CREAF

Es parteix de la hipòtesi que de l'acumulació d'estanys en un territori emergeixen propietats ecològiques més enllà de la simple addició d'unitats menors, fruit de les restriccions topogràfiques de connexió entre elles, efectes de frontera en els límits del conjunt, gradients ambientals orientats, canalització de dinàmiques fundacionals de les comunitats i la concatenació de processos biogeoquímics dominants.

 L'estudi es desenvoluparà al districte lacustre dels estanys de muntanya dels Pirineus. D'aquest districte, el grup de recerca disposa de molta informació després de 30 anys d'investigacions limnològiques i ambientals. El relleu de l'alta muntanya converteix el que generalment s'escenifica com una dinàmica entre "illes" (estanys) en el pla, en un "mar" tridimensional o xarxa de "illes". En aquesta situació algunes propietats emergents poden presentar trets més acusats o diferents a causa d'una estructura de connexions i barreres físiques més explícita.

L'estudi es divideix en quatre objectius d'anàlisi que consideren el districte lacustre, respectivament, com:

i) una xarxa d'estanys, amb diferents distàncies de connexió entre nodes segons el procés que estiguem considerant;

ii) un reactor biogeoquímic espacialment complex, on la forma com els compartiments biogeoquímics es distribueixen en l'espai modifica el resultat final;

iii) una metacomunitat, en la qual factors espacials i ambientals poden variar la seva influència relativa segons la forma de vida dels organismes considerats;

iv) i, finalment, una unitat ontogènica, on el conjunt, de la mateixa manera que cadascun dels estanys, presenta un desenvolupament històric direccional només interromput per grans fluctuacions climàtiques o esdeveniments tectònics.