Ethylene- and ozone-induced regulation of a grapevine resveratrol synthase gene: Different responsive promoter regions

Grimmig B., Gonzalez-Perez M.N., Welzl G., Penuelas J., Schubert R., Hain R., Heidenreich B., Betz C., Langebartels C., Ernst D., Sandermann Jr. H. (2002) Ethylene- and ozone-induced regulation of a grapevine resveratrol synthase gene: Different responsive promoter regions. Plant Physiology and Biochemistry. 40: 865-870.
Enllaç
Doi: 10.1016/S0981-9428(02)01448-1

Resum:

Stilbene synthases (STSs) are enzymes that play a critical role in the biosynthesis of stilbenes, phytoalexins that are induced by various biotic and abiotic stressors like pathogen attack, UV radiation or ozone exposure. To investigate the molecular basis for ozone- and ethylene-induced plant stress responses, we analysed the full size promoter of the grapevine resveratrol synthase gene (Vst1). Transgenic tobacco plants harbouring a Vst1 promoter::β-glucuronidase (GUS) reporter construct showed an increased GUS activity upon ozone (0.3 μl 1-1, 8 h) or ethylene (10 μl 1-1, 8 h) treatment. Using the fluorimetric GUS assay, deletion analysis of the 5′-flanking sequence identified a minimal ethylene-responsive region between -280 and -40 bp upstream of the translation start codon. This region differs from the ozone-responsive Vstl promoter region, suggesting that ethylene is not directly involved in signalling ozone-induced stilbene biosynthesis. © 2002 Éditions scientifiques et médicales Elsevier SAS. All rights reserved.

Llegeix més

Canvi de clima, canvi de vida.

Filella I, Peñuelas J (2002) Canvi de clima, canvi de vida. Mètode 34:16-22.

Alteracions produïdes pel canvi climàtic en els cicles de les plantes i dels animals.

Filella I, Peñuelas J (2002) Alteracions produïdes pel canvi climàtic en els cicles de les plantes i dels animals. Sostenible (edició electrònica). Revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (http://bd.sostenible.es/sostenible/pubNoticia). Maig-Juny.

Medi ambient. La situació a Catalunya: A la recerca d’una estratègia articulada amb les exigències de la competitivitat i l’estat del benestar.

Castellví J, Arnan J, Mitjà A, Baldasano JM, Boada M, Canals P, Colldeforns M, Dalmau J, Díaz J, Folch R, Giralt E, LLebot JE, Ludevid M, Paluzie L, Portabella J, Reales L, Ros JD, Sargatal J, Serrat D, Terradas J, Vilanova S (2002) Medi ambient. La situació a Catalunya: A la recerca d’una estratègia articulada amb les exigències de la competitivitat i l’estat del benestar. Catalunya demà, 2a ed. Textos i documents 18, Generalitat de Catalunya, pp. 586-600.

Fire, landscape and biodiversity: An open question.

Terradas J (2002) Fire, landscape and biodiversity: An open question. In Pardini G, Pintó J (eds) Fire, landscape and biodiversity: An appraisal of the effects and effectiveness. Universitat de Girona, Institut de Medi Ambient, pp. 31-37.

Ciutats, biodiversitat, verd urbà.

Terradas J (2002) Ciutats, biodiversitat, verd urbà. Barcelona, Metropolis Mediterrània 59:58-62.

Ponència 1: Els reptes de la biodiversitat. El compromís de Catalunya per a un futur sostenible.

Terradas J (2002) Ponència 1: Els reptes de la biodiversitat. El compromís de Catalunya per a un futur sostenible. Aportacions a l¹Agenda 21 de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. pp. 51.

An extended flowering and fruiting season has few demographic effects in a Mediterranean perennial herb.

Picó X, De Kroon H, Retana J (2002) An extended flowering and fruiting season has few demographic effects in a Mediterranean perennial herb. Ecology 83:1991-2004.

Mid-term successional patterns after fire of mixed pine-oak forests in NE Spain.

Gracia M, Retana J, Roig P (2002) Mid-term successional patterns after fire of mixed pine-oak forests in NE Spain. Acta Oecologica 23:405-411.

Optimización de la producción viverística y de la restauración de zonas degradadas.

Savé R, Biel C, De Herralde F, Retana J, Habrouk A, Espelta JM (2002) Optimización de la producción viverística y de la restauración de zonas degradadas. Riegos y Drenajes 123:54-57.

Pàgines