La papallona del boix ja ha afectat 214.000 hectàrees a Catalunya i avança cap a zones més occidentals, pirinenques i al sud del territori

Des que els veïns i veïnes de Besalú van identificar per primer cop una arna d’ales blanques amb marges marrons l’any 2014, la papallona del boix (Cydalima perspectalis), una espècie exòtica invasora, no ha parat d’estendre’s. Segons fonts oficials, l’espècie ja ha afectat més de 214.000 hectàrees forestals a Catalunya i ha arribat a 26 comarques i a més de 200 municipis. El projecte de ciència ciutadana AlertaForestal, coordinat pel CREAF i finançat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (DTER), publica un mapa dinàmic que recull un total de 1.709 observacions de boixedes afectades per l’atac de l’eruga del boix i registrades des de 2016 fins el 2026 per part de la ciutadania.  

Les comarques més afectades continuen sent les més pròximes al seu punt d’entrada — sobretot el Berguedà i el Solsonès, però també la Garrotxa, Osona i el Ripollès—. A més, les observacions de 2025 i 2026 apunten cap a una expansió cap a zones més occidentals, pirinenques i al sud del territori i detecta punts on no s'hi havia registrat abans. En són un exemple les boixedes afectades als municipis d’Alentorn i Vilanova de Meià, a la Noguera, on no s’hi havia registrat afectació anteriorment.   Al sud, els observadors d’AlertaForestal han registrat afectacions puntuals a la Terra Alta —on la papallona havia deixat de detectar-se el 2024—,  i el Montsià. 

Les últimes dades que va fer públiques el Cos d’Agents Rurals, que corresponen al 2024,  indicaven que la papallona havia arribat a 26 comarques i que havia afectat de manera severa gairebé el 40% de la superfície de boix afectada. Aquell any, tres comarques s’incorporaven per primera vegada al mapa de distribució: el Baix Ebre, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. “En conjunt, aquestes dades ja apuntaven una tendència de l’espècie a avançar cap al sud i l’oest de Catalunya a un ritme lent, una tendència que també hem detectat a través d’AlertaForestal. Ara, gràcies a les observacions que ens ha proporcionat la ciutadania, detectem nous punts al mapa on abans no se n’havien registrat”, comenta Pau Fortuño, també investigador del CREAF i part del projecte.  

Per fer front als efectes d'aquesta plaga, Catalunya compta amb un Grup de Treball Tècnic integrat pels Serveis de Sanitat Vegetal i de Sanitat Forestal, el Cos d’Agents Rural, el Parc Natural de la Garrotxa i el CREAF. Treballen per conèixer a fons l’evolució de la invasió i el comportament de la plaga en les diferents zones del territori i comprovar l’eficàcia de diferents mètodes de control amb tractaments fitosanitaris . Després de diverses proves, però, la conclusió és que el control és possible en l’àmbit de la jardineria, però resulta inviable en l’àmbit forestal a gran escala. També es proven mètodes de control alternatius com ara la col·locació de trampes per capturar les papallones, la confusió sexual amb feromones o la lluita biològica amb insectes parasitoides. 

Malgrat l’expansió de la papallona cap a noves zones forestals del sud i l’oest de Catalunya, la calor elevada i el clima més continental d’aquestes zones dificulten un avenç més ràpid de la papallona del boix. Així ho expressaven investigadors del CREAF, el CTFC i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en un estudi publicat  el 2021. Aquesta limitació ambiental preveu que, tot i que la papallona sigui present en gran part del territori, el grau d’afectació dels boixos sigui desigual i molts d’ells puguin arribar a sobreviure.  

Tot i que, per si soles, les dades extretes del projecte d’AlertaForestal no poden descriure la  distribució de la papallons del boix amb presició, sí que permeten complementar i donar suport als programes de seguiment actuals. D’altra banda, combinar aquestes observacions amb dades meteorològiques, mapes topogràfics i altres fonts d’informació oficial pot ajudar a modelitzar l’expansió de la papallona del boix a Catalunya, identificar amb més precisió les condicions que n’afavoreixen la propagació i conèixer l’evolució de les boixedes afectades.

Així doncs, la ciència ciutadana es converteix en una eina clau per conèixer, conscienciar i protegir el territori. A través d’ella, la ciutadania participa activament en el seguiment de la natura, detecta els canvis que s’hi donen i contribueix a generar nou coneixement.