En la dinàmica dels ecosistemes hi intervenen moltes espècies amb cicles vitals de durada diferent, des d’unes poques hores fins a desenes d’anys. Una opció de recerca és fer la dissecció d’alguns dels principals processos que intervenen en la dinàmica general i extreure’n principis generals. Aquestes dades desprès podran combinar-se en simulacions i fer projeccions i anàlisi de cap on anirà la dinàmica del sistemes a mitjà i llarg termini. Tot i això, a mesura que es combinen més processos, la dificultat de predicció creix. Més encara, si l’ecosistema es troba immers en un canvi de les condicions del seu entorn, com actualment succeeix amb el canvi global i la seva projecció regional. Per això, una via complementària de recerca, de caràcter més holístic, es fonamenta en el seguiment  de la dinàmica de l’ecosistema mitjançant la observació i la caracterització. Els objectius del seguiment són diagnosticar el que ecològicament pot estar passant en un lloc, comparar indrets del territori i del conjunt del planeta entre ells, projectar el futur immediat i  alimentar i validar models que aspiren a entendre i reproduir la dinàmica a mitjà i llarg termini. 

Les principals línies de treball i experteses del CREAF en aquest camp inclouen:

  • Deposició atmosfèrica: Analitzem la composició química de la deposició atmosfèrica i del seu efecte sobre els ecosistemes terrestres i aquàtics continentals. Gràcies a captadors de deposició i a l’anàlisi de l’aigua del sòl,  rierols i estanys valorem la incidència de la deposició atmosfèrica a llarg termini sobre àrees d’interès (e.g., Montseny, Pirineus).
  • Poblacions d’animals: A través d’un programa d’avaluació mesurem les oscil·lacions de poblacions de mamífers (p.e., marmota, senglar) i en fem un seguiment a llarg termini. 
  • Distribució i fenologia d'espècies:  Dissenyem, coordinem i executem programes de seguiment de grups d’organismes d’elevat valor indicador (p.e., ocells, papallones, vegetació de congesta).
  • Microorganismes aquàtics:  Els microorganismes aquàtics tenen una resposta ràpida en front a les fluctuacions ambientals, de manera que en zones remotes permeten el seguiment de les manifestacions regionals del canvi global. 
  • Registres naturals: Interpretem i calibrem registres paleoecològics de llarg termini.  Hi ha registres naturals de les dinàmiques del passat (p.e., anells d’arbres, sediment d’estanys, torberes) que poden interpretar-se molt millor si poden relacionar-se amb sèries de mesures instrumentals d’uns quants anys.
  • Ecosistemes forestals: Fem seguiment dels boscos a llarg termini mitjançant inventaris forestals repetits en el temps o programes específics de seguiment de l’estat de salut dels boscos.
  • Indicadors de seguiment de comunitats i hàbitats: Implementem seguiments per entendre les dinàmiques en la composició i estructura de les comunitats d’organismes i d’ hàbitats i desenvolupem indicadors per avaluar-los i proposar mesures de gestió adequades. 
  • Simulació de condicions de canvi climàtic: Seguim parcel·les experimentals en les que estem simulant condicions com l’eixut o escalfament en matollars per mesurar com canvien les característiques de l’ecosistema a mitjà i llarg termini.

Responsables de la línia