El CREAF col·labora en el projecte Conviciència, les primeres convivències escolars de ciència i gestió dialogada de conflictes que es fan a Catalunya.

Les plantes exòtiques que tant bonic poden fer en un jardí poden ser un perill per a la flora autòctona si es converteixen en invasores i "prenen el lloc" a les originàries de la zona. Això és un problema que requereix ser estudiat i gestionat però, malauradament, la comunicació entre els acadèmics i els gestors que s'encarreguen d'aquest assumpte no flueix com caldria. La tesi doctoral de Jara Andreu fa un pas endavant per a omplir aquest buit identificant els punts febles de la gestió i els focus de risc existent i potencial en la gestió de plantes exòtiques a Espanya.

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre el CREAF i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, alerta que cap al 2030 la conca del Siurana podria patir un dèficit hídric important que posaria en compromís la viabilitat del cultiu de la olivera en algunes zones de la conca. Alhora, l’augment de temperatures faria que la vinya visqués un desfasament entre la maduresa dels sucres,  i la maduresa de les aromes i polifenols que podria donar lloc a vins o a processos enològics diferents als actuals. 

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el CREAF, alerta que cap al 2030 el Fluvià  disposarà d’un 20% menys d’aigua a la capçalera. Altres impactes del canvi climàtic, com la pujada de temperatures, escurçaran el cicle biològic del blat de moro i provocaran que els agricultora plantin i recullin més aviat el gra. ACCUA proposa mesures d’adaptació a aquests canvis com són els canvis en les varietats de blat de moro per altres més resistents a la manca d’aigua.

Les plantes envien senyals a l'atmosfera per comunicar-se amb altres plantes i amb els animals: quan una planta és atacada per un patogen o per un herbívor allibera certs compostos a l'aire que "avisen" les altres del perill imminent, de manera que puguin preparar-se per rebre'l.

Los matorrales constituyen uno de los ecosistemas más abundantes de las zonas mediterráneas de todo el mundo y entre las especies que los forman encontramos algunas más inflamables que otras. Así, la proporción de unas u otras aumenta el riesgo de incendio de la región. La mayoría de especies leñosas que los integran tienen la capacidad de regenerarse después de un incendio siguiendo diferentes estrategias: las germinadoras, como las estepas o el romero, germinan tras el incendio, y otras, las no germinadoras como los lentiscos o el aladierno, rebrotan.

Las áreas de distribución de aves y mariposas europeas se desplazan hacia el norte siguiendo los pasos del cambio climático. Este desplazamiento no es suficientemente rápido y hace que las diferentes comunidades no lleguen a situarse en las áreas que les resultan térmicamente adecuadas y vivan en un estrés térmico constante. Este fenómeno, que se llama "deuda climática", puede representar un problema para la conservación de la biodiversidad europea.

ACCUA (Adaptaciones al Cambio Climático en el Uso del Agua) es un proyecto de tres años de duración financiado por La Obra Social de Catalunya Caixa y coordinado por el CREAF que cuenta con la participación de otros centros.

Se hará una introducción relativamente breve en la metodología de los modelos de proyección integral (Integral Projection Modelos, IPM), destacando las principales diferencias y similitudes con los modelos matriciales de dinámica de poblaciones, más conocidos.