El projecte Life Uncinata implementa accions per millorar els boscos de pi negre del Pirineu

El projecte LIFE UNCINATA, de conservació i millora de les pinedes de pi negre del Pirineu, compren un seguit d’accions de millora i conservació d’aquest hàbitat d’alta muntanya, classificat com a hàbitat d’interès comunitari prioritari per la UE, i del qual Catalunya en té la major representació de tot Europa.  

Les accions del projecte es basen en millorar l’estat de conservació d’aquest hàbitat de boscos de pi negre (Pinus Uncinata) a partir d’accions concretes a diferents sectors del Pirineu de Catalunya i Navarra. A grans trets, les accions busquen intervenir sobre alguns dels factors que amenacen la conservació d’aquest hàbitat, com ara els incendis forestals, la sobre-freqüentació humana, la pressió d’herbívors sobre la regeneració natural, o una gestió forestal que no integra criteris de  conservació millora de la biodiversitat.  

Pel què fa la gestió forestal, aquest estiu s’ha treballat en la gestió de fins a 300 ha de bosc, amb dues tipologies de gestió, complementàries, però amb objectius diferents. Per una banda, s’ha posat en pràctica la implementació d’una gestió forestal multifuncional basada en els principis de la silvicultura naturalística, integrant els elements clau per a la conservació i millora de la biodiversitat. L’enfocament multifuncional té com a finalitat compatibilitzar diferents objectius, en aquesta cas, producció de fusta, conservació de la biodiversitat i millora de la resiliència davant pertorbacions com els incendis forestals. Aquest model de gestió aplica aclarides selectives, amb marcatge d’arbre individual (peu a peu), recolzant-se en les dinàmiques naturals de l’ecosistema, afavorint la regeneració natural constant, la diversitat estructural i d'espècies, i la fertilitat del sòl, tot mantenint la coberta arbrada, els elements de valor per a la biodiversitat (arbres microhàbitat, fusta morta, etc.) i generant fusta comercial. 

“D’aquesta manera s’aconsegueix un bosc més divers, vital, i resilient davant situacions d’estrès biòtic o abiòtic”, explica Víctor Sazatornil, coordinador del projecte i cap del grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Els treballs ja han començat a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà, on s’han executat gairebé 40 hectàrees. Durant la tardor s’iniciaran també a les comarques del Ripollès, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.  

L’altra tipologia de gestió, que s’ha posat en marxa aquest estiu, és la millora de l’hàbitat en rodals destinats a lliure evolució. En aquest cas, s’han seleccionat boscos que ja es troben en un estat de conservació acceptable o on hi habiten espècies d’especial interès, com ara el gall fer o el mussol pirinenc. En aquests boscos comencen a aparèixer algunes de les característiques pròpies dels boscos madurs, com per exemple, arbres molt grossos i/o vells, abundant  fusta morta de grans dimensions en peu i a terra, i dinàmiques naturals que permeten que es generin petites clarianes que afavoreixen la regeneració i incrementen l’heterogeneïtat estructural del bosc. Es tracta de boscos amb una major capacitat d’acollir biodiversitat, malgrat ser molt escassos en l’actualitat. “Les actuacions previstes en aquests boscos van dirigides a incrementar aquests atributs de maduresa, preparant la dinàmica del bosc a la lliure evolució, és a dir, a la no intervenció silvícola en el futur i que en els acords signats s’ha establert per un període mínim de 25 anys”, remarca Sazatornil. 

Pel que fa al CREAF, un dels objectius ha estat elaborar un  informe sobre l'estat de conservació i la maduresa dels boscos de pi negre de tot el Pirineu. També el seu grau de vulnerabilitat al canvi climàtic actual i futur i els canvis ocorreguts en els darrers 40 anys.

El projecte preveu, a demés, la regulació de l’accés públic a determinats sectors on es troba fauna i flora especialment sensible a la freqüentació humana. En alguns indrets on s’ha detectat una excessiva pressió per part dels herbívors s’hi faran actuacions per reduir el seu impacte, com ara petits tancats d’exclusió per regenerar el sotabosc, o la millora de pastures properes fora de bosc per atraure els animals a aquests espais, fora del bosc. El risc d’incendi es veurà reduït fent tractaments silvícoles i reintroduint l'ús del foc en àrees  identificades com a estratègiques per frenar la propagació de possibles incendis. Per últim, s’elaboraran plans de gestió de l’hàbitat per als espais naturals on s’implementa el projecte, així com un seguit d’actuacions dirigides a donar a conèixer aquest hàbitat i sensibilitzar sobre la necessitat de conservar-lo.  

El projecte intervé tant en propietats públiques com privades, a través d’acords voluntaris amb les mateixes, i té un marcat caràcter demostratiu. D’aquesta manera, s’actua en una superfície relativament petita, però de la qual se n’obtindrà una informació molt valuosa per extrapolar el model de gestió al conjunt de l’hàbitat. És per això que s’han dedicat molts esforços en el seguiment de les actuacions i el seu impacte sobre l’ecosistema.  
 

El projecte s’implementa, en el seu conjunt, en set espais protegits de la xarxa Natura 2000. A Catalunya inclou sectors dels parcs naturals de l’Alt Pirineu, Cadí Moixeró i Capçaleres del Ter i del Freser. També s’hi fan actuacions al Parc Nacional d’Aigüestortes i a la Reserva Natural de Larra-Aztaparreta, al Pirineu navarrès. 

Life UNCINATA és un projecte coordinat pel CTFC en què participa un consorci format pel CREAF, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya La Pedrera, Integra Pirineus, i Gestión Ambiental de Navarra SA. Amb un pressupost de 3.736.434 €, procedent en un 75% del programa LIFE de la UE, el consorci disposa de cinc anys per desenvolupar les accions demostratives enfocades a la conservació dels boscos de pi negre.