En els ecosistemes terrestres, els organismes vius contribueixen a controlar els cicles del carboni, l’aigua i nutrients, tant a escales locals (ecosistemes) com a nivell de tota la Terra (Biosfera). Aquest fet determina molts dels serveis ecosistèmics que en rebem les persones. A escala global, per exemple, els boscos absorbeixen un 25% de les emissions humanes de CO2 a l’atmosfera, ajudant a reduir l’efecte hivernacle. Estudiar com l’aigua, el carboni i els nutrients entren, circulen i surten dels ecosistemes terrestres és essencial per entendre el funcionament dels ecosistemes i les seves variacions en l’espai i en el temps, així com per predir com aquest funcionament es pot veure modificat en un context de canvi global.

Les principals línies de treball i experteses del CREAF en aquest camp inclouen:

  • Estocs i embornals de C dels boscos: Estudiem com varien aquests estocs en un context de canvi global a partir de les dades d’inventaris forestals d’escala regional i nacional.
  • Fluxos d’aigua: Analitzem com són aquest fluxos d’aigua entre el sòl, els ecosistemes terrestres i l’atmosfera (evaporació, transpiració) a escales locals, regionals i globals.
  • Nutrients: Analitzem els estocs, fluxos i desequilibris de N, P i K als ecosistemes a  escala local, regional i global i en un context del canvi global.
  • Aproximació multidisciplinari i integrada dels fluxos d’aigua: Fem balanços entre les aportacions d’aigua per part de l’atmosfera i l’ús que en fan els sistemes naturals i els diferents models de planejament territorial. 
  • Canvi climàtic i balanços d’aigua: Estudiem quin efecte tindran l’augment de temperatura i el canvi en el cicle de precipitacions sobre els fluxos d’aigua en els ecosistemes i en les activitats humanes.
  • Modelització dels fluxos d’aigua i carboni en boscos: Utilitzem la modelització per estudiar com varien aquest fluxos sota escenaris de canvi climàtic i de gestió forestal.
  • Segrest de carboni via valorització en sòl de residus orgànics: Fem estudis per millorar la fertilitat del sòl o la seva recuperació després de processos de degradació.
  • Pirolització de biomassa (biochar): Valorem l’ús d’aquesta tecnologia de segrest de carboni a llarg termini.

Responsables de la línia