Aula d'Ecologia 2012
L’Aula d’Ecologia celebra enguany a l’auditori de la biblioteca Jaume Fuster el seu dissetè cicle de conferències. L’Aula d’Ecologia vol ser una contribució per enriquir la cultura de la sostenibilitat a la ciutat de Barcelona.
L’Aula d’Ecologia celebra enguany a l’auditori de la biblioteca Jaume Fuster el seu dissetè cicle de conferències. L’Aula d’Ecologia vol ser una contribució per enriquir la cultura de la sostenibilitat a la ciutat de Barcelona.
Investigadors del CREAF, del CSIC i de la UAB han publicat recentment un article al PNAS on es demostra, per primer cop a la història, que la metabolòmica, a banda de ser útil en biomedicina, també es pot utilitzar en els estudis d’ecologia. Amb aquesta tècnica els ecòlegs podran entendre com funcionen internament els éssers vius d’un ecosistema i preveure com afecten els canvis ambientals als nostres espais naturals. Els experts catalans han batejat aquesta nova branca científica amb el nom de ecometabolòmica.
El CREAF col·labora en el projecte Conviciència, les primeres convivències escolars de ciència i gestió dialogada de conflictes que es fan a Catalunya.
Les plantes exòtiques que tant bonic poden fer en un jardí poden ser un perill per a la flora autòctona si es converteixen en invasores i "prenen el lloc" a les originàries de la zona. Això és un problema que requereix ser estudiat i gestionat però, malauradament, la comunicació entre els acadèmics i els gestors que s'encarreguen d'aquest assumpte no flueix com caldria. La tesi doctoral de Jara Andreu fa un pas endavant per a omplir aquest buit identificant els punts febles de la gestió i els focus de risc existent i potencial en la gestió de plantes exòtiques a Espanya.
Nombroses projeccions fetes per diversos organismes internacionals apunten que la Mediterrània serà una de les regions del planeta més vulnerables al canvi ambiental global. Aquest fenomen, que té en compte els efectes del canvi climàtic, de l’explotació dels recursos naturals i dels canvis d’usos del sòl, afectarà la disponibilitat d’aigua. Això pot afectar des del funcionament dels ecosistemes naturals o l’agricultura, fins a les pròpies masses d’aigua o les activitats socials i econòmiques.
El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre el CREAF i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, alerta que cap al 2030 la conca del Siurana podria patir un dèficit hídric important que posaria en compromís la viabilitat del cultiu de la olivera en algunes zones de la conca. Alhora, l’augment de temperatures faria que la vinya visqués un desfasament entre la maduresa dels sucres, i la maduresa de les aromes i polifenols que podria donar lloc a vins o a processos enològics diferents als actuals.
La majoria de models mecanístics per estimar el creixement dels arbres es basen en el balanç del carboni: els arbres creixen quan la diferència entre el C assimilat i les despeses per respiració són positives i deixen de crèixer quan no ho són.
En aquesta xerrada es qüestiona si aquest model és suficient i es proposen alguns aspectes de la fisiologia dels arbres que ens cal conèixer mes bé per a poder predir-ne amb confiança la seva resposta al canvi climàtic.