CREAF

La capacitat de respondre a alteracions del nínxol, en la qual la supervivència i la reproducció es veuen inicialment reduïdes, té un paper crucial en la persistència a llarg termini de les plantes i els animals davant dels canvis ambientals globals. Aquesta resposta depèn de restriccions genètiques, de desenvolupament i funcionals, però també del tipus de pertorbació, de les característiques demogràfiques de la població (estratègies vitals) i de la plasticitat fenotípica i ecològica de l’espècie.

Estudis teòrics i empírics realitzats en les últimes dècades han contribuït a millorar la nostra comprensió d'aquests factors, però el paper de les estratègies de vida i la plasticitat continua sent poc coneguda.

En primer lloc, l'estratègia vital d'una espècie pot afectar a la seva supervivència quan la població és petita a causa d'efectes estocàstics i Allee.

En segon lloc, aquesta estratègia pot estar associada a adaptacions -com la plasticitat de comportament i el generalisme ecològic- que en combinació amb la capacitat de dispersió i el comportament social podrien protegir els individus davant els canvis ambientals.

En aquest projecte pretenem estudiar el paper de les estratègies de vida i la plasticitat de comportament en la resposta dels animals als canvis, integrant aproximacions comparatives, experimentals i models. Utilitzant els ocells com a model d'estudi, aquestes qüestions seran analitzades en el context de les invasions biològiques, el procés d'urbanització i el canvi climàtic.