Aquests dies la ramaderia extensiva és un tema candent, polititzat fins a l’extrem. Des del nostre rol científic, ens aventurem a respondre algunes preguntes que sorgeixen. Si tota la ramaderia d’Espanya fos extensiva, on aniria a pasturar? Als prats? A les muntanyes? No les perjudicaria?
Fins a mitjans segle XX al sud d’Europa els paisatges de la muntanya mediterrània eren un mosaic on les zones agrícoles tradicionals es barrejaven amb el bosc, els matollars, els pobles…. No obstant això, des de llavors, l’abandonament rural de les vessants de les muntanyes ha anat en augment, especialment als anys 60 i 70. Perdem el nostre paisatge en mosaic. La muntanya mediterrània es torna més simple i els boscos i matollars formen avui grans masses homogènies. Aquesta situació no és precisament la idònia, ja que uun paisatge homogeni genera menys recursos hídrics, més risc dincendis forestals, perd biodiversitat i disminueixen els recursos per al pasturatge. En definitiva: acaba alterant-se la dinàmica de la muntanya (i no pas cap a millor). D’altra banda, davant del canvi climàtic, les nostres muntanyes també es veuran greument afectades. Per exemple, amb més onades de calor, menys pluja i humitat per la terra, menys rendiment dels cultius i un augment de la freqüència dels incendis forestals. Revertir la situació és urgent. I és aquí on entra la ramaderia extensiva. Per adaptar-nos al canvi climàtic seria excel·lent tornar a la protecció que ens blinda el sistema de mosaic agro-silvo-pastoral a les muntanyes. Això sí, de manera respectuosa amb tot l’ecosistema. Alhora, un paisatge més divers faria més sostenible la relació entre els sistemes agrícoles i forestals i també els seus ingressos econòmics. Precisament per això és clau recuperar activitats com la ramaderia extensiva, ja que redueixen la despoblació perquè diversifiquen l’activitat a la muntanya més enllà del turisme.
La Rioja i Girona, dos exemples pràctics a Espanya
Per indagar en aquest canvi de paradigma, cada cop més important davant l’augment de masses homogènies, la despoblació i el canvi climàtic, des del CREAF tenim en marxa dos projectes europeus LIFE que analitzen quina seria la millor manera per fer-ho a nivell ecològic i socioeconòmic. Es tracta de LIFE Polyfarming i LIFE MIDMACC. Aquest darrer està estudiant les mesures de gestió del paisatge a diversos punts, a La Rioja, Aragó i Catalunya. Els nostres resultats preliminars indiquen que un dels punts clau davant d’aquesta situació és recuperar les pastures a través del desbrossament i introduir la ramaderia extensiva, a més de combinar-ho amb altres estratègies com la gestió forestal per prevenir incendis i la introducció de vinyes a zones de muntanya.. A més, establir sinèrgies amb diverses estratègies com la gestió dels boscos, no només és útil per prevenir grans incendis, sinó que també estimula la recuperació de la pròpia pastura i permet tenir la pastura baixa arbrada, molt apreciada a l’estiu mediterrani.
La ramaderia regenerativa no es fa servir només per recobrar el paisatge en mosaic, sinó que també permet recuperar la fertilitat de sòl i aconseguir una major producció i qualitat de les pastures.
Un altre punt interessant que cal considerar és que des del CREAF estudiem la ramaderia extensiva des d’una òptica regenerativa. La ramaderia s’utilitza no només per recobrar el paisatge en mosaic, sinó que també permet recuperar la fertilitat del sòl i aconseguir una major producció i qualitat de les pastures. D’una manera sostenible i planificada, el bestiar s’alimenta al prat i fertilitza la terra amb els seus excrements, ajudant a conservar la biodiversitat típica del prat com algunes espècies de papallones i aus. A més, aquest bestiar, que gaudeix de més benestar animal, també va creant el paisatge discontinu que necessitem, per exemple, perquè actuï de tallafocs als incendis. Quina és la diferència amb la ramaderia extensiva general? Al model extensiu els animals ocupen grans superfícies i escullen on pasturar. En canvi, amb el regeneratiu el prat es divideix en parcel·les més petites i el bestiar pasta cada dia en una parcel·la diferent. Perquè les plantes es recuperin, els animals triguen 50-60 dies a tornar a la parcel·la inicial. Un parell de casos pràctics que ja estan funcionant amb aquest sistema són la política de desbrossaments que aplica el govern de La Rioja des del 1986 i la finca de Planeses a Girona, on realitzem des del 2016 els estudis d’agricultura i ramaderia regenerativa a través del projecte LIFE Polyfarming.
Primers resultats palpables
Segons els resultats del pla de La Rioja, al cap d’un temps d’ús del sistema extensiu i regeneratiu, s’han augmentat els caps de bestiar alhora que han millorat les condicions del sòl i s’ha reduït el nombre d’incendis i la superfície cremada. A més, els boscos oberts i els matolls irregulars tenen espècies clau de fauna i flora, per exemple, la perdiu roja i els petits rosegadors, que mantenen la xarxa alimentària d’espècies icòniques del mediterrani, com l’àliga imperial o diverses aus estepàries. Pel que fa a Polyfarming, resulten molt interessants les proves que s’han fet del sòl i les seves dades: l’horta regenerativa absorbeix fins a 30 vegades més de CO2 a l’any que la convencional, demostrant el seu potencial per lluitar contra el canvi climàtic. A més, també aporta números per combatre l’abandó rural. L’estudi s’ha aplicat a una finca abandonada fa 5 anys, per culpa de la baixa producció, i actualment ha aconseguit donar feina vuit persones i ha recuperat la plena activitat agrària i ramadera. Al mateix temps que la rendibilitat, ha augmentat la capacitat de retenir aigua a terra ha augmentat fins a un 20% una vegada aplicat el sistema regeneratiu.
I no hi ha punts negatius?
Sempre n’hi ha, i la nostra tasca científica ens porta a analitzar-los de la mateixa manera que els positius. En primer lloc, cal considerar que la investigació té el deure aportar les dades i el coneixement sobre models de territori i paisatge més just i que s’adaptin al futur que ens espera, però aquesta implementació depèn fortament de les polítiques ambientals, de les decisions del propi territori, la ciutadania i de la esperada transició ecològica. I lamentablement, queda molt de camí per fer. Des de MIDMACC s’ha tingut en compte aquesta posició des de l’inici del projecte, i per això es compta amb un equip d’economistes que avaluen totes les accions que plantegem per garantir-ne la sostenibilitat econòmica. No oblidem que entre els números s’han de comptabilitzar també els beneficis ambientals d’aplicar aquests canvis, cosa que sovint passa per alt als comptes.
No es tracta de traspassar tota la producció intensiva a extensiva en un matí. Es tracta de revaloritzar la ramaderia exensiva, donar-li el valor afegit que es mareix i plantejar seriosament el tipus de consum que necessitem.
D’altra banda, cal recordar que no es tracta de traspassar tota la producció intensiva a extensiva en un matí, això seria un disbarat. Es tracta de revaloritzar la ramaderia extensiva, donar-li el valor afegit que es mereix i plantejar seriosament el tipus de consum que necessitem. No oblidem que les dades més recents apunten a un nombre més gran de porcs que persones per posar un exemple. Ja el 2019, l’informe especial sobre canvi climàtic i la terra del Grup d’Experts Inergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) feia constar que les dietes equilibrades, que inclouen aliments d’origen vegetal (com els basats en cereals secundaris, llegums, fruites i verdures, fruita seca) i d’origen animal produïts en sistemes resistents, sostenibles i de baixes emissions GEI presenten grans oportunitats per a l’adaptació i mitigació davant del canvi climàtic, alhora que generen importants beneficis en termes de salut humana. Al mateix informe l’IPCC esmenta que el canvi a una dieta basada en plantes és una de les mesures amb un potencial més gran d’evitar emissions GEH. És més necessari que mai continuar avançant en una planificació territorial a una escala espacialment àmplia per fer compatibles els usos del territori, la promoció de models agro-silvo-pastorals sostenibles i la conservació d’espais d’evolució natural. Anar replicant les mesures de ramaderia extensiva resulta beneficiós per als animals, a més del sòl, i la nostra societat reduiria la vulnerabilitat de les zones de muntanya al canvi climàtic. En certa manera podríem adaptar-nos als escenaris climàtics més secs i càlids del futur, tornant als sistemes agrícoles tradicionals de baixa intensitat, als desitjats paisatges de mosaic. Coexistirien les vinyes i terrenys agrícoles amb les pastures i boscos ben gestionats. Adaptaríem les muntanyes al futur. No guanyem tots?
Aquest text s’ha fet en col·laboració amb la nostra investigadora Diana Pascual i el nostre investigador Eduard Pla, tots dos membres del projecte MIDMACC i amb expertesa en gestió i adaptació del territori davant del canvi climàtic. Documents consultats
