El CREAF ha signat recentment la Declaració de Barcelona per a la Informació de Recerca Oberta (Barcelona DORI, en les seves sigles en anglès) i s’afegeix a les més de 150 organitzacions que hi donen suport, entre les quals hi ha centres de recerca, universitats, entitats que financen ciència, governs, xarxes i consorcis científics, a banda d’entitats relacionades. Entre les signatàries s’hi troben CERCA, el CSUC, el CSIC, la UAB i la UB.
La informació de recerca oberta fa referència a dades que descriuen la recerca, com ara les metadades de publicacions –autoria, afiliació, títol, etc–, de fonts de finançament i de col·laboracions, per anomenar-ne algunes. Una gran part d'aquest contingut es gestiona des de sistemes digitals d'accés restringit –com són Scopus o WoS–, que solen convertir les metadades en mètriques que sovint no són fàcils de desxifrar i poden contenir biaixos. “L’aspecte delicat d’aquests indicadors és que es fan servir per avaluar el personal investigador i les institucions científiques, per establir les prioritats estratègiques de les polítiques de recerca i per atorgar premis”, explica Florencia Florido, gestora de ciència oberta i del coneixement del CREAF. Florido apunta que es tracta de mètriques amb poca fiabilitat, “que regeixen el rumb de la ciència a abast global i augmenten les desigualtats, perquè perjudiquen disciplines, col·lectius i llengües infrarepresentades i menys privilegiades”.