Les àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap al nord seguint les passes del canvi climàtic. Aquest desplaçament no és prou ràpid i fa que les diferents comunitats no arribin a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i visquin en un estrés tèrmic constant. Aquest fenomen, que s’anomena “deute climàtic”, pot representar un problema per a la conservació de la biodiversitat europea.

Escrit pels investigadors del CREAF Jordi Martínez Vilalta, Daniel Sol i Jaume Terradas amb la col·laboració del divulgador Jose Luis Ordoñez i la participació d’en Joan Manuel Serrat, en Màrius Serra i l’Antoni Serra Ramoneda

Els matollars constitueixen un dels ecosistemes més abundants de les zones mediterrànies d'arreu del món i entre les espècies que els formen en trobem de més inflamables que altres. Així, la proporció d'unes o altres augmenta el risc d'incendi de la regió. La majoria d'espècies llenyoses que els integren tenen la capacitat de regenerar-se després d'un incendi seguint diferents estratègies: les germinadores, com les estepes o el romaní, germinen després de l'incendi, i d'altres, les no germinadores com els llentiscles o l'aladern, rebroten.

Els darrers informes de l’IPCC evidencien que el canvi climàtic està accentuant la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com la sequera, a la conca mediterrània. Segons alerta el CREAF, aquesta manca d’aigua durant períodes de temps perllongats fa disminuir la producció i qualitat de les llavors en pins i alzines. Sense llavors, la regeneració natural dels boscos després de pertorbacions pot ser pràcticament impossible.

Atès que, una vegada establertes, les espècies invasores són extremadament difícils d’eradicar o fins i tot de controlar, cal potenciar els mètodes de prevenció per tal d’evitar la instal•lació de noves espècies o l’expansió de les ja existents.

Aquesta jornada va pretendre presentar i debatre els principals avenços teòrics i les principals eines metodològiques emprades per a estudiar els efectes dels processos de fragmentació, des de la modelització i anàlisi de l’estructura i canvis en el paisatge fins a les tècniques més recents de l’ecologia molecular.

Considerar una ciudad como un ecosistema ayuda a entender su funcionamiento y resulta escencial para idear estrategias de futuro y vigilar su desarrollo

Avui en dia, gràcies a eines com els inventaris forestals nacionals o al IEFC, tenim una visió general de l’estat dels nostres boscos. Aquesta informació és fonamental per una bona  planificació i gestió forestal. Tanmateix, ens manquen dades que permetin comparar l’estat actual amb un model de bosc de referència i així poder establir nous objectius de gestió.

Podeu consultar les presentacions que es van dur a terme durant la presentació del llibre “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir”

El libro de EFIMED “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir” tiene por objeto la mejora del diálogo ciencia / política / sociedad poniendo  elementos de reflexión científicamente sólidos con una visión interdisciplinaria que pueda responder a una cuestión tan importante y compleja.