Laboratori de mostres

Instal·lacions

Volem posar-vos-ho fàcil i maximitzar el vostre potencial investigador! El CREAF té el compromís d’impulsar la recerca oferint unes instal·lacions especialitzades i una instrumentació de recerca que satisfaci les necessitats d'una comunitat creixent.

Logotip EMF

Ecosystem Modelling Facility

L' Ecosystem Modelling Facility (EMF) és una petita unitat dins del CREAF especialitzada en la modelització estadística, una forma simplificada i matemàtica d'apropar-nos a la realitat que permet fer prediccions. Ofereix un enfocament especial a la resposta dels ecosistemes al canvi global. L'EMF pretén convertir-se en un punt de trobada per a persones (del CREAF i també alienes) interessades a desenvolupar o aplicar models per predir la resposta dels ecosistemes terrestres als impulsors del canvi global, tant amb finalitats de recerca com de transferència de coneixement.

Aquesta acció és part del Severo Ochoa “ULandscape” finançat l'any 2019 per l'Agència Estatal d'Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per donar suport als Centres de Recerca d'Excel·lència.

Severo Ochoa logotip

Laboratoris del CREAF

El CREAF compta amb 12 laboratoris especialitzats, dissenyats per donar suport directe a les nostres principals línies de recerca. Aquests espais permeten l’anàlisi i el processament de mostres amb una àmplia varietat de requisits experimentals, garantint la qualitat i l’eficiència de la investigació.

A més, el CREAF té accés a les infraestructures i equips dels Serveis Cientificotècnics de la UAB, i forma part de la plataforma CERCAGINYS, un repositori col·laboratiu que recull les infraestructures cientificotècniques dels centres CERCA. Aquestes aliances ens permeten ampliar i complementar les nostres capacitats amb metodologies altament especialitzades, com ara les anàlisis basades en tècniques de seqüenciació d’ADN d’alt rendiment o l’aplicació de bioinformàtica avançada.

Les distincions d’excel·lència Severo Ochoa rebudes pel CREAF han impulsat la millora i modernització de les instal·lacions experimentals, amb rehabilitació dels laboratoris, optimització de les condicions ambientals i adquisició d’equipament innovador. També s’han creat nous espais per a línies de recerca emergents del centre, gràcies a la incorporació de personal investigador destacat dins dels programes SO, ICREA i ERC.

La qualitat, l’excel·lència i l’optimització dels espais experimentals es gestionen i supervisen contínuament a través de la Comissió d’Infraestructures Experimentals, formada per 12 investigadors i investigadores, i l’Oficina d’Infraestructures Experimentals, encarregada de la coordinació i gestió dels laboratoris.

Laboratori de sòls

Espai dedicat a l’ecologia del sòl, on es realitzen anàlisis físiques, químiques i biològiques del sòl, com la determinació de la concentració de nutrients, l’estudi de la microbiologia o de les comunitats edàfiques, lligades a les principals funcions ecològiques del sòl, amb l’objectiu d’avaluar la salut del sòl des d’una perspectiva multifuncional.

Aquest espai també s’utilitza en l’àmbit de l’ecotoxicologia, especialment per a l’estudi de sòls contaminats o en procés de descontaminació i de substàncies contaminants. El laboratori manté cultius de diversos organismes bioindicadors, com els col·lèmbols (Folsomia candida) i els oligoquets (Enchytraeus crypticus), que permeten avaluar la toxicitat i la qualitat ecològica del sòl. 

Paral·lelament, s’hi desenvolupen estudis orientats a la caracterització i avaluació d’esmenes orgàniques en termes de la seva capacitat de millorar les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl.

El laboratori està equipat amb tot l’equipament per realitzar anàlisis de sòls (textura, carboni orgànic, N Kjeldahl, P Olsen, pH, salinitat, biomassa microbiana, respiració induïda per substrat, entre d’altres; un forn de calcinació per a la determinació de matèria orgànica; una estufa; un lector d’absorbància multiplaca, especialment útil per analitzar el perfil catabòlic dels sòls; i diverses centrífugues, entre les quals destaca una d’alta capacitat i refrigerada. També disposa d’una cambra climàtica per al manteniment de cultius de bioindicadors i la realització dels assaigs.

Aquest espai es complementa amb tres sales o zones addicionals: una destinada a l’assecat de sòls i a la conservació de l’edafoteca; una altra equipada amb extractors de fauna Berlese i una zona d’incubació; i una tercera zona dedicada al primer processament i garbellat de sòls. Les dues primeres disposen de climatització per mantenir condicions òptimes de treball i de conservació de les mostres.

Mòdul raigs X Can Balasc

Espai autoritzat pel Consell de Seguretat Nuclear (codi IRA-3529) com a instal·lació radioactiva de tercera categoria, equipat amb un generador portàtil de raigs X i un monitor d’àrea amb alarma acústica i visual. Aquí es realitzen radiografies per obtenir perfils morfològics d’alta resolució d’espècies vertebrades estudiades pel grup de recerca en comportament animal, com ara rèptils de mida mitjana i petita, així com el seguiment radiogràfic del desenvolupament dels nius d’abelles solitàries per part del grup de recerca en xarxes de pol·linitzadors.

Laboratori de microscopia i cultius

Espai dedicat a la visualització i anàlisi de mostres biològiques, equipat amb lupes binoculars i microscopis òptics d’ús general, alguns dels quals disposen de càmeres acoblades per a la documentació i l’anàlisi d’imatges. Aquests instruments són essencials per a la identificació d’espècies i els seus restes.

El laboratori es complementa amb un espai addicional equipat amb microscopis més especialitzats, com un microscopi òptic d'immersió i contrast de fases  i un microscopi invertit, dissenyats per a l’estudi detallat de microorganismes aquàtics i dels seus restes presents en els sediments. Els equips de microscòpia també s'utilitzen per  la identificació de diferents tipus de restes fòssils (macrofòssils, grans de pol·len) i carbons procedents de sediments antics, en el marc d’investigacions paleoecològiques.

Aquest espai també disposa de dues incubadores destinades al cultiu de microorganismes aquàtics, que permeten dur a terme assaigs controlats i estudis experimentals amb les espècies que s’hi mantenen. A més, compta amb un analitzador XRF (florescència de rajos X) portàtil Nikon que possibilita l’anàlisi geoquímic no destructiu de sediments (com ara metalls pesants) per a estudis de paleoecologia, així com aplicacions en edafologia i en l’exploració i avaluació de la contaminació ambiental.

Laboratori de química i de digestions àcides

El laboratori de química està especialitzat en l’extracció i anàlisi de diversos components químics. Està equipat amb instruments clau, com ara dos liofilitzadors, que permeten la deshidratació de mostres tot preservant-ne la composició química; un sonicador, que utilitza ultrasons per trencar membranes cel·lulars o dispersar partícules sòlides; un espectrofotòmetre; un forn de calcinació, i una vitrina d’extracció de gasos. També és l’espai on es centralitza l’emmagatzematge de la major part dels reactius químics del centre, amb armaris de seguretat i sistemes d’extracció centralitzats.

Una de les activitats destacades del laboratori és l’extracció de cel·lulosa a partir de mostres de fusta, una tècnica essencial en estudis de dendrocronologia i de reconstrucció de paleoclimes mitjançant anàlisis isotòpiques.

El laboratori disposa d’un espai addicional equipat amb dues vitrines d’extracció de gasos especialment dissenyades per a la realització de digestions àcides amb àcids forts, com l’àcid nítric, perclòric o sulfúric. Aquestes digestions s’utilitzen per mineralitzar mostres sòlides i analitzar nutrients o metalls pesants, en el marc d’estudis de biogeoquímica i contaminació ambiental, garantint la seguretat durant la manipulació de substàncies altament corrosives i la contenció dels vapors generats. L’espai compta també amb blocs digestors per facilitar aquests processos, un destil·lador convencional i un destil·lador Kjeldahl, útils per a la determinació de nitrogen en sòls i aigües.

Laboratori de gasos i emissions biogèniques (GC/MS | PTR/MS)

Aquest espai està dedicat a l’anàlisi de gasos i compostos volàtils d’origen biogènic o ambiental. Disposa d’un cromatògraf de gasos acoblat a un espectròmetre de masses (GC/MS), amb injectors per a mostres líquides i gasoses i capacitat per a 98 vials, ideal per a l’anàlisi detallada de mescles complexes de compostos orgànics volàtils (COVs).

El laboratori també compta amb un equip de Proton Transfer Reaction - Mass Spectrometry (PTR-MS), una tècnica d’espectrometria de masses d’alta sensibilitat que permet detectar i quantificar COVs en temps real i amb mínima preparació de la mostra. Aquesta tecnologia és especialment útil en l’estudi de les interaccions planta-planta, planta-animal i planta-atmosfera, i en l’anàlisi de processos ecofisiològics i biogeoquímics com les emissions vegetals o microbianes, la qualitat de l’aire o els fluxos de gasos en ecosistemes.

Laboratori d’aigües i contaminació atmosfèrica

Aquest laboratori està especialitzat en l’anàlisi de la qualitat de l’aigua de pluja, cursos fluvials, aigües continentals, ecosistemes fontinals i lixiviats del sòl. Està equipat amb un cromatògraf d’anions i cations per determinar concentracions de nutrients i contaminants, així com amb instruments com pH-metre, conductímetre, oscil·lador orbital, estufa per al processament de mostres i un espectrofotòmetre multimodal amb lector multiplaca. Aquest últim permet detecció per absorbància, fluorescència i luminescència, amb control remot via programari web, i és ideal per a assajos ELISA, quantificació de biomolècules i estudis cel·lulars o d’activitat enzimàtica. En conjunt, aquests equips permeten analitzar paràmetres bioquímics i fisicoquímics clau per a la caracterització i monitoratge d’ecosistemes en estudis ambientals.

Complementàriament, el laboratori compta amb un espai per al cultiu experimental de briòfits, utilitzats com a models per estudiar la competència i colonització de plantes vasculars en ecosistemes terrestres, aportant dades rellevants en ecologia vegetal.

El CREAF disposa, a més, d’un sistema de col·lectors passius de pluja i neu, equipats amb cartutxos de resines d’intercanvi i dissenyats per a estimar la deposició atmosfèrica de contaminants en zones remotes, especialment als Pirineus. Aquestes dades són clau

Laboratori d'isòtops estables - Picarro

Aquest laboratori és un espai reduït, amb condicions controlades de pressió positiva i climatització, dedicat exclusivament a l’anàlisi d’isòtops estables mitjançant un sistema PICARRO d’alta precisió i sensibilitat. L’equip G2201-i Cavity Ring-Down Spectrometer mesura simultàniament la concentració i la composició isotòpica de CO₂ i CH₄ (δ¹³C i δD) en flux continu i en temps real, la qual cosa permet estudiar fluxos de gasos amb efecte hivernacle, processos biogeoquímics i dinàmiques de respiració en ecosistemes terrestres.

Laboratori d’ecologia molecular

Aquest laboratori disposa de la infraestructura necessària per aplicar tècniques moleculars en l’estudi de qüestions ecològiques i evolutives. La dotació i els equips s’adapten constantment a les necessitats dels i les usuàries, tot i que entre les activitats més habituals hi ha l’extracció d’ADN i ARN, així com l’amplificació d’ADN mitjançant PCR.

El laboratori disposa d’equips clau per al treball molecular, com ara un termociclador amb capacitat per a plaques de 96 pouets, tres centrífugues, dues d’elles refrigerades amb rotors intercanviables i una balança de precisió per a la preparació de mostres. També compta amb una cabina de flux laminar que garanteix condicions estèrils, agitadors vòrtex, un bany termostàtic de bloc metàl·lic per a incubacions, un autoclau de sobretaula de 12 L per a l’esterilització de material i sistemes d’electroforesi horitzontal per a la separació de fragments d’ADN.

Aquest laboratori es complementa amb un espai climatitzat a 20 °C, equipat amb congeladors i ultracongeladors per a l’emmagatzematge de mostres biològiques a llarg termini.

Les anàlisis posteriors amb tècniques de seqüenciació o genotipatge es duen a terme en col·laboració amb plataformes externes especialitzades en recerca genòmica.

Laboratori de xarxes de pol·linitzadors

Aquest laboratori se centra en l’estudi dels atributs biològics que determinen l’estructura de les xarxes ecològiques planta-pol·linitzador, i en com la seva composició, funció i resiliència es veuen afectades per l’heterogeneïtat del paisatge, la variabilitat fenològica interanual i les pertorbacions associades al canvi global, com ara la fragmentació dels hàbitats o l’augment de la temperatura.

Entre les metodologies emprades s’inclou la identificació d’insectes pol·linitzadors amb lupes binoculars, així com el desenvolupament d’assajos d’ecotoxicitat en condicions controlades de laboratori, semi-camp i camp. Aquests assajos permeten avaluar tant els efectes letals com els subletals que els productes agroquímics poden tenir sobre les abelles en entorns agrícoles mediterranis.

El laboratori també compta amb cinc incubadors de condicions controlades, on les abelles són exposades a cicles de temperatura variables per simular escenaris ambientals canviants. A més, disposa d’un espai específic amb climatització per a la conservació de la col·lecció d’insectes pol·linitzadors del grup de recerca, que conserva milers d’exemplars corresponents a unes 1400 espècies.

Laboratori de dendrocronologia

Aquest laboratori està dedicat a l’estudi de les interaccions entre els boscos i el medi ambient, així com en la reconstrucció de condicions climàtiques del passat mitjançant l’anàlisi dels anells de creixement dels arbres i la química isotòpica. A partir de mostres de fusta extretes amb barrenes de Pressler o de seccions transversals, s’avalua la resposta dels boscos als canvis climàtics —tant naturals com d’origen antropogènic— i es reconstrueixen escenaris climàtics previs als registres instrumentals. Entre les metodologies aplicades, s’hi inclou la mesura de l’amplada dels anells, l’anàlisi de la densitat de la fusta i l’estudi de la composició isotòpica de la cel·lulosa (δ¹³C i δ¹⁸O), indicadors clau per comprendre processos ambientals com l’estrès hídric o la disponibilitat de recursos.

El laboratori està equipat amb estereomicroscopis (lupes binoculars) per a l’observació detallada dels anells de creixement, sistemes de captura d’imatges d’alta resolució —tant per escàner com per càmera— i infraestructura per a l’emmagatzematge de dades de gran volum. Es complementa amb una sala de preparació de mostres de fusta, equipada amb polidores de diferents formats, que permeten treballar des de petits testimonis cilíndrics fins a seccions completes de tronc. Paral·lelament, també s’hi duen a terme estudis de dendroarqueologia per datar bigues i estructures històriques, amb l’objectiu de determinar l’origen de la fusta i aportar informació sobre la cronologia i el context ambiental de les construccions antigues.

A més, el laboratori compta amb un espai amb control d’humitat per a la conservació de més de 7.500 cores d’arbres típics de la zona mediterrània, una col·lecció fonamental per a la recerca ecològica i climàtica de la regió.

Laboratori d’ecofisiologia i canvi global

Aquest laboratori està dedicat a l’estudi de les respostes funcionals de les plantes i dels ecosistemes davant les pertorbacions ambientals associades al canvi global, com la sequera o les temperatures extremes. S’hi duen a terme mesures de l’estat hídric de les plantes, com els potencials hídrics (amb bombes de pressió tipus Scholander o higròmetres Meter WP4C), els potencials osmòtics (amb osmòmetres), així com la conductivitat i la vulnerabilitat a l’embòlia dels teixits vasculars, mitjançant el sistema Xyl’EM.  A més, es preparen diversos sistemes d’adquisició de dades i sensors especialitzats per monitorar en continu i en condicions de camp, variables ecofisiològiques relacionades amb la dinàmica hídrica i del carboni dels arbres,  com el flux de saba, o les microvariacions del radi del tronc, entre d’altres. 

El laboratori també està equipat amb els sistemes d’intercanvi de gasos portàtils LI-COR LI-6400XT, LI-COR LI-6800 i LI-COR LI-600, que permeten quantificar, amb alta precisió, la conductància estomàtica, l’assimilació de carboni, la transpiració i la respiració a nivell de fulla. 

Laboratori d’ecologia i comportament animal

Aquest laboratori investiga les conseqüències ecològiques i evolutives de la invasió de depredadors, integrant escales d’anàlisi que van des de les modificacions genètiques fins als canvis a nivell d’ecosistema. L’arribada d’espècies depredadores al·lòctones pot transformar la manera com les preses autòctones interactuen amb el medi, provocant alteracions en la dieta, la morfologia, el comportament i la cognició.

Una part de la recerca aprofita un “experiment natural” únic a l’illa d’Eivissa, on la invasió recent de serps exòtiques ofereix l’oportunitat de comprendre com la pressió de depredació influeix en l’evolució cognitiva i el comportament de sargantanes endèmiques. La recerca combina perfils morfològics d’alta resolució obtinguts amb radiografies de raigs X, proves de comportament i eines genòmiques de darrera generació, en col·laboració amb plataformes externes especialitzades.

Al laboratori també es duen a terme disseccions de les espècies depredadores i les preses, algunes sota lupa binocular, per avaluar la mida i l’estructura d’òrgans específics, com el cervell, i obtenir les mostres per a anàlisis genòmiques.

Camps i estacions experimentals

El CREAF també disposa d’una xarxa d’estacions de recerca experimentals creades per dur a terme estudis a llarg termini de diferents tipus d’ecosistemes i que funcionen des de fa dècades, com l’estació del Montseny (muntanyes no mediterrànies), la de Prades (muntanya mediterrània) i la del Garraf (mediterrània de terres baixes). Així mateix, el CREAF compta amb instal·lacions específicament dissenyades per desenvolupar programes de seguiment ecològic a llarg termini i a grans escales espacials, que permeten avaluar diverses accions de gestió i conservació dels sistemes naturals.

Hivernacles

La recerca que es duu a terme al CREAF requereix sovint experimentació en condicions controlades. Per aquest motiu, diversos grups, especialment els que treballen en ecofisiologia vegetal i canvi global, utilitzen les instal·lacions d’hivernacles del Servei de Granges i Camps Experimentals de la UAB i de l’IRTA Torre Marimon (Caldes de Montbui).

Estació Biològica de Can Balasc

El CREAF manté un conveni amb el Parc Natural de Collserola per a l’ús compartit de l’Estació Biològica de Can Balasc, situada a la Serra de Collserola, una de les àrees més rellevants i millor conservades de la zona metropolitana de Barcelona. Can Balasc disposa de laboratoris i unes 100 hectàrees de boscos i parcel·les de seguiment i experimentació dedicats a la recerca. Aquest entorn és idoni per estudiar els efectes del canvi global en els ecosistemes mediterranis urbans, com ara la transformació de l’ús del sòl, els incendis forestals i la presència d’espècies invasores. 

Parcel·les experimentals

Caldes de Montbuí

Parcel·les agrícoles permanents destinades al seguiment de l’aplicació de biocarbó, situades a l’IRTA Torre Marimon (Caldes de Montbui). Es tracta d’un mesocosmos a l’aire lliure on es va aplicar biocarbó l’any 2011, i des d’aleshores s’hi cultiva ordi seguint les pràctiques agrícoles locals. Aquest és un dels pocs experiments a llarg termini amb biocarbó que existeixen a Europa.

Parc Natural del Montseny 

Parcel·les situades a la fageda de Santa Fe, en un bosc adult gestionat amb vegetació de fageda madura. 

Parc del Garraf

Parcel·les de bosc jove no gestionat, situades prop d’Olivella, formades per un matollar en procés de regeneració després de l’incendi forestal de 1994. Disposen d’una estació meteorològica i d’un tractament experimental de sequera en funcionament ininterromput des de 1999, així com d’un tractament de fertilització actiu des de 2015. És un dels pocs experiments de manipulació de les condicions ambientals en ecosistemes naturals i a llarg termini que existeixen al món.

Prades

Parcel·les d’alzinar situades al Paratge de Poblet, en un bosc adult no gestionat i amb elevada densitat de troncs. També disposen d’una estació meteorològica i d’un tractament experimental de sequera, en funcionament ininterromput des de 1999, i d’un tractament de fertilització actiu des de 2015. Es tracta igualment d’un dels pocs experiments de manipulació de les condicions ambientals en ecosistemes naturals i a llarg termini que hi ha al món.

Meranges, La Cerdanya

Parcel·les de prat mesòfil de muntanya dominades per vegetació herbàcia. Aquest prat es troba enmig d’un bosc gestionat de pi negre, prop de Meranges. Disposa d’un tractament de llaurat, un altre de fertilització, i un tercer que combina llaurat i fertilització. En funcionament des del 2021.

Parc Natural Collserola (Can Balasc)

Parcel·la d’1 hectàrea de bosc mixt d’alzina, pi blanc i roure, típicament mediterrani, situada a l’àrea metropolitana de Barcelona. És un espai especialment idoni per al seguiment dels impactes en boscos periurbans. El CREAF hi duu a terme, des de fa més de 15 anys, el seguiment i la instrumentació de la parcel·la —incloent-hi estacions meteorològiques i sensors de seguiment ecofisiològic— en el marc de diversos projectes de recerca competitius i consecutius. Des del 2025, s’ha iniciat un monitoratge funcional en continu i a llarg termini de les tres espècies principals, mesurant variables relacionades amb la dinàmica hídrica i del carboni dels arbres, com són les microvariacions del radi del tronc, el flux de saba o el contingut d’aigua del tronc. 

 

 

Col·leccions

El CREAF conserva quatre col·leccions de referència. La primera reuneix més de 130.000 espècimens de pol·linitzadors; la segona, més d’un miler de mostres de sòl de boscos i pastures, principalment de Catalunya, però també d’altres zones d’Espanya i de l’estranger, caracteritzades segons les seves propietats físiques, químiques i biològiques; la tercera agrupa més de 7.500 cores o testimonis d’arbres mediterranis; i la quarta inclou mostres d’aigua recollides estacionalment a la conca de la Castanya, al massís del Montseny, al llarg d’una extensa sèrie temporal (1983-2019), i posteriorment també a diverses estacions com Begur, Sort, Palautordera i La Sènia.

Pol·linitzadors

La col·lecció de pol·linitzadors es va iniciar el 2006, paral·lelament a l’inici de la línia d’investigació corresponent del CREAF, dirigida per Jordi Bosch i Anselm Rodrigo, i compta amb més de 130.000 espècimens de 1400 espècies diferents d’insectes pol·linitzadors. Els espècimens procedeixen de mostreigs sistemàtics i estandarditzats fets pel grup així com de captures puntuals de membres del propi grup o d’altres persones col·laboradores. Els mètodes emprats inclouen captura directa amb xarxa entomològica, trampes cromàtiques i mostreigs amb niadors per a abelles i vespes solitàries. La col·lecció inclou mostres procedents de diversos llocs de la península Ibèrica, especialment a Catalunya (Garraf, Montserrat, Bosc de Poblet, Montseny, Plana de Lleida, Empordà, Olot, diverses localitats del Pirineu català), i també de Sierra Nevada, Conca i Burgos.

A més, compta amb una base de dades correlacional que integra informació sobre l’abundància d’algunes espècies, els seus trets funcionals —com la mida corporal o la longitud de les peces bucals— i les interaccions observades, com ara les plantes de les quals recullen pol·len, la presència de paràsits als nius o determinats trets comportamentals. Aquesta col·lecció ja ha estat utilitzada, a més de en els treballs del propi grup del CREAF,  en diversos metanàlisis en col·laboració amb altres centres de recerca i universitats europees.

Sòls

Des de la dècada dels setanta, el grup de recerca en Ecologia del Sòl del CREAF i la UAB ha conservat sistemàticament perfils descriptius de camp i les corresponents anàlisis dels sòls estudiats. Aquest treball ha donat lloc a la creació de l’Edafoteca, una col·lecció d’horitzons de sòl que inclou sobretot mostres de Catalunya, però també d’Espanya i altres països. Amb més d’un miler de mostres, la col·lecció s’ha convertit en una eina valuosa per a diversos estudis científics com la comparació de sòls d’un mateix indret en diferents moments o l’anàlisi dels canvis temporals en sòls restaurats en pedreres, entre d’altres. L’Edafoteca representa un arxiu viu del patrimoni edàfic del territori i una base fonamental per a la recerca en ecologia del sòl.

Cores d’arbres mediterranis

Aquesta col·lecció es va iniciar arran de la participació del CREAF a l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC, 1988-1998), en el marc del qual es van adquirir i es conserven més de 7.500 cores d’arbres típics de la zona mediterrània. Inclou cores parcials, on només s’ha extret una petita part del tronc per estimar el creixement dels darrers anys, i cores complets, que contenen tota la sèrie temporal fins al nucli del tronc.

En total, es van extreure mostres representatives de cada classe diamètrica —a partir dels 5 cm de gruix del tronc— en unes 2.000 parcel·les forestals i de totes les espècies de la regió catalana, excepte l’alzina (Quercus ilex) i l’alzina surera (Quercus suber), ja que la seva fusta no presenta un sistema de creixement típic. La col·lecció s’ha anat ampliant amb mostres procedents de diferents estudis de dendrocronologia del centre, especialment a partir de la consolidació del grup de recerca en dendrocronologia i dendroarqueologia del CREAF.

AIGÜES

Aquesta col·lecció aplega mostres d’aigua de conca i de deposició atmosfèrica, recollides de manera estacional a la conca de la Castanya, al massís del Montseny, al llarg d’una extensa sèrie temporal (1983-2019). Les mostres constitueixen un arxiu de gran valor per a l’estudi de l’evolució de la qualitat i la composició química de les aigües en entorns naturals, i es conserven a 10 °C per garantir-ne la integritat. Actualment, el projecte PLUGES amplia i dona continuïtat a aquesta recopilació, analitzant la composició química de les pluges a diverses estacions del país: Begur, Sort, Palautordera i La Sènia.

RESPONSABLE D'INFRAESTRUCTURES

Plataformes científiques de recerca

Soluciona les teves necessitats cercant per plataforma, categoria o centre CERCA

El CREAF forma part de la plataforma CERCAGINYS, un repositori de les infraestructures científico-tècniques dels centres CERCA finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

Logotip CERCAGinys