecta la supervivència i la reproducció de les plantes. 

Per entendre com responen les plantes al fred i als hiverns cada vegada més irregulars, les observacions de camp són clau. Al CREAF la ciutadania pot participar activament en la recollida de dades. Amb el projecte RitmeNatura seguim la fenologia, és a dir, els moments  biològics clau associats al clima, com la brotada, la floració, fructificació i caiguda de les fulles,  gràcies a la participació ciutadana.  

Les aportacions ciutadanes permeten detectar situacions anòmales, com floracions avançades o segones floracions.

Aquestes dades, recollides any rere any i arreu del territori, ajuden a entendre com el canvi climàtic està alterant els ritmes naturals. I com més observacions al llarg del temps, més fàcil és seguir i entendre el “rellotge” de la natura i detectar quan es desajusta.  

Qualsevol persona pot participar-hi observant la vegetació del seu entorn i anotant quan broten, floreixen, fructifiquen o perden la fulla.