Per conèixer l'impacte real del canvi climàtic no n'hi ha prou amb estudiar espais naturals protegits, que són madurs i suporten bé els canvis, sinó que cal centrar-se en estudiar els que han estat alterats i encara s'estan recuperant, segons un estudi en el que ha participat el CREAF.
El Diccionari terminològic de Teledetecció, escrit per Xavier Pons, catedràtic del Departament de Geografia de la UAB i director del grup de recerca Grumets del CREAF i la UAB, i la investigadora Anna Arcalís, ha estat actualitzat recentment i ja es pot consultar a Internet.
El mataronins i mataronines van remarcar als investigadors del BeWater que seria molt interessant poder estar informats sobre els paràmetres importants de la gestió, com pot ser la qualitat, els nivells de consum, les reserves disponibles o quins elements s’inclouen en el preu de l’aigua domèstica.
Al CREAF tenim una consolidada tradició en l’ús de la Teledetecció per l’estudi de la dinàmica del paisatge, les migracions de fauna, la detecció anual d’incendis, la millora dels mapes climàtics o la cartografia d’episodis de sequera, entre d’altres. Descobreix quines són les línies de recerca del CREAF sobre SIG i Teledetecció.
Aquí teniu el vídeo que recull un resum dels objectius del projecte MENFRI que coordina el CREAF.
Descobreix el vídeo aquí mateix:
El proper Technical Commitee de l'Open Geospatial Consortium (OGC), es durà aterme la setmana del 9 al 13 de març, tindrà lloc a Barcelona i serà organitzat per Grumets (CREAF i UAB).
El CSIC i el CREAF han participat en un estudi internacional que relaciona l’ús creixent de fertilitzants i detergents rics en fòsfor en els dos últims segles amb la proliferació d’algues potencialment tòxiques als llacs d’arreu del món. La proliferació d’algues s’ha accelerat exponencialment des de 1945, coincidint amb l’ús creixent d’aquests productes. Les algues blaves o cianobacteris representen una amenaça seriosa per les fonts d'aigua potable a tot el món, ja que poden alliberar toxines en el medi ambient.
Investigadors de la UAB i del CREAF i de la Universitat de Lleó han localitzat l’espècie a Tarragona i Girona, on podria haver arribat des del Nord d’Àfrica. És també la primera vegada que es troba al continent europeu. El pugó de la canya de sucre s’alimenta de plantes de la família de les gramínies. Per ara es desconeix fins a quin punt podria ser una amenaça pels extensos cultius europeus d’aquest tipus de plantes, com l’arròs o el blat de moro, pel què recomanen crear un mapa de la distribució d’aquesta espècie a Europa i avaluar la seva potencialitat com a plaga.
Aquesta setmana s’ha celebrat la primera trobada del projecte ConnectinGEO, un nou projecte europeu de l’Horizon2020 coordinat pel CREAF que vol potenciar l’ús de dades d’observació de la terra a Europa. Les dades d’observació de la terra serveixen per analitzar la salut del planeta des del cel, utilitzant la teledetecció amb sensors o càmeres instal·lats en avions, satèl·lits o aeronaus.
