Hi ha estanys dels Pirineus que han canviat de nom al llarg de la història, d’altres que superen els 100 metres de fondària i moltes basses petites que s’assequen a l’estiu, però que acullen organismes capaços de sobreviure fins que torna l’aigua. Ara, es publica el primer inventari que evidencia la riquesa la d’aquests ecosistemes aquàtics i recull informació de 6.361 estanys i basses de tota la serralada, incloent-hi Espanya, Catalunya, Andorra i França. El catàleg, batejat com LacusPyr i publicat a la revista científica Geoscience Data Journal, inclou dades com la superfície, la fondària i la conca de cada massa d’aigua, així com els noms oficials, les variants i les denominacions històriques, i assigna una identificació pròpia georeferenciada o 'DNI' a cadascuna per facilitar-ne la identificació i l’estudi científic entre diferents països.
La creació de l’inventari i la publicació a la revista científica ha estat liderat pel CREAF, en col·laboració amb el CSIC, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Aquest inventari és especialment rellevant, perquè aquesta georeferenciació permet ordenar la informació i evitar confusions en els estudis científics. També pot accedir-hi qualsevol persona interessada a conèixer els noms oficials i la localització.
Jordi Catalan, investigador del CREAF i del CSIC i primer autor de l'estudi
Respecte a la toponímia l'investigador explica que els noms poden canviar per errors cartogràfics, per diferències de pronunciació o d'escriptura, o perquè una denominació s'ha consolidat en detriment d'una altra, "al catàleg hem recollit l'oficial del moment, però també les variacions".
Estany Forcat, Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Estany de Cap de Pessons, Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Un cas especialment il·lustratiu és el dels estanys de Plan i Cabidornats ubicats a la Val d’Aran, al circ de Colomèrs, dins l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Les seves denominacions han anat intercanviant-se en la cartografia oficial al llarg de les darreres dècades i les denominacions que apareixien a les guies de muntanya no sempre coincideixen amb les que es van establir posteriorment en la cartografia oficial. Aquesta confusió també ha arribat a la literatura científica i alguns estudis han utilitzat noms que, arran de canvis toponímics posteriors, ja no es corresponen amb la denominació cartogràfica actual.
A l'inventari, recollim els noms originals i li assignem un codi per evitar-ne més confusions
Marisol Felip, investigadora del CREAF i la Universitat de Barcelona
També hi ha exemples de variacions lingüístiques i fonètiques, com les formes Redondo i Redó o Redon. "Aquí hi ha una explicació històrica, per exemple, Redondo sortia en alguna cartografia durant el franquisme, Redó en algunes cartografies catalanes, i actualment el nom oficial en aranès és Redon, fonèticament [reˈðuŋ]”, relata Catalan.
Respecte al terme per referir-se a les masses d'aigua, la publicació també indica les variacions geogràfiques genèriques, en català, ‘estany’, en aranès ‘estanh’ o ‘lac’, especialment per als estanys de dimensions més grans. Pel que fa a l'Aragó, el terme ‘ibón’ és habitual per referir-se als estanys d'alta muntanya.
Organismes curiosos que viuen a les basses
Les basses més petites que recull l'inventari poden tenir tan sols dos metres quadrats de superfície i, en molts casos, ni tan sols tenir un nom propi. Moltes són temporals i s’assequen durant l’estiu, així que viuen només espècies adaptades a aquesta intermitència.
Entre els més sorprenents hi ha els anostracis, uns crustacis prou aparents visualment, amb un aspecte una mica alienigena que poden presentar colors vermellosos o blavosos i arribar a formar poblacions molt nombroses. Per sobreviure quan l’aigua desapareix, produeixen ous de resistència que poden romandre al sediment durant molt de temps fins que les condicions tornen a ser favorables.
"Aquests ecosistemes temporanis i els organismes que els habiten encara han estat poc estudiats. Al nou catàleg a cadascuna d'aquestes basses també li hem assignat un codi per identificar-les i constitueix un primer pas per conèixer millor uns hàbitats petits, sovint poc visibles, però amb un gran interès ecològic", explica Catalan.
Estany Llebreta, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Imatge: Galdric Mossoll
Estanys entre el més grans i profunds d'Espanya: Certascan, Cregüeña i Redó
L'inventari permet comparar les dimensions i fondària dels estanys dels Pirineus. Per exemple, Certascan, amb més de 60 hectàrees, és un dels estanys més grans del vessant espanyol dels Pirineus i el més gran de Catalunya. Per la seva banda Cregüeña, situat al massís de la Maladeta, és un dels estanys més profunds del Pirineu amb una fondària de més de 100 metres. Aquest darrer, juntament amb el Lac Redon són dels estanys més profunds que no s’han modificat per l’aprofitament elèctric i, per tant, de gran interès per la conservació.
El Lac Redon també es conegut perquè és un dels estanys d’alta muntanya més estudiats del món i s'hi han publicat aproximadament 105 articles científics. De fet, Jordi Catalan i Marisol Felip porten més de quatre dècades fent recerca allà i moltes d’aquestes publicacions les signen ells. També estudien altres estanys de l'entorn d'Aigüestortes, com el Llebreta, i el Cabidornats (Plan).
D’acord amb els investigadors, “mantenir aquesta recerca al llarg del temps és molt valuós per obtenir sèries llargues i estudiar com responen els ecosistemes lacustres als canvis ambientals i climàtics, i també conèixer l'impacte humà al llarg de la història”, finalitzen.
A l'estudi també ha participat la investigadora del CREAF Meritxell Batalla.
Article de referència: Catalan, J., M. Batalla, T. Buchaca, et al. 2026. “ LacusPyr, a Catalogue of Lakes and Ponds of the Pyrenees.” Geoscience Data Journal 13, no. 4: e70109. https://doi.org/10.1002/gdj3.70109
