Des del seus inicis, l’ecologia ha centrat una part essencial dels seus esforços en entendre quins patrons segueixen els organismes vius a l’hora d’organitzar-se en el temps i en l’espai. Des d’un punt de vista temporal, l’estudi de la fenologia ens permet entendre quina és la importància relativa dels processos que permeten als éssers vius enfrontar-se a canvis temporals en la disponibilitat de recursos o en l’ambient que utilitzen. D’altra banda, analitzar el com i el perquè es distribueixen les espècies en l’espai ens ofereix una perspectiva única per investigar com els organismes s’organitzen i interactuen en resposta als gradients ambientals de la natura. En un context de canvi ambiental global estem començant a observar canvis a gran escala tant en la fenologia com en la distribució de les espècies. Aquests canvis, tenen lloc en un context nou, des del punt de vista ecològic, en el que l’activitat humana té un pes creixent, especialment rellevant. Analitzar i comprendre aquests patrons de variabilitat ens permetrà desenvolupar eines que ens informin i assessorin per anticipar els futurs canvis que poden afectar els nostres ecosistemes naturals. 

Les principals línies de treball i experteses del CREAF en aquest camp inclouen:

  • Canvis en composició i estructura: Caracteritzem els canvis recents en la composició i estructura dels sistemes forestals per tal de millorar la nostra capacitat d’entendre i modelitzar la seva resposta als canvis ambientals. 
  • Límits fisiològics: Estudiem quins són els límits fisiològics de les plantes a l’hora de fer front a fonts d’estrès importants en un context mediterrani (e.g., sequera, foc).
  • Distribució de la vegetació: Volem entendre i modelitzar com els canvis en les condicions ambientals en un context de canvi global es traduiran en canvis en la distribució de la vegetació.
  • Gradients ambientals: Estudiem i caracteritzem com influencien els gradients ambientals (altitudinals, climàtics, de paisatge) en la distribució i la fenologia dels organismes per interpretar la resposta de poblacions i espècies a canvis ambientals.
  • Genètica de poblacions: Desenvolupem models de distribució per a preveure els efectes que el canvi climàtic i d’usos del sòl pot tenir sobre l'estructura genètica de les poblacions. 
  • Espècies exòtiques: Avaluem la capacitat invasiva d’espècies exòtiques i estudiar els seus impactes sobre la fenologia i distribució de les comunitats autòctones.
  • Pol·linitzadors: Estudiem la variabilitat espacial i temporal de les comunitats de flors i d’insectes pol·linitzadors i de les seves interaccions (xarxes planta-pol·linitzador, i hoste-parasitoid), així com les conseqüències funcionals d’aquesta variabilitat.

Responsables de la línia