Paisatges i boscos més diversos per a l’adaptació al canvi climàtic

El projecte LIFE RedBosques_Clima ha presentat els seus resultats. Entre ells, un nou índex mostra la vulnerabilitat dels boscos davant la sequera i proposa mesures per adaptar-los. En els darrers quatre anys, el projecte LIFE RedBosques_Clima ha treballat en el desenvolupament d’eines i criteris tècnics per a l’adaptació dels boscos al canvi climàtic, amb especial èmfasi en les àrees protegides. El projecte ha estat coordinat per la Fundació Fernando González Bernáldez i ha comptat amb la participació de la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa, la Generalitat Valenciana, VAERSA, la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc, amb el CREAF com a soci científic.

Una de les principals eines desenvolupades pel projecte és un índex d’avaluació del risc dels boscos davant la sequera. Els resultats de l’aplicació de l’índex mostren que la major part dels nostres boscos són molt vulnerables a les sequeres, sobretot per ser molt homogenis, molt poc diversos i molt continus. L’índex permet identificar les característiques del bosc que aporten una major resiliència davant les sequeres —com ara una major diversitat funcional d’espècies d’arbres, la coexistència de peus de diverses edats i l’existència de clarianes o discontinuïtats— i, per tant, dissenyar mesures d’adaptació dirigides a potenciar aquestes característiques.

Aquesta eina s’ha aplicat en tres casos demostratius: la generació d’un paisatge forestal en mosaic al Parc Natural dels Ports (Tarragona), de manera participada amb propietaris públics i privats; la promoció de la diversitat d’espècies als pinedars de repoblació del Parc Natural de la Sierra Norte de Guadalajara, i la disminució de l’homogeneïtat i regularitat en plantacions de pins de tres localitats a Castelló, València i Alacant. En aquests casos es van exposar els diferents enfocaments assajats per a l’adaptació en aquest tipus de masses forestals, molt vulnerables a la sequera i en què la gestió forestal ordinària troba moltes dificultats.

L’experiència adquirida en aquests casos mostra que per generar mosaics diversos i resistents al canvi climàtic serà necessari recórrer a solucions diverses i complementàries entre si, com una silvicultura que incorpori la diversitat d’espècies i l’heterogeneïtat estructural com a objectius clau per a l’adaptació, juntament amb altres formes de silvicultura dirigides a simular petites pertorbacions naturals, però també el manteniment o recuperació de la ramaderia, i fins i tot l’ús controlat del foc.
 

Els resultats finals del projecte s’han presentat a Toledo el 19 de novembre, en un acte que ha comptat amb els socis del projecte i diversos convidats de l’àmbit científic i de l’administració. En concret, s’han organitzat tres taules rodones temàtiques.

A la primera taula de debat —en què, juntament amb el CREAF, s’ha comptat amb la participació de representants de la Universidad de Alcalá i l’Institut de Recerca en Canvi Global de la URJC— s’ha presentat l’índex de risc dels boscos davant la sequera. A la segona taula, els socis del projecte han mostrat com s’han aplicat aquestes eines en els tres casos demostratius. A la taula final, amb diversos representants de l’administració, s’ha debatut sobre els reptes i desafiaments que afronta l’adaptació al canvi climàtic en la gran extensió de territori forestal espanyol, i les dificultats i oportunitats que es detecten per fer extensives les mesures proposades pel projecte a altres territoris similars.

La manca de rendibilitat econòmica de moltes actuacions d’adaptació, juntament amb la dificultat de trobar mà d’obra o un teixit empresarial suficient, són barreres per posar en marxa aquestes mesures, especialment en territoris molt despoblats. La coincidència dels objectius de l’adaptació amb les polítiques de conservació de la biodiversitat i d’espais protegits, i amb la llei de restauració de la natura, es suggereixen com a oportunitats per superar aquestes barreres.Los resultados finales del proyecto se han presentado en Toledo el 19 de noviembre, en un acto que ha contado con los socios del proyecto y varios invitados del ámbito científico y de la administración. En concreto, se han organizado tres mesas redondas temáticas.  
 

L’entitat coordinadora del projecte, la  Fundación Fernando González Bernáldez per als Espais Naturals, té com a objecte fundacional la realització d’activitats de recerca, formació, promoció i divulgació de les funcions dels espais naturals. Entre els seus fins figura la gestió de l’Oficina Tècnica d’EUROPARC‐Espanya. 

EUROPARC‐España és la secció de l’Estat espanyol de la Federació EUROPARC, organització paneuropea implantada en 40 països que des de 1973 treballa per les àrees protegides d’Europa. A l’Estat espanyol la secció està integrada per prop de 30 administracions responsables de la planificació i la gestió de més de 2.000 àrees protegides.