La Geografia i l’Ecologia, com molts altres àmbits, ha estat inundada per una enorme quantitat i diversitat de dades, el que s’anomena Big Data. Cada vegada disposem de forma més accessible i assequible de bases de dades, sovint georeferenciades, més voluminoses tant pel nombre de mostres (registres) com pel nombre d’atributs i variables associades (camps). Aquestes dades corresponen a zones cada cop més extenses i alhora amb un major detall espacial, temporal i temàtic. Aquest allau de dades genera grans oportunitats per la recerca però també necessita de noves aproximacions per gestionar-les de forma eficient, rigorosa i precisa, basant-nos en les especificitats de la seva informació temàtica associada.

El Big Data entès de forma clàssica queda caracteritzat pel seu volum i varietat de dades i la velocitat en gestionar-les; i en la nostra concepció afegirem un propietat addicional: la qualitat. Cal analitzar la qualitat de la informació alfanumèrica i espacial de les dades disponibles. De la mateixa manera cal veure si l’accés, manteniment  i propagació de les metadades és adequat i coherent amb els processos de generació, edició i transformació de les bases de dades d’on provenen. Només si tenim en compte la qualitat de les dades que utilitzem podrem confiar en que els models en els que participem són exactes i precisos. 

  • Bases de dades geospacials: Investiguem dissenys i formats òptims de les dades /metadades d’informació geospacial, incloent les llargues sèries temporals d’imatges de Teledetecció. Alguns exemples són: optimitzacions computacionals, estudis dels efectes de la compressió amb pèrdua, estudis per la preservació de dades, etc.
  • Open data: Incorporem i afavorim iniciatives de ciència oberta i participativa, de forma especial a l’accés lliure a les dades i metadades.
  • Estandardització de la qualitat de la informació geospacial: Implementem eines innovadores de visualització i capacitat de cerca d’informació de la Terra i apliquem com a criteri principal la seva qualitat i la generació dels estàndards adequats.
  • Genòmica: Utilitzem el big data per a la caracterització genòmica de caràcters funcionals.
  • Inventaris forestals: Obtenim informació i desenvolupem eines de consulta de més de 90.000 parcel·les georeferenciades de seguiment en zones arbrades amb informació cada 10-15 anys dels canvis en l’estructura i composició.
  • Big data per l'ecologia estequiomètrica, l'ecometabolòmica i l’ecologia funcional: Obtenim models matemàtics que relacionin les concentracions, continguts i les seves relacions estequiomètriques amb el funcionament dels ecosistemes i la seva estructura i en concret amb els fluxos de carboni, amb els canvis d’espècies i diversitat, i la seva relació amb els principals factors del canvi global.
  • Sistemes integrats i escalables de vigilància i control: Desenvolupem sistemes per a la gestió, vigilància, control i la recerca de mosquits portadors de malalties com ara el Dengue, el Chikungunya i el Zika arreu del món.

Responsables de la línia