Els paisatges no són estàtics, ja que les cobertes i els usos del sòl canvien al llarg del temps per causes naturals i especialment per l’activitat humana. Si aquest fet va acompanyat d’una pèrdua, degradació, i fragmentació dels hàbitats els efectes sobre la biodiversitat poden ser especialment greus. Tot i això, encara no es coneixen amb prou profunditat els patrons d’extinció de les espècies en aquests hàbitats. Per exemple, s’han observat retards en l’extinció de les espècies dels hàbitats en regressió, i retards també en la colonització dels nous hàbitats. De fet, aquests patrons d’extinció i colonització d’ espècies depenen de l’abundància d’individus i de la seva capacitat de dispersió, però també de la seva interacció amb el paisatge adjacent que està canviant de forma constant i ràpida. Per això, abordar aquest problema des d'una escala de paisatge i integrant a tots els actors socials en la presa de decisions resulta especialment útil per proposar decisions de gestió eficaces i adaptades al territori.
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
PATRONAT
DISTINCIONS
MEMBRES DE
AMB EL SUPORT DE