Islàndia és un laboratori natural per estudiar els efectes del canvi climàtic a terra
Les praderies d'Islàndia i els éssers vius que hi conviuen reaccionen de manera molt intensa davant l'augment de temperatura durant els primers 5-8 anys, però transcorreguts més de 50 anys l'ecosistema torna a un estat estacionari més semblant a l'estat inicial. És el que demostra una recent investigació publicada a Nature Ecology & Evolution . Aquesta troballa ajudarà a inferir com afectarà el canvi climàtic els diferents ecosistemes de la Terra.
El canvi climàtic escalfarà l'aire, el mar, però també el terra. Sota els nostres peus succeeixen processos claus per a la nostra supervivència, el reciclatge de la matèria orgànica o la fertilitat del sòl en són exemples. Avui la revista Nature Ecology & Evolution publica la investigació més global que hi ha sobre els efectes de l'escalfament del sòl a curt ia llarg termini. La investigació l'ha dut a terme el consorci ForHot a Islàndia. El consorci el va formar el 2012 un grup de científics, convençuts que Islàndia és el millor laboratori europeu per estudiar l'escalfament global.
Nature Ecology & Evolution publica la investigació més global que hi ha sobre els efectes de l'escalfament del sòl a curt ia llarg termini.
Entre els científics que el conformen i que són coautors de l'estudi: Sara Marañón , Jordi Sardans i Albert Gargallo investigadors del CREAF , Josep Peñuelas investigador del CREAF i el CSIC i Mireia Bartons , investigadora de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) .
Durant la feina, van observar que els primers anys d'escalfament del sòl l'ecosistema pateix una súper-reacció: el metabolisme dels microorganismes s'accelera, s'allibera carboni a l'atmosfera i la composició del sòl canvia. No obstant això, a llarg termini, assoleix un nou equilibri en què ja no s'observen canvis bruscos : les espècies d'éssers vius són diferents o s'han adaptat i, tot i que hi ha una concentració menor de carboni, nitrogen i matèria orgànica a terra, l'ecosistema ha assolit un nou estat estacionari .
Els primers anys d'escalfament del terra l'ecosistema pateix una súper-reacció: el metabolisme dels microorganismes s'accelera, s'allibera carboni a l'atmosfera i la composició del terra canvia.
Els investigadors van comparar els efectes de l'escalfament en 124 elements de l'ecosistema que representaven diferents organismes vius (plantes, comunitats de microorganismes, fongs) i inerts (composició del sòl).
"Un dels punts forts del nostre estudi és que comptem amb un consorci d'investigadors que estudien diferents variables als mateixos llocs : comunitats microbianes, variables químiques del sòl, la biomassa de les arrels, els nematodes, la vegetació, la quantitat de carboni, entre moltes altres variables, davant d'altres investigacions que se centren una quantitat més limitada" coautora de lestudi.
Una zona a Islàndia permet observar les conseqüències de l'escalfament del terra a curt ia llarg termini
La investigació es va dur a terme a prop d'Hveragerdi, al sud-oest d'Islàndia. L'especial d'aquest lloc és que hi ha una activitat geotermal que fa que la temperatura a terra estigui entre els 0,5°C als 40°C, depenent de la distància als punts calents subterranis. Això permet estudiar com afecta l'augment de temperatura a l'ecosistema subàrtic.
A més, hi ha gradients de temperatura amb diferent antiguitat. D'una banda, hi ha sòls que han evolucionat amb aquests gradients durant més de 50 anys; per altra banda, un terratrèmol el 2008 va generar nous gradients geotermals en altres sòls. Gràcies a això, els investigadors van poder comparar els efectes que té un augment de temperatura sobre l'ecosistema del sòl a curt termini (de 5 a 8 anys) amb els efectes a llarg termini (més de 50 anys).
" L'innovador de la nostra investigació és que ens permet observar els canvis en els ecosistemes a molt llarg termini, i determinar per primera vegada quines adaptacions pateixen els diferents elements i processos a l'ecosistema. Això és extremadament valuós" , comenta Sara.
"Normalment els experiments per mesurar l'impacte de la temperatura del sòl no són tan antics i poques vegades duren més de 10 anys. L'innovador de la nostra investigació és que ens permet observar els canvis en els ecosistemes a molt llarg termini, i determinar per primera vegada quines adaptacions pateixen els diferents elements i processos a l'ecosistema. Això és extremadament valuós" , comenta S.
La clau d'aquesta investigació no és intentar extrapolar els canvis específics que tenen lloc a les diverses comunitats vegetals, de microorganismes i d'animals d'aquesta zona a altres ecosistemes, sinó que permet identificar els elements d'un ecosistema que són més útils per predir els efectes del canvi climàtic a llarg termini.
La investigació permet identificar els elements d'un ecosistema més útils per predir els efectes del canvi climàtic a llarg termini.
"No podem pretendre que tots els estudis d'escalfament global durin més de 50 anys. En aquest context, la nostra investigació proporciona un marc per comprendre els canvis que es desencadenen a l'ecosistema davant aquest augment de temperatura. A més, facilitarà a futures investigacions escollir les variables que, estudiant-les a curt termini, permetin predir millor el que passarà a llarg termini ".
Article de referència:
Tom WN Walker et al. (2019).A systemic overreaction to years versus decades of warming in a subartic grassland ecosystem. Nature Ecology & Evolution. https://www.nature.com/articles/s41559-019-1055-3
