El projecte AD4DG il·lumina el camí cap al futur Espai de Dades per al Pacte Verd

Segurament hagis sentit a parlar del Pacte Verd; l'estratègia amb què la Unió Europea pretén convertir el continent a la primera zona climàticament neutra del món abans del 2030. La Unió fa anys que està preocupada per una de les múltiples arestes que té aquesta iniciativa: disposar de grans quantitats de dades que permetin avaluar i avançar quantitativament cap als objectius d'aquest Pacte. Ara, gràcies al projecte Europeu AD4GD (All Data for Green Deal), els responsables de l'Agenda Digital europea tenen una sèrie de recomanacions sobre com compartir aquestes dades d'una manera harmonitzada, interoperable, amb les metadades i seguint mètodes que faciliten l'intercanvi de dades i els protocols de governança. Voleu conèixer-lo amb més detall?

Avui dia, l'avanç imparable de la ciència oberta està posant a disposició de tothom informació molt valuosa sobre el clima, la biodiversitat o la contaminació. Aquest augment de dades obertes afavoreix que tant la ciència, com els organismes públics i les empreses estiguin més disposats a col·laborar. Però hi ha una altra veritat innegable, hi ha dades que no es poden obrir, ja sigui perquè estan lligades a normatives de privadesa, perquè se'n podria fer un mal ús o perquè tenen una propietat intel·lectual molt restrictiva. Seria el cas d'informació sensible com la posició exacta d'espècies protegides o la localització d'una xarxa de sensors urbans a balcons d'habitatges particulars. Aquestes dades poden ser essencials per localitzar i protegir nuclis de biodiversitat i protegir-los o per decidir quins carrers estan més contaminats i prohibir el trànsit, però no es poden donar en obert amb les tecnologies habituals.

Que les dades no es puguin obrir a tothom, no vol dir que no es puguin compartir amb certes persones o institucions. Centenars de gigues de dades són transferits diàriament entre investigadors, governs i empreses a través de multitud de plataformes tan diverses com una memòria USB o un WeTransfer. Tot i així, actualment no hi ha un mètode únic per fer-ho que sigui totalment segur, fiable, automatitzat i fàcil d'utilitzar.

L'Espai de Dades per al Pacte Verd aspira precisament a això: crear un entorn amb seu europea on tant entitats públiques, com a centres de recerca i empreses puguin compartir dades mediambientals a un grup selecte de participants amb seguretat , traçabilitat i transparència per avançar en els objectius del Pacte Verd.

El projecte AD4GD (All Data for Green Deal) fa tres anys que contribueix a aquesta iniciativa sota el lideratge de Joan Masó, investigador del CREAF. El projecte ha desenvolupat peces clau per a aquest espai de dades i ha demostrat com aplicar-les en tres casos pilot. En un, per conèixer la qualitat i disponibilitat de l'aigua a petits llacs de Berlín. D'altra banda, per millorar com s'avalua la connectivitat dels hàbitats terrestres a Catalunya. En un tercer, per determinar com l'ús de sensors de baix cost pot contribuir a mesurar millor la qualitat de l'aire a les ciutats.

Amb tota l'experiència acumulada, AD4GD s'ha aliat amb tres projectes més Horitzó Europa (B-Cubed, USAGE i FAIRiCUBE), en el marc del Grup d'Acció d'EuroGEO per a l'Espai de Dades per al Pacte Verd , per destil·lar conjuntament quins aspectes ha de considerar la Comissió Europea i el projecte europeu SAGE, que és l'encarregat de la construcció per fer-ho amb èxit.

Totes aquestes idees han estat plasmades en forma de recomanacions en un policy brief col·laboratiu dirigit principalment a la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologia de la Comissió Europea , que són els responsables de l'Agenda Digital a Europa.

Les seves preocupacions principals exploren cinc pilars fonamentals: l'harmonització de les dades, la seva interoperabilitat semàntica, la importància de les metadades en tot el procés, els mètodes que faciliten l'intercanvi de dades i els protocols de governança.

• Harmonització de les dades : es refereix a afavorir que dades de naturaleses tan dispars com una observació ciutadana i una imatge de satèl·lit puguin conviure a la mateixa plataforma. Per això, suggereixen potenciar l'ús dels estàndards internacionals existents, ampliar-los cap a noves realitats i apostar per fer servir eines de conversió.
• Interoperabilitat semàntica : o el que és el mateix, que les dades siguin fàcilment entenedores per persones i màquines que les vegin per primera vegada. L'objectiu és evitar confusions derivades de l'ambigüitat o absència de descripció de les variables científiques. Per això proposen fugir de solucions individuals i reutilitzar conceptes ben definits agrupats en vocabularis estables però que puguin adaptar-se seguint instruccions acordades i transparents. Així s'evita que una variable com la connectivitat dels hàbitats signifiqui una cosa diferent entre dos grups de recerca, institucions o països i que es pugui analitzar més fàcilment.
• Metadades : si cuidar la qualitat de les dades és complicat, curar la informació que les descriu, explica i posa en context, requereix encara més esforç. Els projectes demanen, d'una banda, que això es reconegui econòmicament i, recomanen, de l'altra, que aquesta curació es faci utilitzant formats adaptats a les necessitats dels qui els usen.
• Intercanvi de dades : és el cor d'un espai de dades. Els projectes advoquen per no deixar ningú enrere i adverteixen dels reptes que comporta unir sota un mateix sostre la ciència oberta i les dades protegides, comercials i sensibles. El seu suggeriment és fer servir tecnologies federades, estandarditzades i que respectin les normes GDPR en tot moment.
• Governança : res d'això no es pot sostenir sense un marc de governança participatiu, inclusiu amb totes les parts i que prioritzi l'interès general i el caminar cap als objectius de sostenibilitat del Pacte Verd Europeu.

Podeu llegir tots els detalls d'aquest policy brief a Zenodo: https://zenodo.org/records/15649164