Avui en dia, gràcies a eines com els inventaris forestals nacionals o al IEFC, tenim una visió general de l’estat dels nostres boscos. Aquesta informació és fonamental per una bona planificació i gestió forestal. Tanmateix, ens manquen dades que permetin comparar l’estat actual amb un model de bosc de referència i així poder establir nous objectius de gestió.
Podeu consultar les presentacions que es van dur a terme durant la presentació del llibre “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir”
El libro de EFIMED “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir” tiene por objeto la mejora del diálogo ciencia / política / sociedad poniendo elementos de reflexión científicamente sólidos con una visión interdisciplinaria que pueda responder a una cuestión tan importante y compleja.
En aquesta estratègia col·laborativa s’aprofita que les formigues obreres més petites són millors cercant les llavors al terra i que les més grans són millors transportant-les fins al niu. A diferència del transport individualitzat, on la formiga que troba la llavor és la que la duu fins al niu, repartir-se les tasques segons les habilitats de cada individu permet fer arribar més llavors a l’interior del niu amb un esforç menor.
Durant el segle passat la concentració atmosfèrica de CO2 va augmentar en 50 parts per milió, provocant un increment en l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de les diverses espècies d’arbres que viuen en els boscos d’arreu del món. Tanmateix, aquesta major eficiència en l’ús de l’aigua no ha comportat, en general, un major creixement dels arbres arreu del món i, per tant, tampoc un augment de la seva capacitat d’embornal de CO2 com el que s’asumeix en els models de canvi climàtic.
Segons un estudi coordinat pel CREAF, determinades espècies de flors, com les estepes, la farigola o el romaní, expliquen una part important de la distribució i l’abundància de les comunitats d’abelles. Altres factors com la mida del cos de les abelles són també importants per predir la dinàmica de les comunitats d’abelles en un entorn mediterrani. Aquesta informació és molt útil per planificar mesures que frenin les davallades en les poblacions d’abelles observades en els darrers anys.
Les baixes temperatures de l’hivern i la baixa disponibilitat d’aigua són els dos factors principals que poden inhibir o danyar l’aparell fotosintètic de les espècies mediterrànies. Amb l’augment de les temperatures i la disminució de la disponibilitat d’aigua associades al canvi climàtic, hi ha un seguit d’espècies arbustives, com el fals aladern, que podrien competir amb avantatge amb l’alzina, l’actual espècie dominant dels boscos mediterranis.
Segons els experts, els darrers vint anys hi ha hagut un augment de casos de degradació de sòl que corresponen a zones periurbanes erosionades, a zones urbanes en construcció, a moviments de terres i a zones d'extracció minera
Ara, científics espanyols especialistes en edafologia, es reuniran a Barcelona en la 28a reunió de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl per presentar resultats i recomanacions per recuperar-los
Científics del CREAF i del CSIC han col·laborat amb científics de 105 institucions de tot el món per recollir i ordenar tres milions de dades de 69.000 espècies de plantes silvestres representatives de les 300.000 que en aquest moment estan descrites als cinc continents
Aquest projecte ha permès publicar la base de dades més gran del món sobre les característiques principals de les plantes silvestres del planeta
Segons els resultats d’un estudi exhaustiu dut a terme pel Museu de Granollers- Ciències Naturals i el CREAF, diferents efectes del canvi global, com la falta d’aigua, l’augment de temperatures o el canvi d’usos del sòl, tindran un impacte sinèrgic que posaran en greus problemes les comunitats de papallones del territori mediterrani.
