Els arbres estan al límit de suportar les sequeres extremes del futur

Adaptar-se a la manca d’aigua és una estratègia que han desenvolupat les plantes llenyoses, com els arbres i els arbusts, al llarg de l’evolució, però cada vegada els serà més difícil fer-ho. Així ho conclou un nou estudi internacional liderat per investigadors del CREAF i l’ICIFOR (INIA-CSIC), que alerta que aquesta limitació posa en risc molts boscos si el clima continua tornant-se més sec i extrem.

Durant les darreres dècades, moltes zones del planeta han patit sequeres llargues i intenses. Aquestes condicions, combinades amb temperatures elevades, han provocat la mort massiva d’arbres en diferents regions del món. Un estudi publicat a la revista Nature Ecology and Evolution constata que les plantes poden fer alguns ajustos en el seu sistema hídric per resistir millor l’escassetat d’aigua, però aquests ja no són suficients per fer front a l’estrès hídric que s’espera amb el canvi climàtic. La recerca ha utilitzat una base de dades mundial amb informació sobre les adaptacions ambientals de més de 230 espècies de plantes llenyoses distribuïdes arreu del planeta.

“Reajustar el sistema hídric és una característica evolutiva de les plantes per adaptar-se a la manca d’aigua, però quan la sequera és extrema el sistema els està fallant”, apunta Maurizio Mencuccini, investigador del CREAF i autor de l’estudi.

Les plantes transporten l’aigua des de les arrels fins a les fulles a través d’un sistema circulatori molt delicat conegut com a xilema. Quan hi ha sequera extrema, poden aparèixer bombolles d’aire —semblants a embòlies— que bloquegen aquest transport i poden acabar provocant la mort de la planta. Tot i que les plantes intenten fer-se més resistents a aquestes embòlies, l’estudi mostra que quan l’estrès per manca d’aigua és molt elevat aquest mecanisme no és prou eficaç.

Encara que les plantes hagin desenvolupat mecanismes per adaptar-se a la sequera, com reajustar el seu sistema hídric, l’estudi també revela que aquest mecanisme està estretament lligat amb altres factors ambientals vinculats al canvi climàtic, com ara la irradiació solar, l’augment de la temperatura, l’increment de la concentració de CO₂ a l’atmosfera o la fertilitat del sòl.

Els investigadors van detectar que l’augment de concentració de CO₂ a l’aire no ajuda a millorar el sistema intern de transport d’aigua. A més, aquest excés de CO₂ pot fer que les plantes creixin més ràpid, però sense absorbir prou nutrients, cosa que les debilita. Com a resultat, el risc de patir per manca d’aigua es manté i fins i tot augmenta.

Davant un futur de canvi climàtic i de plantejament d’accions de conservació, l’investigador conclou que “no només cal pensar que les plantes tindran menys aigua, sinó que també cal considerar tots aquests factors per saber fins a quin punt les plantes podran respondre a un entorn cada cop més sec i extrem per planificar accions de conservació dels ecosistemes”.

Referència de l’estudi: Ramírez-Valiente, J.A., Poyatos, R., Blackman, C.J. et al. Limited plastic responses in safety traits support greater hydraulic risk under drier conditions. Nat Ecol Evol (2025). https://doi.org/10.1038/s41559-025-02830-4