CREAF

Com a grup, combinem la recerca bàsica i aplicada, fet que es materialitza en forma de projectes de recerca competitius estatals i europeus, i contractes de recerca amb institucions públiques i privades. La nostra activitat es pot agrupar en cinc objectius de recerca:

1) L’estudi del sòl com a sistema natural viu, dels processos edafogènics, la seva classificació taxonòmica i la diagnosi de la seva qualitat per a la posterior avaluació de les seves aptituds d’ús, la cartografia, la planificació territorial i el coneixement del patrimoni edàfic local. També estudiem el sistema sòl-microorganismes-planta de manera integral i en resposta a pertorbacions, incloent el canvi climàtic.

Responsables: Xavier Domene, Sara Marañón, Matias Pons, Vicenç Carabassa, Andrea Vidal.

Figura 1.1. Descripció d’un perfil de sòl a Llobera (Solsonès).

Figura 1.2. Làmina prima d’una mostra d’un Fluvisol (Caldes de Montbui) esmenat amb fusta de pi pirolitzada (biochar). Al microscopi s’observen dos fragments grans de carbó, de color fosc, i el recobriment d’alguns porus amb carbó més fi, i immersos en una matriu de minerals variats.

2) La millora en la provisió de serveis ecosistèmics del sòl, amb especial èmfasi en el seu paper en la regulació del clima, però també com a base de la seguretat alimentària i el benestar humà. Estudiem el segrest de carboni i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, els cicles de nutrients i la biodiversitat edàfica (microorganismes, microfauna i mesofauna). Fem servir tècniques genètiques i isotòpiques avançades que ens permeten catalogar tant el patrimoni biològic edàfic local i determinar les relacions entre les comunitats edàfiques i les seves funcions ecosistèmiques. Ens interessa especialment què pràctiques de gestió poden millorar la provisió d’aquests serveis.

Responsables: Sara Marañón, Xavier Domene, Rubén Olmo, Matias Pons, Patricia Campdelacreu, Vicenç Carabassa.

Figura 2.1. Visió amb lupa de microartròpodes edàfics (col·lèmbols i àcars) extrets d’una mostra de sòl d’un matollar de muntanya, dominat per càdec al Pallars Sobirà (Serrat dels Gossos, Parc de l’Alt Pirineu).

Figura 2.2. Mostreig de sòls en un camp d’ordi amb sembra directa a Agramunt.

Figura 2.3. Cambres estàtiques per la mesura de les emissions de gasos amb efecte hivernacles a un alzinar a Caldes de Montbui.

Figura 2.4. Injecció de una solució de aminoàcids marcada amb 15N en el sòl per a la determinació del destí del nitrogen en resposta al augment de temperatures en gradients geotermals a Islàndia.

3) La prevenció, mitigació i reversió (rehabilitació) de la degradació del sòl com a conseqüència de la contaminació, d’activitats agrícoles, mineres, infraestructures viàries o incendis. Utilitzem indicadors edàfics per a mesurar el risc o avaluar l’èxit de la rehabilitació de sòls, amb un especial interès en els canvis en l’activitat biològica. Contribuïm al coneixement de les potencialitats de residus orgànics innovadors en l’agricultura i la rehabilitació de sòls degradats. També construïm tecnosòls (sòls a la carta) per a la restauració d’hàbitats concrets o de crear un mosaic d’habitats per maximitzar els serveis ecosistèmics.

Responsables: Vicenç Carabassa, Pau Montero, Irene Raya.

Figura 3.1. Activitat extractiva restaurada utilitzant diferents tipus de tecnosols i tècniques de revegetació per a la restauració de diferents tipus d’hàbitats mediterranis.

Figura 3.2. Tecnosol després de 25 anys de la seva construcció per a la restauració d’una mina de calcària a Mont-Ral (Alt Camp).

4) La remediació de sòls contaminats i l’estudi de l’ecotoxicitat de contaminants o residus de manera prospectiva (laboratori) i retrospectiva (al camp) i la seva dinàmica, per tal d’avaluar-ne el risc ecològic o l’efectivitat de les pràctiques de descontaminació mitjançant l’ús de bioassaigs. Més recentment, hem treballat en l’àmbit dels microplàstics i els bioplàstics utilitzant tècniques espectroscòpiques avançades.

Responsables: Jordi Sierra, Esther Martí, Xavier Domene. 

figura4-1.jpg

Figura 4.1. Assaig ecotoxicològic basat en plantes per a la determinació de la toxicitat de biomassa pirolitzada (biochar).

figura4-2.jpg

Figura 4.2. Macroplàstics presentes en composts urbans.

5) La comunicació, divulgació i la conscienciació de la importància del sòl per prevenir la degradació del sòl i els impactes ambientals, econòmics i socials. El sòl és un component dels ecosistemes que freqüentment passa desapercebut per a la societat, la qual cosa ha provocat problemes i costos irreversibles com la desertificació, l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, fams o desequilibris socioeconòmics. El sòl és un actor clau en bona part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (seguretat alimentària, escassetat d'aigua, clima, mitigació del canvi climàtic, pèrdues de biodiversitat i amenaces per a la salut). Part del nostre treball es focalitza en comunicar els coneixements científics a diverses audiències i sectors de la societat, involucrar les parts interessades i conscienciar sobre la importància del sòl i la seva gestió adequada per a un desenvolupament sostenible.

Responsables: tots els membres.