El Big Data entès de forma clàssica queda caracteritzat pel seu volum i varietat de dades i la velocitat en gestionar-les.
La Geografia i l’Ecologia, com molts altres àmbits, ha estat inundada per una enorme quantitat i diversitat de dades, el que s’anomena Big Data. Cada vegada disposem de forma més accessible i assequible de bases de dades, sovint georeferenciades, més voluminoses tant pel nombre de mostres (registres) com pel nombre d’atributs i variables associades (camps). Aquestes dades corresponen a zones cada cop més extenses i alhora amb un major detall espacial, temporal i temàtic. Aquest allau de dades genera grans oportunitats per la recerca però també necessita de noves aproximacions per gestionar-les de forma eficient, rigorosa i precisa, basant-nos en les especificitats de la seva informació temàtica associada.
El Big Data entès de forma clàssica queda caracteritzat pel seu volum i varietat de dades i la velocitat en gestionar-les; i en la nostra concepció afegirem un propietat addicional: la qualitat. Cal analitzar la qualitat de la informació alfanumèrica i espacial de les dades disponibles. De la mateixa manera cal veure si l’accés, manteniment i propagació de les metadades és adequat i coherent amb els processos de generació, edició i transformació de les bases de dades d’on provenen. Només si tenim en compte la qualitat de les dades que utilitzem podrem confiar en que els models en els que participem són exactes i precisos.
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
PATRONAT
DISTINCIONS
MEMBRES DE
AMB EL SUPORT DE