A les illes Canàries i Balears viuen rèptils endèmics, és a dir, que no es troben a cap altre lloc del món. Els colors i les formes formen part del paisatge insular i del seu patrimoni cultural. A més, exerceixen funcions vitals en els ecosistemes de les illes, com pol·linitzar plantes, dispersar llavors i controlar plagues d'insectes. El problema és que actualment aquestes espècies es troben en risc per l'expansió de dues espècies de serps invasores que se n'alimenten i s'estan expandint a un ritme accelerat. En el cas de Gran Canària, la colobra reial de Califòrnia (Lampropeltis californiae) i la colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) , a les Illes Balears.
Per fer front a aquesta amenaça, el projecte europeu LIFE Reptiles implementarà diverses accions per conservar cinc espècies endèmiques de rèptils. En concret, Gran Canària treballarà per protegir el llangardaix gegant (Gallotia stehlini) , l'eslizó de Gran Canària (Chalcides sexlineatus) i el perenquén de Boettger (Tarentola boettgeri) . Per la seva banda les Illes Balears se centrarà en la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) i la sargantana balear (Podarcis lilfordi) .
Sargantana de les Pitiüsas (Podarcis pityusensis) . Imatge: Guillem Casbas
Eradicar per complet les serps invasores actualment no és viable. Per aquest motiu, des del projecte treballaran a combinar mesures urgents de conservació, juntament amb noves eines per millorar-ne el control. Una de les accions principals és crear una xarxa de 22 santuaris a les Canàries i les Balears, refugis segurs on les serps invasores no hi puguin accedir. També s'utilitzaran tècniques innovadores per detectar i controlar millor les serps invasores, com ara l'ús de drones, intel·ligència artificial (IA) i tecnologies d'ADN ambiental.
El projecte el coordina Gesplan i reuneix un consorci d'entitats integrat pel Cabildo de Gran Canària, el Govern de les Canàries, el Govern de les Illes Balears, el CSIC, el CREAF, l'Associació Herpetològica Espanyola (AHE), la Fundació Natura Parc i el Consorci per a la Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB).
Preservar els colors únics de la sargantana de les Pitiüses
El CREAF participa al projecte a través de l'equip de recerca liderat per Oriol Lapiedra, que estudiarà la variació genètica, morfològica i de comportament de les diferents poblacions de sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) a les Balears. Aquest coneixement permet comprendre millor la diversitat de l'espècie i aportar informació científica per orientar les estratègies de conservació. A més, l'equip contribuirà a millorar l'eficàcia d'algunes mesures de protecció, com ara els sistemes de captura de serps invasores.
Aquesta mena de sargantana habita Eivissa i els seus prop de quaranta illots circumdants, i també es troba a Formentera. A cada lloc té un color diferent, des de tonalitats verdes, marrons, grisos, blaus i negres i exerceix funcions clau en aquests ecosistemes i això la fa única. El nostre objectiu és conèixer millor aquesta diversitat i orientar les estratègies de conservació per no perdre poblacions evolutivament úniques.
Oriol Lapiedra
Aquest equip de recerca fa sis anys que investiga la sargantana de les Pitiüses a les Balears. De fet, una de les últimes investigacions revela que la serp ja ocupa el 90% d'Eivissa i pot nedar fins als illots , "per això aquesta iniciativa és especialment necessària", afegeix.
Xarxes ciutadanes
La protecció d'aquestes espècies requereix també que les persones i les organitzacions locals s'impliquin. Per això, LIFE Reptiles també promourà la col·laboració entre administracions, institucions científiques, comunitats locals i organitzacions no governamentals (ONG), a més d'impulsar iniciatives de sensibilització, voluntariat i ciència ciutadana.
L'objectiu és que, en finalitzar el projecte, les mesures de conservació permetin preservar almenys el 50% de la diversitat genètica i fenotípica –la varietat de característiques com el color, la mida, etc.- de les espècies. Aquesta xifra aspira a augmentar fins al 75% mitjançant les actuacions previstes al pla After-LIFE, que donarà continuïtat als esforços de conservació una vegada finalitzat el projecte.
