Per què les científiques intervenen un 50% menys que els científics als mitjans de comunicació
La responsable d’Interacció política i relacions institucionals del CREAF, Alicia Pérez-Porro, és una de les científiques participants en la recent enquesta Participación de las científicas como fuentes expertas en los medios: motivaciones y obstáculos, realitzada pel Science Media Center (SMC) Espanya i el grup de recerca Gureiker de la Universitat del País Basc. La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) publica l’informe, presentat recentment en un acte amb cloenda de la ministra espanyola de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. Pérez-Porro va posar èmfasi en que intervé com a portaveu als mitjans de comunicació com “una responsabilitat per difondre coneixement científic i no pas perquè m’ajudi en la meva carrera". I va recordar que ser portaveu requereix formació i ser capaç d’ajustar el relat.
Aquest estudi parteix de la reflexió per part de l’equip de SMC Espanya entorn al desequilibri de gènere entre les veus científiques amb presència als mitjans de comunicació. I de constatar que les dones científiques mostren menor predisposició a l’hora de parlar amb periodistes. El resultat és una bretxa, que afecta la manera com es percep la ciència, en paraules d’Izaskun Lacunza, directora general de la Fecyt. “Sembla que les dones s’inhibeixen del debat públic, perquè el 50% de les opinions científiques no es difonen i pertanyen a dones”, va reflexionar Lacunza. “Necessitem les científiques en aquest debat públic i identificar per què no hi tenen presència”.
La manca de temps per raons de conciliació familiar és una de les barreres que afecta més clarament les dones que els homes, d’acord amb les respostes del personal investigador enquestat: és el motiu donat per un 22,9% de dones enfront d’un 10% d’homes.
La gestió de l’odi a les xarxes socials i la seva connexió amb exposar-se als mitjans de comunicació també es va posar sobre la taula en presentar l’informe. En aquest cas un home, el catedràtic de la Universitat de Sevilla Alfredo Corell, va comentar la seva experiència d’assetjament des de les xarxes a la taula rodona posterior a la presentació de l’estudi.
