Crear paisatges menys inflamables reduiria fins a un 50% l'àrea cremada prevista per als pròxims 30 anys
Un estudi col·laboratiu entre Espanya i Portugal ha comprovat amb models matemàtics que, si es canvia el tipus de paisatge, amb menys densitat de vegetació i menys combustible, per exemple, i es promouen activitats agrícoles d'alt valor natural, es redueixen dràsticament les zones cremades.
CENTRE: La nova
Som a l'any u després de la primera pandèmia. Tot el planeta està ocupat per humans que encara creuen en el PIB ... Tot? No! Un centre d'investigació poblat per una mica de tot, la veritat, busca maneres per fer que el planeta segueixi sent habitable per a la nostra espècie.
L’ozó afecta les plantes, els insectes i els microorganismes i és ja una amenaça per la biodiversitat mundial
Un estudi on ha participat en Josep Peñuelas del CREAF, i publicat a Science Advances, afirma que al 2100 la biodiversitat de la conca de la Mediterrània, el Japó o Àfrica equatorial estaran amenaçades per l'increment d'ozó a l'atmosfera.
Jugant amb pedretes
Dir que el fenomen de la globalització ho està canviant tot no és cap novetat. Com tampoc ho seria apuntar que les noves tecnologies d’informació i comunicació, les finances especuladores, el comerç mundial, el transport i el turisme són les puntes de llança d’aquest procés que ha arribat al darrer racó del planeta. Ja n’hem parlat prou darrerament perquè tothom que se’n hagi volgut assabentar en sigui ben conscient.
Mobilitat total
Som a l'any u després de la primera pandèmia. Tot el planeta està ocupat per humans que encara creuen en el PIB ... Tot? No! Un centre d'investigació poblat per una mica de tot, la veritat, busca maneres per fer que el planeta segueixi sent habitable per a la nostra espècie.
CENTRE: Becari perdut
Som a l'any u després de la primera pandèmia. Tot el planeta està ocupat per humans que encara creuen en el PIB ... Tot? No! Un centre d'investigació poblat per una mica de tot, la veritat, busca maneres per fer que el planeta segueixi sent habitable per a la nostra espècie.
El canvi climàtic i el creixement poblacional, claus del declivi de la civilització de l'Illa de Pasqua
El col·lapse de les civilitzacions ens ha cridat sempre l’atenció: s’hi han dedicat llibres sencers, pel·lícules i milers de llegendes. Què fa que unes poblacions humanes desapareguin i d'altres no? Té relació amb crisis climàtiques i pandèmies com les actuals?
Un estudi participatiu ha permès observar 2.579 papallones de 29 espècies diferents als parcs i platges metropolitans
Aquestes dades constaten que el 15 % de les espècies de papallones de Catalunya es troben als parcs i platges metropolitans. L'estudi 'Anàlisi de gestió sostenible dels prats florits' realitzat per l’AMB juntament amb el CREAF, l’IERMB i el LET és el punt de partida de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS.
