Per aconseguir els objectius de la Unió Europea en matèria de restauració dels oceans i l’aigua abans del 2030 cal connectar totes les components del cicle de l’aigua. El projecte AquaINFRA, amb el suport de l’European Open Science Cloud (EOSC), desenvoluparà una plataforma d’interacció (API) que contingui dades i serveis oberts, multidisciplinaris i FAIR (cercables, accessibles, interoperables i reutilitzables) perquè la ciència i els actors implicats puguin restaurar tant la salut dels mars i de les aigües costaneres, com de les aigües interiors (superficials i subterrànies). Aquesta innovadora API aspira a integrar la part terrestre del cicle de l’aigua amb la marina, dos àmbits habitualment separats, ja que les seves comunitats científiques i els seus models també ho estan.
Una hidrosfera única
AquaINFRA vol crear un espai on interaccionin totes les comunitats científiques de l'àmbit aquàtic per treballar i col·laborar sota una "hidrosfera única"
AquaINFRA vol convertir aquesta nova plataforma, allotjada en l’EOSC, en un espai on interaccionin totes les comunitats científiques de l’àmbit aquàtic, tant les comunitats marines com d’aigua dolça, per treballar i col·laborar mútuament sota el que podria dir-se una “hidrosfera única“. En aquest sentit, l’EOSC proporciona un marc idoni per a demostrar que la unió dels dos mons aquàtics pot impulsar, d’una banda, el descobriment i processament de dades de manera integrada a través d’una única interfície i millorar, d’altra banda, els models, la posada en comú i la reutilització dels resultats de la recerca pública entre científics, autoritats, ciutadans i indústria.
Per a això, es desenvoluparan mecanismes de cerca comuna entre dominis i territoris, així com la creació de serveis per l’anàlisi espaciotemporal i la modelització a través d’Entorns Virtuals de Recerca (VRE). Les VRE d’AquaINFRA permetran que les persones interessades emmagatzemin, comparteixin, accedeixin, analitzin i processin informació de la seva pròpia disciplina, així com d’altres especialitats i infraestructures de recerca traspassant les fronteres nacionals.
Co-disseny i col·laboració
Els serveis es provaran i co-dissenyaran a prop dels usuaris d’interès en un conjunt de casos d’ús en la mar Bàltica, la mar del Nord i la mar Mediterrània, així com un en àmbit paneuropeu. El CREAF liderarà les accions a la Mediterrània, concretament en tres subregions: Delta del Llobregat, Maresme/Tordera i Malta. Els investigadors Lluís Pesquer i Ester Prat expliquen que en aquest cas d’estudi es vol demostrar que la connexió dels models hidrològics i costaners i la integració de dades in-situ i de teledetecció, milloren els models. D’altra banda, el CREAF participa en el disseny de la plataforma de l’EOSC per a assegurar que els seus serveis siguin interoperables i les seves dades segueixen els principis FAIR, tasca que duran a terme Kaori Otsu i Joan Masó, investigadors del CREAF.
El projecte AquaINFRA desenvoluparà casos d'ús en la mar Bàltica, la mar del Nord, la mar Mediterràniai i un en l'àmbit paneuropeu.
El projecte AquaINFRA es durà a terme en estreta col·laboració amb el seu projecte germà BlueCloud26, tots dos finançats per la Comissió Europea amb l’objectiu de desenvolupar l’EOSC, la iniciativa emblemàtica de la UE destinada a possibilitar les pràctiques de ciència oberta a Europa. Tots dos projectes demostraran la interacció entre l’espai de dades de l’EOSC i l’espai de dades del Pacte Verd Europeu i actuaran com a models de l’EOSC per a l’anomenada “recerca blava”. A més, també es col·laborarà amb altres projectes pioners com ILIAD i EDITO Digital Twins of the Ocean.
El llançament d’AquaINFRA va tenir lloc a Copenhaguen (Dinamarca) entre el 14 i el 16 de febrer de 2023 i va reunir al consorci internacional de 21 socis, liderat per la Aalborg University (Dinamarca). També formen part d’aquest consorci el 52 North Spatial Information Research GmbH (Alemanya), la Blue Lobster IT Limited (Gal·les, el Regne Unit), el CREAF (Espanya), la CSC – Tietten tietotekniikan keskus Oy (Finlàndia), el Deutsche Klimarechenzentrum (Alemanya), el Eesti Mereinstituut (Estònia), HELCOM (Finlàndia), el Helmholtz-Zentrum Hereon (Alemanya), l’Hochshule Bochum (Alemanya), l’Institut de Ciències del Mar – CSIC (Espanya), el Karlsruher Institut für Technologie (Alemanya), L-Università ta’ Malta (Malta), el Latvijas Hidroekoloǧijas institūts (Letònia), el Leibniz-Institut für Gewässerökologie und Binnenfischerei, FVB-IGB (Alemanya), el Maanmittauslaitos (Finlàndia), el Norsk institutt fur vannforskning (Noruega), el SINTEF AS (Noruega), el Suomen ympäristökeskus (Finlàndia), la Technische Universität Dresden (Alemanya) i la Universität für Bodenkultur Wien (Àustria).
Més informació
