El CREAF ha signat recentment la Declaració de Barcelona per a la Informació de Recerca Oberta (Barcelona DORI, en les seves sigles en anglès) i s’afegeix a les més de 150 organitzacions que hi donen suport, entre les quals hi ha centres de recerca, universitats, entitats que financen ciència, governs, xarxes i consorcis científics, a banda d’entitats relacionades. Entre les signatàries s’hi troben CERCA, el CSUC, el CSIC, la UAB i la UB.
La informació de recerca oberta fa referència a dades que descriuen la recerca, com ara les metadades de publicacions –autoria, afiliació, títol, etc–, de fonts de finançament i de col·laboracions, per anomenar-ne algunes. Una gran part d'aquest contingut es gestiona des de sistemes digitals d'accés restringit –com són Scopus o WoS–, que solen convertir les metadades en mètriques que sovint no són fàcils de desxifrar i poden contenir biaixos. “L’aspecte delicat d’aquests indicadors és que es fan servir per avaluar el personal investigador i les institucions científiques, per establir les prioritats estratègiques de les polítiques de recerca i per atorgar premis”, explica Florencia Florido, gestora de ciència oberta i del coneixement del CREAF. Florido apunta que es tracta de mètriques amb poca fiabilitat, “que regeixen el rumb de la ciència a abast global i augmenten les desigualtats, perquè perjudiquen disciplines, col·lectius i llengües infrarepresentades i menys privilegiades”.
Un dels objectius essencials de la Declaració Barcelona DORI és fer públiques les metadades que qualifiquen la recerca, eliminar qualsevol restricció de reutilització i que es regeixin pels principis de ser fàcils de trobar, accessibles, compatibles entre sí, a banda de ser reutilitzables.
Un dels propòsits essencials de la Declaració Barcelona DORI és fer públiques les metadades que qualifiquen la recerca, eliminar qualsevol restricció de reutilització i que es regeixin pels principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), és a dir, fàcils de trobar, accessibles, que siguin compatibles entre sí, a banda de ser reutilitzables. El seu objectiu, per tant, és “democratitzar i augmentar l'impacte de la ciència, avançar cap a una avaluació responsable de la investigació, reduir la duplicació d’esforços i el malbaratament de recursos i prevenir els biaixos i la mala praxi”, apunta Florencia Florido.
La coherència com a full de ruta
El director del CREAF, Joan Pino Vilalta, afirma que en signar la Declaració de Barcelona DORI “reforcem els nostres compromisos amb la ciència oberta i amb la reforma de l’avaluació de la recerca impulsada per l’Acord CoARA, al que ens vam adherir fa més d’un any, recollits a la nostra estratègia de recursos humans”.
L’objectiu de la Declaració Barcelona DORI és democratitzar i augmentar l'impacte de la ciència, avançar cap a una avaluació responsable de la investigació, reduir la duplicació d’esforços i el malbaratament de recursos i prevenir els biaixos i la mala praxi.
D’una manera molt gràfica, Florencia Florido argumenta que la relació entre les metadades i les dades científiques és equiparable a les etiquetes dels pots d'aliments. “T'imagines haver de pagar per conèixer els seus ingredients, la seva data de venciment o el seu origen? És preocupant que les (meta)dades dels treballs finançats amb fons públics no siguin d’accés obert”.
Diverses organitzacions i governs estan consolidant grups de treball, amb el compromís d’avançar cap a un sistema en què la Declaració Barcelona DORI i els seus valors guanyin pes. A àmbit català, CERCA impulsa diverses accions en col·laboració amb els centres associats i ha posat en marxa diversos grups de treball, que tenen el seu embrió a la conferència de 2024 sobre la Declaració DORI celebrada a París, d’entre els quals s’han prioritzat els següents: ‘Journal article metadata’, ‘Replacing closed systems for research information’ i ‘Evidence of benefits of open research information’.
