CREAF

El paper del comportament en l'evolució és un dels temes més controvertits de la biologia evolutiva. En conseqüència, la dinàmica evolutiva dels comportaments adaptatius i les conseqüències d'aquestes dinàmiques per al funcionament de les comunitats biològiques i per a la persistència de les poblacions animals en un món que canvia ràpidament, continuen sent pràcticament desconegudes. L'objectiu general d'aquesta proposta és examinar de manera concloent les conseqüències ecològiques i evolutives de la "docilitat d'illa" (la pèrdua adaptativa de comportaments antidepredadors efectius a les poblacions insulars) en un context de ràpid canvi ambiental. Amb aquest objectiu, el nostre equip estudiarà poblacions endèmiques de sargantanes a la Mediterrània, així com els patrons globals d'extinció d'espècies en un clat d'aus cosmopolita.

A Eivissa, aprofitarem un "experiment natural" únic per investigar amb detall l'evolució del comportament en sargantanes endèmiques en el context d'una invasió recent de serps depredadores que s'està estenent ràpidament. Compararem els fenotips i genomes de les sargantanes de zones amb presència vs. absència de depredadors mitjançant lús de perfils morfològics dalta resolució i assaigs de comportament innovadors per examinar el seu comportament de risc. Després, els combinarem amb eines genòmiques d'avantguarda i un marc teòric refinat recentment sobre la rellevància ecològica i el potencial evolutiu de la variació interindividual en el comportament. Això permetrà caracteritzar els possibles canvis fenotípics dels llangardaixos nadius en resposta al nou depredador (OBJ 1), i identificar la base genètica d'aquestes diferències (OBJ 2).

En aquest projecte pretenem obtenir una perspectiva integradora de les conseqüències de la invasió de depredadors, des de les modificacions genètiques fins a les alteracions d'ecosistema provocades per aquestes invasions. Amb aquest objectiu, caracteritzarem les comunitats d'artròpodes a llocs envaïts vs. no envaïts, així com en una tercera categoria, zones on les serps invasores han extirpat poblacions locals de sargantanes. Canvis al nínxol tròfic de les sargantanes podrien implicar modificacions de les interaccions biològiques d'aquesta espècie clau amb les seves preses. Això és particularment important atès que sargantanes d'Eivissa són els principals dispersors i pol·linitzadors de dues espècies de plantes a l'illa. Per tant, aquests canvis podrien implicar el deteriorament del funcionament dels ecosistemes. El nostre objectiu és avaluar les conseqüències en cascada dels canvis de comportament per al funcionament de l‟ecosistema (OBJ 3).

Finalment, adoptarem una perspectiva global per examinar com l'evolució dels trets que fan prosperar les espècies a les illes (la "síndrome de l'illa") és paradoxalment el principal motor d'extinció quan s'enfronten a canvis ambientals ràpids (OBJ 4) . Provarem aquesta hipòtesi utilitzant un clade d'aus cosmopolites (coloms i tórtores) per al qual hi ha dades d'alta qualitat sobre extincions recents.

En general, el nostre enfocament integrador farà avançar de manera efectiva la teoria de la diversificació adaptativa en incorporar el paper del comportament a les primeres etapes de l'adaptació evolutiva a noves pressions selectives, una qüestió de gran rellevància en el context actual de canvi global.

Proyecto PID2021-128046NA-I00 financiado por MCIN/ AEI /10.13039/501100011033