De tots els canvis ambientals induïts per l'home, la urbanització és una de les amenaces més importants per a la biodiversitat. En el procés d'urbanització es produeix una inversió de les pautes del paisatge, que esdevé dominat pels hàbitats antròpics. Això comporta una reducció i una fragmentació dels hàbitats naturals, i l’aparició d’efectes barrera importants que dificulten o fins i tot impedeixen el moviment dels organismes i la connectivitat ecològica. A més, les fonts d'aliment esdevenen més artificials, les pertorbacions augmenten i la contaminació química, lumínica i sonora és fa més freqüent.

Aquestes alteracions tenen conseqüències importants per a les comunitats naturals, les més destacades de les quals són la reducció de la diversitat funcional i filogenètica, la creació de comunitats més homogènies dominades per unes poques espècies  antropòfiles i la proliferació d’espècies invasores. Malgrat la importància d’aquests impactes, les conseqüències de la urbanització sobre els organismes i els sistemes naturals són encara poc conegudes. Tenint en compte que la superfície de sòl urbà es preveu que augmenti en un 1,2 milions de km2 durant el primer terç d’aquest segle, entendre l’impacte del procés d'urbanització sobre la biodiversitat és actualment una de les principals prioritats per la preservació del funcionament dels sistemes naturals i dels serveis que aquests proporcionen, dels quals depèn el propi benestar humà.

Les principals línies de treball i experteses del CREAF en aquest camp inclouen:

  • Anàlisi de les causes de la pèrdua de biodiversitat: Tot i que la majoria d’espècies no semblen tolerar bé els canvis ambientals associats a la urbanització, algunes semblen percebre aquests canvis com oportunitats ecològiques. Investiguem que fa que una espècie sigui més tolerant que una altra per anticipar com la urbanització reduirà la diversitat funcional i filogenètica dels ecosistemes. 
  • Anàlisi dels canvis en les pautes de construcció de les comunitats: La urbanització comporta canvis substancials en la composició de les comunitats d’organismes, amb una extinció progressiva d’especialistes i una proliferació de generalistes. La proximitat a les àrees urbanes comporta, a més, un augment del risc d’invasió de les espècies exòtiques, a causa de l’abundància de propàguls i la freqüència de pertorbacions que afavoreixen la seva instal·lació als hàbitats naturals. Investiguem com la diversitat taxonòmica, funcional i filogenètica de les comunitats naturals es veu alterada per les extincions i colonitzacions associades a la urbanització.

Responsables de la línia