En general, observem que l’extinció d’espècies endèmiques i la introducció de plantes i animals àmpliament distribuïts en altres parts del món fan que les illes siguin més homogènies i cada vegada més semblants.
Les illes concentren prop del 75 % de les extincions globals i cada vegada s’assemblen més
El miotragus, un bòvid conegut amb el nom científic Myotragus balearicus (‘cabra rata balear’, en grec), habitava les illes Balears fa 5.000 anys. Avui dia, d’aquesta espècie endèmica només en queda rastre als fòssils, perquè els primers habitants la caçaven, es van introduir noves espècies que hi van competir i va acabar desapareixent. Aquest no és un cas aïllat. Un nou estudi, publicat a Science Advances, alerta que les illes concentren prop del 75 % de les extincions globals registrades per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Segons l’equip investigador, les activitats humanes modifiquen els ecosistemes insulars des de fa milers d’anys fins al punt que la biodiversitat de les illes és cada vegada més homogènia i més semblant a la del continent. La publicació ha estat liderada pel Dr. Thomas J. Matthews de la Universitat de Birmingham i hi han participat diverses entitats espanyoles, entre les quals hi ha el CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC).
Per exemple, l’estudi documenta pèrdues extremes en diferents arxipèlags, com l’illa Christmas, a l’oceà Índic, que ha perdut prop del 80 % dels mamífers i els llangardaixos endèmics. En el cas de l’illa Rodrigues, també a l’Índic, han desaparegut el 100 % dels rèptils nadius, i a Hawaii s’han extingit el 70 % de les aus terrestres.
Sandra Nogué, investigadora ERC de la UAB i del CREAF i coautora de l’estudi.
Entre les principals causes d’aquestes extincions destaquen l’arribada d’espècies invasores, la tala de boscos per obrir-hi zones de cultiu o urbanitzar-hi i la introducció d’animals domèstics o associats a l’activitat humana, com rates, gats, cabres o porcs.
Moltes espècies insulars van evolucionar durant milions d’anys sense grans depredadors, amb la qual cosa acostumen a ser molt confiades; per tant, són especialment vulnerables a nous depredadors, que acaben desplaçant-les
Natàlia Martínez-Rubio, investigadora del CREAF
Canàries i Balears: extincions i espècies al límit
Canàries i Balears: extincions i espècies al límit
Segons les investigadores, a les illes més properes també hi ha exemples d’espècies úniques que han desaparegut o que actualment es troben amenaçades. A les illes Balears, per exemple, va existir una espècie endèmica d’ocell, l’òliba gegant Tyto balearica), que va desaparèixer fa segles. "La seva desaparició s’associa a l’arribada dels humans", explica Martínez-Rubio.
Actualment, els llangardaixos gegants de les illes Canàries (Gallotia) veuen minvades les seves poblacions per l’expansió de la serp reial de Califòrnia (Lampropeltis californiae). També el colom canari cuablanc (Columba junoniae), endèmic del bosc de laurisilva de les illes Canàries, comença a ser considerat «gairebé amenaçat» segons la UICN, a causa de la pèrdua d’hàbitat i de depredadors com gats i rates. Pel que fa a les illes Balears, la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), espècie endèmica d’Eivissa, Formentera i els seus illots, es troba en risc d’extinció per una altra serp invasora, la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis).
Aquestes pèrdues no només impliquen una reducció del nombre d’espècies, sinó també ecosistemes menys funcionals.
Quan desapareix una espècie insular, també desapareixen les funcions ecològiques que exercia. La sargantana de les Pitiüses, per exemple, actua com a dispersora de llavors i pol·linitzadora i controla plagues d’insectes com ara els crustacis isòpodes
Oriol Lapiedra, investigador del CREAF
Les plantes també pateixen les conseqüències de l’alteració dels ecosistemes insulars, "però acostumen a ser les grans oblidades", assenyala Nogué. "Per exemple, gràcies al pol·len fòssil, s’ha conegut que dues espècies vegetals van desaparèixer abans fins i tot de ser estudiades científicament, com una espècie de roure (Quercus) i un carpí (Carpinus) que habitaven a l’illa de Tenerife", afegeix.
La tasca de reconstruir el passat
La tasca de reconstruir el passat
Les illes han estat fonamentals per entendre els processos evolutius i generar noves teories, com la de la selecció natural que va formular Charles Darwin, i per a la biogeografia —la disciplina que estudia per què unes espècies viuen en determinats llocs i no en d’altres. En aquest sentit, l’estudi alerta que els ecosistemes insulars actuals són el resultat de milers d’anys d’impacte humà, i no únicament de processos ecològics i evolutius abans de l’arribada dels humans.
La Natàlia Martínez i en Ferran Sayol, coautors de l’estudi, prenent mesures per fer estudis evolutius sobre el Colom de Nicobar (Caloenas nicobarica) que encara viu, però que es troba gairebé amenaçada segons la UICN. Es localitza a petites illes boscoses, manglars i selves, des de les illes Nicobar i Andaman fins a Indonèsia i Palau. Les fotos es va fer al Castell dels Tres Dragons, que forma part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Autoria de les fotos: Cristina Claramunt.
Colom de Nicobar (Caloenas nicobarica) que encara viu, però que es troba gairebé amenaçada segons la UICN. Autoria de les fotos: Cristina Claramunt.
Ocell conegut com a Guacamai de Spix (Cyanopsitta spixii), que està extingit a la natura. La Natàlia Martínez i en Ferran Sayol prenent mesures per fer estudis evolutius sobre ocells. Autoria: Cristina Claramunt.
"Per tant, si només estudiem les espècies que han sobreviscut fins avui, tenim una visió parcial i esbiaixada de com eren realment aquests ecosistemes. És a dir, les teories científiques podrien estar incompletes si no s’hi incorporen les alteracions humanes històriques", hi afegeix Ferran Sayol, investigador del Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC) i un altre dels coautors.
Per omplir aquests buits d’informació, els autors proposen combinar fòssils, pol·len antic, ADN antic, col·leccions de museus i registres històrics, a més de millorar les bases de dades globals de biodiversitat.
"La història de les illes és fonamental per comprendre com han evolucionat les espècies, entendre què passa quan desapareixen i, en última instància, contribuir a conservar-ne el futur", conclou el Dr Thomas J. Matthews.
L’estudi ha estat liderat per la Universitat de Birmingham i ha comptat amb la participació de diverses entitats espanyoles, entre les quals personal del CREAF, la UAB, el Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC), el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat de La Laguna i el Centre de Recerca en Biodiversitat i Canvi Global de la Universitat Autònoma de Madrid.
- Referència de l’article: Matthews, T. J., Sayol, F., Soares, F. C., Heinen, J. H., Chu, O., Martínez-Rubio, N., et al. Emergent patterns of island biodiversity in the Anthropocene (Science Advances).
