El passat 27 de novembre al Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de l’Albera (La Jonquera, Alt Empordà), es va celebrar la jornada d’actualització per a periodistes “Adaptant l’Alt Empordà al canvi climàtic: agricultura, aigua i boscos”.

Segons un estudi co-liderat per personal del CREAF publicat aquesta setmana a la revista Nature, les sequeres provocades pel canvi climàtic podrien causar la mort dels arbres més alts dels boscos tropicals. Per primera vegada els científics han identificat que quan hi ha una manca d'aigua prolongada els arbres pateixen embòlies en el seu sistema circulatori i els arbres moren de set.

Un estudi internacional on ha participat el CREAF ha arribat a aquesta conclusió després d’observar els ocells urbanites d’una vintena de ciutats del món, entre elles Barcelona. Els investigadors han comparat prop de quatre-centes espècies i han analitzat on proliferen més, a l’àrea urbana o al seu hàbitat natural. En definitiva, les espècies que canten més agut se senten millora través dels sorolls greus de la ciutat.

Segons un estudi amb participació del CREAF, les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides.  Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades. 

Quan jo estudiava l’assignatura d’Ecologia, cap a l’any 1964-65 (fa cinquanta anys!), a la Universitat de Barcelona, Ramon Margalef n’era el professor, tot i que encara no era catedràtic sinó investigador (i director) de l’Institut d’Investigacions Pesqueres del CSIC (avui, Institut de Ciències del Mar). Les classes eren a l’edifici de la plaça Universitat i les pràctiques a l’Institut. Hi havia només un llibre de la matèria traduït al castellà, el de Clarke, que no tenia massa relació amb el que Margalef explicava.

Aquesta iniciativa d'investigació, finançada amb el programa Horitzó 2020, compta amb la participació de 47 socis, un d'ells el CREAF, i 15 milions de pressupost.

Un equip d' investigadors de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF suggereix un sistema de diagnosi basat en la llum i l'olor que emeten les plantes. Aquestes eines, més sofisticades i menys agressives, obren les portes per estimar l'estat fisiològic global dels boscos i els conreus del planeta.

L’Associació Europea de Ciència Ciutadana (ECSA) celebra la seva Assemblea General anual a Barcelona els propers dies 28, 29 i 30 d'octubre. Els investigadors del CREAF, Frederic Bartumeus i Bernat Claramunt, participen en aquesta edició com a membres de l'ECSA.