Cinc serveis climàtics dissenyats a mida per a agricultors, ramaders i gestors forestals de la conca del Guadalquivir i del Guadiana

La comarca de Los Pedroches, al nord de Còrdova i situada entre les conques del Guadalquivir i del Guadiana, ha vist com el canvi climàtic colpeja amb força el seu teixit productiu després de més d’una dècada de pluges per sota de la mitjana i temperatures excepcionalment altes. En aquest territori, on l’economia depèn de la ramaderia vinculada a la devesa —porc ibèric, boví de carn, cabrum, oví—, de l’oliverar i d’explotacions semi-intensives de vaques lleteres, entre altres sectors, un equip d’investigadors del CREAF i de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) ha desenvolupat un conjunt d’eines climàtiques que permeten a agricultors, ramaders i gestors forestals anticipar-se a escenaris futurs de temperatura, pluja i sequera, i així prendre decisions més informades. Ho han fet en el marc del projecte europeu I-CISK. 

Aquests serveis s’han creat conjuntament amb els propis actors del territori, en un procés de co-creació que ha estat clau per adaptar-los a les necessitats reals del camp. “Una de les característiques més singulars d’aquest projecte és que hem dissenyat les eines mà a mà amb diverses cooperatives agrícoles i ramaderes de la zona, així com amb gestors forestals", destaca Lluís Pesquer, investigador del CREAF, membre de l’equip GRUMETS i co-coordinador del cas d’estudi a Espanya. 

Per exemple, els ramaders poden planificar les compres de farratge en funció de la previsió de les condicions climàtiques que puguin afectar el creixement i la producció del past disponible. Els gestors forestals i de parcs naturals disposen de dades per planificar les replantacions; per exemple, poden anticipar com variaran la humitat i la temperatura en els pròxims anys i, d’aquesta manera, ajustar el nombre d’arbres que s’han de replantar i triar les espècies amb més capacitat d’adaptació climàtica, entre altres coses. Per la seva banda, els agricultors d’oliverars poden saber si plourà després de fertilitzar, identificar períodes crítics de calor que poden danyar la floració, anticipar episodis extrems i calcular la previsió en la producció d’oli.  

“Aquesta feina ha estat molt útil perquè ens proporciona eines climàtiques per anticipar-nos a la sequera i prendre decisions més eficients que protegeixin la rendibilitat dels nostres socis davant el canvi climàtic”, destaca José Manuel Muñoz Fernández, responsable d’Innovació en Agricultura de la Cooperativa Ramadera del Vall dels Pedroches (COVAP). 

A partir de dades meteorològiques, models climàtics i informació local, l’equip ha creat mapes i indicadors que permeten consultar les condicions climàtiques actuals, passades i futures fins al 2040. En total, s’han dissenyat cinc serveis climàtics que permeten als usuaris seleccionar variables i mesos concrets per saber, per exemple, quan és més probable que plogui, si hi haurà onades de calor consecutives o dies secs seguits. També poden consultar dades puntuals i mapes climàtics històrics entre el 2000 i el 2025. A més, la plataforma també recull les dades disponibles sobre el funcionament de l’aqüífer local, com l’alçada del nivell de l’aigua subterrània i la presència de brolladors. 

“Tot i que hem utilitzat bases de dades existents com AEMET o Copernicus, aquest nivell de detall no existeix en cap servei públic de forma tan centralitzada i adaptada a les necessitats d’una regió. Per utilitzar-lo no cal cap coneixement tècnic”, explica Pesquer.

Un altre dels resultats més destacats és una eina per predir la producció futura d’oliva a la zona de Los Pedroches. En concret, el model genera mapes que indiquen quines parcel·les podrien patir descensos en la collita en els pròxims anys. Segons l’equip, és un dels serveis que s’han fet des de zero i aporta informació molt valuosa perquè els agricultors puguin anticipar-se i valorar inversions. 

En aquest procés de co-creació han participat les entitats locals OLIPE, COVAP, CICAP, IFAPA, Adroches, el Parque Natural de Cardeña y Montoro, el Centre d’Experimentació Forestal de Cazorla, la Federació Andalusa de Caça i les confederacions hidrogràfiques del Guadiana i del Guadalquivir. 

A més d’Espanya, el projecte I-CISK ha operat en altres regions d’Europa i d’Àfrica molt vulnerables al canvi climàtic, cadascuna amb reptes propis. Per exemple, a Itàlia, la regió d’Emília-Romanya afronta una gran variabilitat de pluja i temperatura que dificulta la gestió dels embassaments. Als Països Baixos, Rijnland, un delta exposat, pateix inundacions, intrusió salina i sequeres. A Grècia, l’illa de Creta veu com el turisme i les infraestructures es veuen perjudicats per més calor, menys pluja i més temporals. A Budapest (Hongria), les illes de calor urbanes afecten la salut, el consum energètic i el turisme. A l’est de Geòrgia, la conca del riu Alazani pateix sequeres i inundacions que impacten l’agricultura, l’energia hidroelèctrica i el subministrament d’aigua. Pel que fa a l’Àfrica austral, el living lab de Lesotho se centra en comunitats vulnerables a sequeres recurrents que comprometen l’agricultura de secà i la ramaderia.

El projecte I-CISK ha finalitzat recentment i ha estat coordinat per l’IHE Delft Institute for Water Education (Països Baixos). A més, reuneix un consorci d’institucions de 13 països, entre elles el Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini (ECMWF), el Swedish Meteorological and Hydrological Institute (SMHI) i la iniciativa 52°North. En el cas d’estudi a Espanya, a Los Pedroches, hi han participat els investigadors del CREAF Lluís Pesquer, Cristina Domingo, Ester Prat, Annelies Broekman, Amanda Batlle i Joan Masó, juntament amb les investigadores de la Universidad Complutense de Madrid Lucia De Stefano, Nuria Hernández-Mora Zapata i Nikoletta Ropero.