CREAF

Les adaptacions genètiques i /o la plasticitat fenotípica poden permetre a algunes poblacions persistir en diferents condicions ambientals. Malgrat la importància que pot tenir la variabilitat intraespecífica per a la supervivència de les espècies i /o la seva capacitat d’evolució, així com per a informar els models predictius i les accions de gestió i conservació, aquesta informació és sitemàticament ignorada per a la majoria de les espècies a l’hora d’examinar les conseqüències associades al canvi climàtic i global. Aquest coneixement és especialment rellevant en el cas dels arbres, on el manteniment de la diversitat genètica i fenotípica adaptativa dins de les poblacions és cabdal, ja que és probable que l’ambient canviï al llarg de la seva vida. Tot i que l'estudi de la variabilitat intraespecífica és una àrea activa de recerca en espècies arbòries d’importància econòmica, sovint s’ha descuidat en el cas d’arbres no-model. 

 

En aquest projecte combinarem aproximacions morfoanatòmiques, fisiològiques i genòmiques per a proporcionar una visió sòlida i integrada sobre com funciona l’adaptació al teix (Taxus baccata L.), una gimnosperma no-model, de llarga vida, dioica i d'ampla distribució, que formar petites poblacions aïllades. En particular, ens centrarem en