Introducció

L'escalfament global pot desencadenar enormes emissions de carboni (C) dels sòls, amb la consegüent retroalimentació positiva del canvi climàtic. Els sòls d'altes latituds de l'hemisferi nord poden constituir un important contribuent a aquesta retroalimentació. No obstant això, les prediccions del canvi climàtic segueixen sent en gran mesura incertes, en part a causa de la manca de representació precisa de la interaccions entre vegetació i microorganismes del sòl i entre el cicle del C i del nitrogen (N).

L'escalfament incrementa en major grau la mineralització de la matèria orgànica del sòl –pèrdues de C del sòl– que la productivitat de la vegetació –entrades de C al sòl–, la qual cosa resulta en grans pèrdues de C en sòls subàrtics. Resultats pioners apunten a pèrdues proporcionals de C i N en resposta a increments de temperatura, el que pot ser la clau d'aquest fenomen.

Aquest projecte combinarà l'experiència d'un grup multidisciplinari d'investigadors en estequiometria d'ecosistemes, ús d’isòtops estables de N i biotecnologia aplicada, amb l'existència de llocs d'investigació únics ja establerts en sistemes geotermals a Islàndia per revelar el destí de N perdut i desvetllar així els mecanismes que hi ha darrere de les pèrdues de C al sòl observades. StoiCa contestarà, per primera vegada, a tres interrogants clau: (1) les taxes, formes i mecanismes de pèrdues de N dels sòls àrtics subjectes a augments de temperatura; (2) les respostes transitòries i persistents en els sòls i el canvi des d'un cicle de N tancat a un d'obert; i (3) els canvis cap a un cicle del N predominantment simbiòtic i el paper de les micorizes termo-adaptades a estimular el creixement de les plantes.