CREAF

Les espècies que es troben en un hàbitat interaccionen entre elles de formes molt diverses, des del consum d’un organisme per part d’un altre (herbivoria, depredació, parasitisme) a relacions mutualistes (pol·linització, dispersió de llavors). Aquestes interaccions formen xarxes que poden arribar a ser molt complexes i al seu torn generar interaccions indirectes, com les que es donen quan dues espècies competeixen per un mateix recurs, o quan una espècie n’afavoreix una altra consumint un dels seus depredadors. Analitzar l’estructura d’aquestes interaccions és fonamental per entendre la dinàmica de les poblacions i el funcionament dels ecosistemes. En el context actual de pèrdua de diversitat, és important tenir present que algunes interaccions poden desaparèixer abans que les espècies involucrades en la interacció. En aquest context, un dels reptes del CREAF és analitzar l’estructura i la robustesa de les xarxes d’interaccions en front a diferents factors de canvi global (canvi climàtic, canvis d’usos del sòl, intensificació agropecuària, invasions biològiques). Estudiem els efectes d’aquests factors sobre diversos tipus de xarxes tròfiques (d’organismes del sòl, d’ecosistemes de muntanya, de sistemes lacustres) i de relacions (dispersió de llavors, pol·linització), així com les seves implicacions funcionals (cicles biogeoquímics, expansió dels boscos, producció de fruits i llavors).

Les principals línies de treball i experteses del CREAF en aquest camp inclouen:

• Cicles biogeoquímics: Estudiem les relacions entre les interaccions biòtiques i els cicles biogeoquímics. 
• Compostos orgànics volàtils: Valorem la importància dels compostos orgànics volàtils en les interaccions de les plantes amb microorganismes, altres plantes i animals.
• Microartròpodes del sòl: Analitzem les variacions temporals i espacials de les interaccions tròfiques de microartròpodes del sòl. 
• Insectes i fongs: Mesurem les interaccions tròfiques d'insectes i fongs mitjançant tècniques de metabarcoding.
• Xarxes ecològiques de muntanya i espècies invasores: Valorem la resistència de les xarxes ecològiques de muntanya a l'entrada d’espècies invasores.
• Xarxes planta-pol·linitzador: Investiguem els atributs biològics que determinen l’estructura de les xarxes planta-pol·linitzador.
• Hoste-Paràsit: Seguim la variabilitat espacial i temporal de les xarxes hoste-paràsit.
• Pol·linització: Relació entre l’estructura de les xarxes planta-pol·linitzador i la funció de la pol·linització.
• Ecosistemes lacustres: Estudiem els canvis en l’estructura i dinàmica de xarxes tròfiques en ecosistemes lacustres remots com a sistemes sentinella de la contaminació a llarga distància i dels canvis climàtics.
• Xarxes tròfiques del sòl: Estudiem la biodiversitat i les funcions ecosistèmiques de les xarxes tròfiques edàfiques. 
• Plantes exòtiques i herbívors: Valorem els trets funcionals morfològics i químics que determinen l’èxit de les espècies de plantes exòtiques i les seves interaccions amb els herbívors
• Vegetació i comunitats microbianes del sòl: Estudiem la interacció entre la vegetació i les comunitats microbianes del sòl.
• Competència i facilitació: Estudiem les relacions de competència i facilitació entre plantes.