Ramats pel bosc i repensar el turisme per adaptar els Pirineus a un futur amb menys neu, incendis emergents i més sequera

Els Pirineus s’escalfen al voltant d’un 30% més ràpid que la mitjana, segons dades de l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC) de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Aquest increment té un gran impacte sobre aquest paisatge i, entre altres coses, ha accelerat el desgel de les glaceres pirinenques. A Catalunya, per exemple, ja no n’hi ha cap glacera i al conjunt del Pirineu, només sobreviuen la de l’Aneto, la del Mont Perdut, i algunes glaceres del vessant francès. Però aquest no és l’únic canvi que viu l’alta muntanya.  L’últim informe de NEMOR, la xarxa europea de recerca en muntanya coordinada pel CREAF, adverteix que les regions de muntanya europees també pateixen un gran declivi demogràfic i abandonament rural, experimenten un augment de les sequeres i hi ha un risc emergent d’incendis forestals, abans poc probables en un entorn  amb molta humitat. Davant aquest nou escenari, la ciència estudia diverses mesures per adaptar els Pirineus tant a nivell socioeconòmic com ambiental.

Algunes propostes passen per diversificar l’economia i no dependre tant del turisme de neu. També reforçar l’agricultura, la ramaderia i el sector forestal, apostar per petites empreses i cooperatives, i aprofitar la transició digital per augmentar l’ocupació local, alhora que es limita un turisme massificat. Altres mesures se centren en conservar espècies amenaçades, com ara el tritó pirinenc, entre d’altres. Bernat Claramunt, investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de NEMOR treballa en algunes de les propostes. 

L’augment de temperatura, les sequeres i l’abandonament rural -que fa que creixin matolls i bosc on abans hi havia prats i conreus-,  han creat un còctel perillós en unes muntanyes que ara enfronten un perill elevat de patir grans incendis forestals. D’acord amb Eduard Pla i Diana Pascual, investigadors al CREAF, davant d’aquest escenari, cal reforçar l’activitat agro-silvo-pastoral com a eines de prevenció d’incendis, ja que en generar un paisatge en mosaic ajuda a mitigar la propagació del foc.  

En aquesta línia, en el marc de Life Pyrenees4Clima – un projecte per adaptar els Pirineus al canvi climàtic, coordinat per l’OPCC i cofinançat per la Unió Europea-ambdós investigadors treballen en mesures per recuperar aquesta activitat, per exemple, promovent races de ramat autòctones i ben adaptades a la  muntanya, com ara la vaca de l’Albera. També estan provant noves maneres de gestionar el ramat amb una perspectiva regenerativa, de manera que el ramat es vagi movent de manera planificada pel territori, aprofitant en cada lloc les pastures en en seu moment òptim; “així evitem el sobrepastoreig i compactar el sòl”, explica Diana Pascual.  A més, davant la expansió del seneci del cap a l’Alt Empordà, s’està avaluant la seva distribució i cobertura en una zona experimental, per conèixer l’efecte sobre les pastures i els animals.

Algunes espais pilot on el projecte als Pirineus on s’està treballant aquestes mesures són les estivas de la Reserva de la Biosfera Irati a Navarra, el Parc Natural de l’Albera a Catalunya, la Finca Experimental La Garcipollera a l’Aragó, el Vallée de Soule a Nueva-Aquitania i la Basse Cerdagne a Occitania, de la mà d’altres entitats com la Universitat Pública de Navarra (UPNA), l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE- CSIC) i l’Association of Chambers of Agriculture of the Pyrenees (ACAP).

Pel que fa a l’activitat agrícola, des del projecte també es treballa per recuperar i introduir varietats que s’estan perdent de fruits vermells com els gerds, fongs com la tòfona i plantes aromàtiques com l’absenta, orenga, sàlvia, romaní i sajolida. Aquestes activitats es desenvolupen de la mà del Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria de Aragón (CITA) d’Aragó.  

Un altre eix clau del projecte per fer més resilient l’economia de muntanya és millorar el comerç de productes pastorals tant alimentaris la carn, com secundaris com la llana. En aquest cas les accions es desenvolupen amb el suport d’entitats com l’AECT Pirineos-Pyrénées i l’Agence des Pyrénées.   

En Bernat Claramunt també aposta per recuperar l’activitat agro-silvo-pastoral i ho engloba tot en el concepte de ‘capital natural’ “aquest capital inclou els ecosistemes i recursos, com els boscos, les pastures, l’aigua, la biodiversitat i el paisatge, que sustenten tant l’activitat econòmica com el benestar social”, comenta.  

Des d’aquesta visió global, proposa adaptar el turisme d’hivern, molt important a la majoria de regions de muntanya, ja que, amb el canvi climàtic, “hi haurà menys neu i projectes que en depenguin en excés probablement tampoc no seran econòmicament rendibles”. Per exemple, es pot diversificar l’oferta turística amb activitats com el senderisme interpretatiu, l’educació ambiental o la valorització del patrimoni cultural. També alerta que és important millorar la gestió dels recursos hídrics, “perquè en un context de futures sequeres, cal preveure possibles conflictes en l’ús de l’aigua”.

Altres accions concretes que l’investigador treballa per fomentar el capital natural passen per les estacions d'esquí. Per exemple, revegetar talussos degradats amb espècies autòctones o restaurar rius i rieres. 

Aquest tipus de propostes, però, només poden ser efectives si s’inscriuen en una estratègia coordinada a escala de tot el Pirineu on comunitat científica, política i tècnica arribin a consensos. En aquesta línia, algunes de les mesures de Life Pyrenees4Clima s’han recollit recentment en un Dictamen davant els riscos naturals i climàtics als Pirineus, fruit del consens entre la comunitat científica i tècnica. Aquest Dictamen es va presentar al 43º Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP)  i inclou una bateria de 16 recomanacions de gestió per fer front als incendis i al seu risc creixent.

Altres propostes sobre economia i adaptació de muntanya també apareixen a la Declaració de Puigcerdà que es va fer pública l’any passat i que, en concret, recull 25 propostes per garantir la prosperitat de les economies de muntanya d'Europa.  

“Les muntanyes no es poden gestionar a trossos, sinó com sistemes sòcio-ecològics vius, on s’ha de trobar un equilibri entre la natura, l’economia i les persones. Aquesta gestió també s’ha de fer de manera col·laborativa entre diversos àmbits i països implicats”, resumeix Bernat Claramunt. L’investigador també està involucrat en altres projectes i xarxes de muntanya que busquen adaptar-la als reptes més urgents com ara MountResilience i  EarthWatch Wildlife in the Andorran Pyrenees (II). Recentment també ha començat CLIMB, un projecte finançat pel programa Erasmus+ en què participa a través de la UAB; aquesta iniciativa busca empoderar les dones en zones rurals i de muntanya.