FORESTSOILORG
Durada del projecte: 
set. 2023 a set. 2025

Introducció

Els boscos alberguen una bona part de la biodiversitat terrestre, i aquesta biodiversitat controla processos ecosistèmics clau, com la regulació del clima i els cicles del carboni (C) i dels nutrients. El manteniment d'aquestes funcions no només depèn de la biodiversitat aèria, sinó que també de les comunitats extremadament complexes i diverses de microorganismes i invertebrats del sòl. Aquests organismes del sòl estan íntimament relacionats amb els arbres, de manera que les seves interaccions regulen la descomposició de la fullaraca i la formació de matèria orgànica i, per tant, l'acumulació de C en el sòl. Donat que els sòls emmagatzemen la major part del C de la biosfera terrestre, les alteracions antropogèniques en la interacció entre els arbres i els organismes del sòl podrien alterar el cicle global del C, augmentant el CO2 atmosfèric i, en conseqüència, la magnitud del canvi climàtic. En canvi, si aquestes interaccions es mantenen estables contribuint així en el paper dels boscos com a embornals de C, podrien compensar part de les emissions antropogèniques de C, desaccelerant el canvi climàtic i proporcionant als ecosistemes, i als humans, més temps per a l'adaptació. Per tant, una millor comprensió de les funcions reguladores dels organismes del sòl és essencial per conservar el funcionament dels ecosistemes forestals i per mitigar el canvi climàtic.

La contribució dels organismes del sòl en la funció dels boscos com a embornals de C està en risc per la intensificació del canvi d'usos del sòl, la causa principal de la degradació i pèrdua de boscos. Tot i això, mentre que l’explotació forestal continua sent intensa en zones tropicals i boreals, en latituds temperades de l’hemisferi nord els boscos secundaris s’han expandit ràpidament a través de la recolonització natural de zones agrícoles i de pastura abandonades. Els boscos secundaris podrien contribuir de manera important en l'absorció de C atmosfèric, però l’increment de les condicions de sequera degut al canvi climàtic limita aquesta capacitat d'embornal. Els impactes de l'augment de la sequera sobre els ecosistemes forestals són especialment incerts a la conca mediterrània, ja que aquesta regió geogràfica ha experimentat una expansió generalitzada de boscos secundaris, però, al mateix temps, també representa el límit més àrid de la distribució d’espècies arbòries clau. Tot i que cada vegada hi ha més evidència sobre la influència del llegat dels usos del sòl del passat (per exemple, l'alteració de la fertilitat del sòl) en les respostes dels arbres al canvi climàtic, els seus efectes sobre les interaccions entre els organismes del sòl i els arbres, que regulen el funcionament dels ecosistemes forestals, són en gran mesura desconeguts.

Objectius

Mitjançant un experiment de camp combinat amb tècniques moleculars, aquest projecte examinarà la contribució dels organismes del sòl en el balanç de C i de nutrients en l’ecosistema en un context de canvi climàtic i d'usos del sòl en el límit àrid de la distribució de l'espècie arbòria clau Fagus sylvatica.

Centrant-se en el paper regulador dels invertebrats en comparació amb els microorganismes del sòl (fongs i bacteris) en contextos diferents d’estrès per sequera i de llegat dels usos del sòl passats, el projecte abordarà dos objectius principals: (1) determinar la contribució relativa dels microorganismes i invertebrats del sòl en la descomposició i formació de matèria orgànica, i (2) determinar com l’estructura de la xarxa tròfica del sòl influeix en la magnitud de l’embornal de C del sòl, posant l’èmfasi en grups altament diversos d’artròpodes. El projecte proporcionarà informació clau sobre la importància de conservar la biodiversitat i el funcionament dels sòls forestals.

Membres externs de l'equip

Crèdits de les fotografies

1. (A) Fulles de faig a la tardor. Fotògraf: Albert Vilà Cabrera. (B) Fullaraca de faig. Fotògraf: Albert Vilà Cabrera. (C) Perfil vertical de sòl.  Fotògraf: Xavier Domene. (D) Miriàpode Glomeris marginata. Fotògraf: François-Xavier Joly. (E) Àcar. Fotògrafa: Irene Santos Perdomo. (F) Col·lèmbol. Fotògrafa: Nira Vega Pita

2. Àrea de transició entre bosc Mediterrani d'alzina i roure i bosc temperat de faig. Fotògraf: Albert Vilà Cabrera

3. Ambient boirós en un dels nostres llocs d'estudi (bosc de faig). Fotògrafa: Sofia Nieto Salas

  • FORESTSOILORG
  • FORESTSOILORG
  • FORESTSOILORG