13/11/2023 Notícia

Victòries i pedres al camí quan es vol portar la ciència ciutadana a l’aula

Tècnic/a en Ciència Ciutadana i educació ambiental

Laura Force Seguí

Graduada en Biologia (menció en Biodiversitat) el 2017 i en Filosofia (menció en Ciències naturals) el 2020 per la Universitat de Barcelona. Màster en Ecologia terrestre (2019) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És tècnica de
Comparteix

Les aules de Catalunya s’enverdeixen i omplen de natura, viure els coneixements és a l’ordre del dia: volem ensenyar i aprendre fent i compartint. Aquestes són reflexions que destil·lem de la trobada dels primers docents implicats en l’acompanyament amb el CREAF i Escoles Verdes que promou el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Un acompanyament que vol portar la natura a l’aula a través de la ciència ciutadana.  

Una desena de docents van trobar-se el passat divendres 27 d’octubre a l’Estació Biològica de Can Balasc amb el CREAF, per compartir les diferents experiències dels seus centres educatius durant el curs 2022/23. L’objectiu era ambiciós, construir comunitat i conèixer què han fet els set centres involucrats en el projecte pilot, aprendre i construir idees plegades. La conclsuió general és que la ciència ciutadana posa en pràctica el treball cooperatiu i transversal, i promou valors molt positiu envers la natura entre l’alumnat.  

L'objectiu era construir comunitat i conèixer què han fet els set centres involucrats en el projecte pilot, aprendre i construir idees plegades.

Vam connectar amb Berga, des d'on la Núria va poder explicar la seva experiència amb l’Ignasi i la biodiversitat a través d’iNaturalist a la Serra de Noet; de Valls va venir la Paloma, explicant com han complementat la informació del projecte Torrents amb la participació a RitmeNatura; de Sant Pere de Ribes vam trobar l’Ana i l’Alba i la seva proposta de ciència ciutadana i aprenentatge i servei a la Riera de Ribes, aportant dades d’espècies exòtiques a EXOCAT; el Jordi i la Txell van venir des de Sant Sadurní d’Anoia, de l’Escola Vedruna, per explicar com RitmeNatura els havia permès vincular biologia i plàstica, i des del mateix municipi l’Oriol, de l’IE Intermunicipal del Penedès que enfrontaran problemàtiques ambientals des de la perspectiva de la ciència ciutadana; des de Montserrat i els Estats Units,  el Joan i el Sean un visitant a l’Escolania, ens van portar la seva iniciativa de seguiment de la natura a Montserrat amb RitmeNatura i Alerta Forestal; des d’Oliana no van poder venir, però vam tenir molt present la feina del Francesc i la Conxita de biodiversitat i fenologia a l’Alt Urgell amb RitmeNatura.  En definitiva, vam posar damunt la taula tota la feina feta i vam poder preguntar-nos els detalls, èxits i reptes.  

Aprenentatges a l'aula

El temps i el treball a l’aula van ser sense dubte els dos àmbits que van portar més de cap a totes les representants. Tot i això, els valors que havien despertat en el seu alumnat també van ser un punt de parada important. 

Aquesta proposta de ciència ciutadana ha estat un guany de motivació, autonomia, diversitat, cooperació i coneixement de l'alumnat

Totes van coincidir en què la ciència ciutadana ha estat l’excusa per posar en pràctica el treball cooperatiu, i implementar idees com trobades setmanals de projectes on exposar el desenvolupament i les activitats o enfortir els vincles i aliances amb agents locals que puguin facilitar sortir a camp, per exemple. Això va fer possible organitzar la feina transversal i que fos menys complexe tot i la mancança d’hores per organitzar-se i compartir amb el claustre. De l’aula és d’on volem sortir, però on hem de tornar i hi tornem carregats de dades. Treballar el mètode científíc amb dades pròpies, contextualitzant-ho amb allò que hem vist a la natura i vincular-nos al teixit social, va ser destacat com a punt fort. Per emfatitzar-los però, van estar d’acord amb la necessitat de concretar la pregunta abans de sortir, la de trobar maneres senzilles de tractar les dades i el com presentar-les, reconeixent-ne el valor dintre i fora de la comunitat educativa. 

Estació Biològica de Can Balasc, l'espai on es va desenvolupar la trobada situat al bell mig de Collserola. Fotografia: Pau Guzmán.
Estació Biològica de Can Balasc, l'espai on es va desenvolupar la trobada situat al bell mig de Collserola. Fotografia: Pau Guzmán.

Dels valors i aprenentatges destacarem que el més important per implementar canvis a l’aula i apropar-nos a la natura, és fer cas a la cançó i llençar-se! Que no s’hi val un tot o res, perquè una passa ens hi apropa una mica més. Van convindre tots en què, el guany de motivació, autonomia, diversitat, cooperació i del coneixement de l’alumnat, gràcies a la transversalitat que els ha ofert aquesta proposta de ciència ciutadana ens fa entendre a tots que les nostres petites accions duen a grans canvis.  

Arrel de la trobada es va deciri crear un nou Grup de treball de ciència ciutadana i educació a la xarxa d’ Escoles Verdes que, des d’aleshores, formen tots els docents que han participat en aquesta formació. Un grup llavor que farà  créixer l’experiència i que més centres puguin fer les seves primeres passes i recórrer el camí de la natura a l’aula. 

I tu, ets docent d’una Escola Verda? Contacta’ns!

Notícies relacionades

Infografia
Bosc madur CREAF
Infografia

Atributs d'un bosc madur

Reportatge
Bosc madur CREAF
Reportatge

Qui viu en un bosc madur?

Notícia
Transport muntanya. Imatge: Unsplash, domini públic.
Notícia

Les economies de muntanya fan públiques 25 propostes per garantir la seva prosperitat