L'Amazones és conegut per ser un dels reservoris de carboni més importants del planeta, ja que absorbeix i emmagatzema tones de CO2 anualment. El problema és que al llarg d'aquest segle es preveu un gran descens de pluja en algunes zones d'aquesta regió, quines conseqüències tindrà? Un nou estudi publicat recentment a Nature Ecology and Evolution, liderat per la Universitat d'Edimburg i on el CREAF participa, apunta que els arbres de menor mida, seran capaços d'adaptar-se, però els més grans desapareixeran. Ho han descobert gràcies a un experiment in-situ a la selva Amazònica del Brasil on han simulat una sequera prolongada durant més de dues dècades. Segons l'equip, aquest ajust comporta conseqüències, ja que, amb la mort dels exemplars més grans, es degrada una quantitat de fusta, fulles i arrels equivalent al 40% de la biomassa d'aquests boscos i, per tant, l'estoc de carboni atmosfèric que emmagatzemaven en la seva estructura s'allibera l'atmosfera. A més, també es perd part de la biodiversitat que viu en aquests gegants com ara fongs, plantes i animals com a rosegadors, entre d'altres.
Als primers 15 anys d'experiment observem que la majoria dels arbres de major mida van morir i això va provocar una pèrdua de més d'un terç de la biomassa total. No obstant això, després d'aquest període inicial, el bosc es va reconfigurar i els supervivents presentaven el mateix estrès hídric que els arbres d'àrees no afectades per la sequera.
Pablo Sánchez
“Als primers 15 anys d'experiment observem que la majoria dels arbres de major mida van morir i això va provocar una pèrdua de més d'un terç de la biomassa total. No obstant això, després d'aquest període inicial, el bosc es va reconfigurar i els supervivents presentaven el mateix estrès hídric que els arbres d'àrees no afectades per la sequera”, explica Pablo Sánchez Martínez, primer autor de l'estudi, investigador en la Universitat d'Edimburg i qui va realitzar el seu doctorat al CREAF.
Podria ser que, en ser més alts, estan més exposats a la calor, al vent i a l'estrès per evaporació de l'aigua, en contrast als més baixets que estan protegits per l'ombra.
Maurizio Mencuccini
Segons l'estudi, un dels motius pels quals els exemplars més petits sobreviuen és que, en morir els més grans, hi ha menys competència per l'aigua i més llum disponible. Una altra possibilitat és que els més petits, que solen ser els més joves, siguin més plàstics i capaços de desenvolupar una memòria interna que els permeti recuperar-se i adaptar la seva estructura a ambients més secs, “encara que aquesta teoria és molt incipient i l'estem investigant actualment”, explica Maurizio Mencuccini, investigador ICREA del CREAF i un dels autors de l'estudi. Respecte per què els exemplars de més grandària moren, “podria ser que, en ser més alts, estan més exposats a la calor, al vent i a l'estrès per evaporació de l'aigua, en contrast als més baixets que estan protegits per l'ombra”, afegeix Mencuccini.
L'experiment l'han dut a terme durant més de 20 anys en unes parcel·les de la Floresta Nacional de Caxiuanã, situada al Brasil, on s'han inclòs centenars d'arbres per parcel·la, corresponents a més de 150 espècies representatives del bosc amazònic. En una de les parcel·les es va recrear una sequera prolongada, on van reduir la quantitat d'aigua al 50% -la sequera que es preveu pel final d'aquest segle - gràcies a unes cobertures de plàstic que impedien que l'aigua arribés al sòl, i la van comparar amb una altra parcel·la conformada per les mateixes espècies on no es va dur a terme cap acció. Encara que l'equip també adverteix que les condicions de sequera seran pitjors del què s'han pogut recrear a l'estudi, perquè vindran acompanyades de més calor, canvis en la humitat de l'aire i els efectes combinats de tempestes o incendis, “així que s'haurà d'investigar més a fons i a més llarg termini”, afegeix Sanchez Martínez.
Panels que s’instal·len al bosc per simular la sequera. Imatge: Pablo Sánchez Martínez.
El que es perd quan un arbre gegant mor
Segons l'equip, els arbres centenaris del bosc amazònic són els més importants. A banda de la seva funció com a embornal de carboni, també són els responsables de crear els anomenats rius voladors, ja que amb el procés d'evapotranspiració formen els núvols de pluja que es transporten a altres parts del món. Així, si aquest cicle s'altera, el patró de precipitacions a escala continental també estaria en risc, sobretot a regions de Bolívia, l'Argentina, Paraguai i el Brasil.
Però n'hi ha més. Els arbres centenaris com la castanya del Brasil, la caoba o el jatoba no només destaquen per la seva grandària i longevitat —poden viure més de 500 anys—, sinó per ser veritables ecosistemes verticals que alberguen una gran quantitat de biodiversitat. Entre les seves copes i troncs conviuen ocells com ara tucans i guacamais, mamífers arborícoles, rèptils, insectes, granotes i plantes com a orquídies i bromèlies. “Aquests gegants creen microhàbitats únics, així que la seva desaparició representa també la pèrdua del món que acull entre les seves branques”, adverteix Mencuccini.
Article de referència: Sanchez-Martinez, P., Martius, L. R., Bittencourt, P., Silva, M., Binks, O., Coughlin, I., Negrão-Rodrigues, V., Silva Jr, J. A., Da Costa, A. C. L., Selman, R., Rifai, S., Rowland, L., Mencuccini, M. & Meir, P. (2025). Amazon rainforest adjusts to long-term experimental drought. Nature Ecology & Evolution. https://doi.org/10.1038/s41559-025-02702-x
